Resultats de la cerca

Estigué molt lligat al seu cosí, el comte Ponç V d’Empúries, el qual li donà la vila de Verges que li fou confiscada més tard El 1303 els seus excessos contra les possessions veïnes dels bisbes de Girona foren la causa inicial del llarg conflicte entre Ponç V i Jaume II de Catalunya-Aragó El seu fill, Ramon-Amat de Cardona i de Pinós, el succeí a Torà i a Rupit Una de les seves filles, Sibilla, es casà amb el comte Ramon Roger II de Pallars, i una altra, Constança, fou muller de Gilabert de Cruïlles

D’origen belga, era fill de Procopi Francesc de Bassecourt Heretà els títols de segon comte de Santa Clara i baró de Maials Serví a l’antic cos de guàrdies de valons i, el 1795, fou nomenat governador de Lleida, i, més tard, governador de la Louisiana i de la Florida, als Estats Units Es traslladà a Cuba, d’on en 1796-99 fou capità general i hi féu un estudi de la defensa, hi construí la bateria de Santa Clara i inicià la colonització de l’illa de Pinos, a l’arxipèlag de Canarreos Fou també capità general de Catalunya 1802-08

L’església de Sant Just, existent ja al segle XII, fou reconstruïda al segle XVI fou sufragània de Su fins al principi del segle actual Pertanyia a l’antic municipi d’Ardèvol

Situació Base de la torre d’aquest castell, que es troba a la part més alta de la població de Talteüll EFS Les ruïnes d’aquest antic castell, conegut popularment com la “torre dels Moros”, es drecen al punt més alt del poble de Talteüll, que s’emplaça en un airós tossal de 481 m d’altitud a la dreta del Llobregós Mapa 34-14 361 Situació 31TCG613312 Per a arribar a Talteüll des de Guissona, cal agafar la carretera LV-3113 en direcció a Biosca, i entre els quilòmetres 4 i 5, cal desviar-se per un trencall a mà dreta que mena directament al poble de Talteüll JRG-DRR-JIR-JMT Història Els orígens…

Comprèn els materials eocènics corresponents als municipis de la Pobla de Lillet i Guardiola de Berguedà entre la primera costa estructural del sector prepirinenc adossat als Pirineus hercinians i l’escarpament tectònic que clou pel N el sinclinori dels Prepirineus Aigües avall de la Pobla de Lillet, única vila de la vall, s’inicien les terrasses del Llobregat, amb argiles i margues d’on parteixen els glacis d’erosió que davallen de les costes calcàries La vall del Bastareny o de Bagà, coneguda històricament com a vall de Brocà, de característiques…

És documentat l’any 1077 i es trobava dins les terres del Baridà Durant els primers anys va dependre dels comtes de Cerdanya, i per aquest motiu el seu destí estigué lligat al dels castells de Queralt i Sant Martí dels Castells Els tres castells eren la frontera defensiva del sector occidental del Baridà A mitjan segle XIII el castell de Miralles s’havia convertit en una talaia d’observació, en bona part com a conseqüència de la construcció del castell de Cava i la rehabilitació del castell del Querforadat Al final del mateix segle, el castell fou cedit a la família Pinós pel…

Església parroquial del lloc d’Avalrí —que correspon a l’actual mas de Valric— a la vora de l’estany del mateix nom “stagnum Avalrinum” , 928, esmentada des de l’any 1080 Dependència de l’església d’Elna, fou unida al segle XVI a la parròquia de Montescot El 1527 el capítol d’Elna es queixà per l’arrencament del portal de marbre de l’església, ordenat per Galceran de Pinós, vescomte de Canet, a fi d’utilitzar-lo a l’església de la Roca d’Albera encara hi és Al segle XVIII, el mapa de Cassini ja l’assenyalava com a església arruïnada Ara no en queda cap vestigi

És esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061 El 1270 n'era senyor Galceran de Pinós els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d’aleshores la part més important de l’abadiat, amb vuit parròquies Alpens, Serrallonga, les Llosses, Matamala, Sovelles, Vinyoles, Vallespirans i Maçanós de les…

Les cases, de pedra i amb cobertes de teules, segueixen l’esquena allargada del turonet, en la part superior del qual, rocosa, és possible que hi hagués hagut l’antic castell d’Ossera, documentat el 1107 quan Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, l’infeudà a Galceran de Pinós L’església, sufragània de la parròquia de la Vansa, és dedicada a sant Quirze s’hi conserva un retaule gòtic Hom fa festa major el primer diumenge de juny Les dones d’Ossera foren de les darreres a abandonar la venda ambulant per l’Urgellet de productes com la trementina i l’oli d’avet

Situació Una vista de la capella des del costat nord-occidental Hom espot fer càrrec de les mil transformacions que ha sofert en el transcurs del temps un edifici senzill que encara consta dels elements més essencials R Viladés Aquesta capella és situada al costat mateix de les ruïnes del castell, al nord-est de la població de Saldes i força més amunt, sobre les mines Pedraforca, assentada damunt una cinglera Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 96,1 — y 76,7 31 TCG 961767 Des de la plaça de l’…