Resultats de la cerca

Fou conservador del museu Victor Hugo 1913-33 i del Petit Palais 1933-43, de París Autor de biografies d’artistes Daumier 1913, Delacroix 1926, etc, de novelles, com Cantegril 1921, d’ambient llenguadocià convertida en òpera per Roser-Ducasse, l’any 1931, i de l’assaig Mes Pyrénées 1933

Escriví novelles satíriques i obres didàctiques, on tracta problemes de la infància i de la joventut i critica el mite del superhome És autor, entre altres obres, de les comèdies Flaschmann als Erzieher ‘Flaschmann com a educador’, 1901, Das Jubiläum ‘El jubileu’, 1901 i del recull de narracions Appelschnut 1907

Lluità en la Primera Guerra Mundial fou actor i periodista És autor de novelles de misteri This Man is Dangerous ‘Aquest home és perillós’, 1936, Dance without Music ‘Ball sense música’, 1947, etc, i un llibre de poemes, Poems of Love and War ‘Poemes d’amor i de guerra’, 1916

Germà de Manuel Danvila i Collado Fundà i animà les revistes “El Iris” 1848 i “La Cartera” 1849, i fou redactor literari del diari “El Valenciano” Escriví diverses obres teatrals i, sempre en castellà, publicà algunes novelles històriques La hija del Rabbí, El tesoro de Montealegre basades en temes locals

Autor de novelles — El juguete rabioso 1926, Los siete locos 1929— de contes — Aguafuertes porteñas 1933, El jorobadito 1933— de peces teatrals — 300 millones 1932—, etc, ambientades a la capital, en les quals descriu, amb estil caòtic i vigorós, personatges torturats, sovint grotescs, des d’una perspectiva individualista i masoquista

Escriví obres poètiques de to predominantment impressionista Entre els seus drames es destaquen Mrtvé Moře ‘La mar Morta’, 1918, Zběh ‘El desertor’, 1923 i Praha-Brno-Bratislava 1927, i entre les novelles, Kamarádi svobody ‘Camarades de la llibertat’, 1909, autobiogràfica, i Měsíe ‘La lluna’, 1920 També és autor d’alguns assaigs

El 1940 entrà a Ràdio Barcelona, on assolí una gran popularitat com a autor de serials i d’obres de radioteatre, com El pessebre 1952 El 1953 passà a la Televisión Nacional de Cuba El 1960 tornà a Barcelona, on publicà algunes novelles La renuncia , 1962, i estrenà obres teatrals

Secretari i preceptor de molts membres de l’alta noblesa, escriví moltes obres didàctiques i una divertida novella de costums, Histoire du petit Jehan de Saintré És més dubtós que fos també, com ha estat dit, l’autor del recull de novelles curtes, imitades del Decameró, Les cent nouvelles nouvelles

Ha publicat assaigs Bonjour Monsieur Zola , 1954, poesia Le Colporteur , 1953 i, sobretot, novelles La nef des fous, 1947 Les lézards dans l’hortage , 1953 Quand la mer se retire , 1963, premi Goncourt Adieu la vie, adieu l’amour , 1977, etc Fou elegit membre de l’Académie Goncourt el 1969

Membre dirigent del moviment cristianosocialista, les seves novelles socials són testimonis punyents del seu temps així Hypathia 1852 Amb els anys es tornà més conservador i escèptic Notables obres seves són Westward Ho ‘Cap a l’oest, au', 1855, Andromeda 1858 i The Water Babies ‘Els nadons d’aigua’, 1863