Castell de Guardiola de Berguedà

Situació

Vista de la cara interior de la paret de llevant del castell. Com hom pot veure, les pedres són molt poc treballades, bé que han estat força ben arrenglerades.

J. Bolòs

Les ruïnes d’aquest castell i d’altres construccions, es troben situades al cim i als vessants del turó que hi ha al costat de tramuntana de l’aiguabarreig de la riera de Saldes o d’Eina amb el riu Llobregat. Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781: x 06,6 — y 74,9 (31 TDG 066745).

Hi ha un corriol que, des de la carretera que va de Berga a la població de Guardiola de Berguedà, poc abans del trencall de la carretera de Saldes, s’enfila, per la banda de llevant, fins al cim del pujol on hi havia el castell.

Història

A la primera meitat del segle X, és possible que ja existís una torre de guaita, una guardiola, en aquest indret estratègic. Darrere aquesta torre, a tramuntana, s’estenia la vall de Brocà, que feia part del comtat de Cerdanya; més al sud, començava el pagus o comtat de Berga; la zona més meridional del qual era una terra fronterera que calia repoblar. Des d’aquí hom dominava l’entrada de l’alta conca del Llobregat: de les valls d’Eina, del Bastareny o de Bagà i de Lillet.

L’any 939, com a afrontació d’una zona àmplia, dins la qual els habitants del monestir de Sant Sebastià del Sull podien viatjar sota la protecció comtal, s’esmenta una rocha de Guardiola. Encara que no es pugui pas assegurar, aquesta roca de Guardiola és possible que fos un precedent del castell que després també va rebre aquest nom. Aquesta construcció és molt probable que fos bastida en una terra fiscal o comtal. Segurament, l’any 962, el comte Sunifred de Cerdanya, al mateix temps que feia donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà de drets a Malanyeu i al lloc de Llenes, també donava l’indret on hi havia la petita torre de Guardiola. A la baixa edat mitjana se cita que el lloc de Guardiola fou lliurat al monestir per un comte cerdà.

En l’acta de consagració i dotació de l’església monàstica de Santa Llorenç prop Bagà, de l’any 983, cal dir que no s’esmenta pas la fortificació de Guardiola, però, en canvi, sí una església de Sant Pelagi, Sant Esteve i Sant Joan, que creiem que potser era situada prop seu. A més a més, s’esmenten, tot seguit, els indrets adjacents de Llenes, “Bac”, el Vilar...

Per documents dels darrers segles medievals (any 1377), sabem que al costat del castell hi havia una església dedicada a sant Esteve. Així mateix, en un llevador de vers l’any 1125, és citat el lloc de Sant Esteve, amb cinc caps de família o cases; una d’aquestes construccions era, però, abandonada. D’altra banda, en aquest mateix document, en un fragment escrit, tanmateix, en una època posterior, se cita la Sala de Guardiola de Lenes, en relació, potser, amb el castell.

És, però, als darrers segles medievals quan tenim més informació sobre el castell. L’any 1281, Agnès de Guardiola renuncià la batllia del castell (castro), que tenia pel monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Retornà al monestir els drets heretats dels seus pares, Pere i Berenguera, juntament amb un mas que tenia a Llenes, possiblement també del monestir. El motiu d’aquesta donació fou, segons el document, la manca de vestits i d’aliments d’aquesta dona. En realitat —deixant de banda possibles motivacions personals—, cal relacionar aquest esdeveniment amb el fet que, ja al final del segle XIII, a l’alt Berguedà, es comencen a veure els primers símptomes de la crisi que trasbalsà pregonament el camp català dels segles següents.

El segle XIV, el castell de Guardiola va ésser la causa que hi haguessin importants enfrontaments. A l’inici d’aquest segle, la Cerdanya —al nord del Cadí— depenia dels reis de Mallorca; aquest pogué ésser un dels motius que feren que els reis catalanoaragonesos s’interessessin per l’adquisició d’una part dels drets que el monestir de Sant Llorenç prop Bagà tenia sobre aquest castell; d’altra banda, també podem relacionar aquest interès amb el desig de la monarquia de dominar un pas clau en una comarca controlada per grans senyors, com els Pinós, els Peguera, els Mataplana...

Les negociacions entre el cenobi i els representants del rei començaren el 1316; l’any 1327, es produí un bescanvi entre el rei Alfons III de Catalunya-Aragó i Sant Llorenç, pel qual el rei rebia la meitat indivisa dels castells de Guardiola i del lloc de Llenes; també s’indiquen al document els drets que la monarquia havia de tenir sobre els homes de Llenes i del dit castell, tant els de la fortalesa, com els que hi havia dins el clos murallat (sive in circuitu ipsius castri). En aquest turó hi havia diversos masos i, al seu peu, molins, que prenien l’aigua del Llobregat. En la presa de possessió d’aquests llocs, feta pel representant del rei, aquest mateix any 1327, es parla d’una celoquiam superiorem, on hi devia viure el batlle; en la resta de la zona murallada sembla que vivien nou famílies; a Llenes hi havia tres focs més. D’acord amb documents posteriors, sembla que, després, aquesta població hagué de minvar.

L’any 1344, la milícia de Berga, en nom del rei, s’encarregava de guardar el castell de Guardiola. L’any 1363, trencant una de les clàusules del bescanvi del 1327, el rei va vendre a la Universitat de Berga els drets que hi tenia; el monarca devia necessitar diners i, així mateix, cal tenir present que el Rosselló i la Cerdanya ja feien part, altre cop, del regne catalanoaragonès.

D’altra banda, cal dir també que, després de l’esmentada permuta de l’any 1327, es produïren greus violències entre els Pinós i el monestir de Sant Llorenç prop Bagà; els Pinós, que, com ja hem vist, eren uns dels principals senyors de la contrada, no desitjaven l’augment del poder del rei en llur àrea d’influència. Davant la gravetat de la situació, fins i tot s’hagué d’excomunicar un gran nombre de laics i eclesiàstics de la zona d’influència d’aquests senyors. Després d’haver-se aconseguit una certa tranquil·litat, l’any 1365 —i d’haver-se produït, per tant, l’alienació reial del 1363— el monestir vengué als Pinós una part dels drets que tenia al castell de Guardiola; això comportà una nova època de tensions i d’enfrontaments. A partir d’aquest moment, eren senyors del castell, d’una banda, el monestir i els Pinós i, de l’altra, la vila de Berga. Després de les diverses topades que es produïren al llarg del segle XV, l’any 1544, s’arribà a un acord entre l’abat Joan de Pinós de Sant Llorenç prop Bagà i el síndic de Berga. Amb tot, la influència de la vila de Berga sobre el castell cada vegada fou més forta.

Castell

La part de ponent del turó on hi ha el castell de Guardiola és la més rosta; el vessant de llevant, en canvi, no és tan abrupte i hagué d’ésser fortificat. Ja a la meitat del pujol sembla que hi ha restes d’un primer recinte fortificat, que devia incloure unes quantes cases. Aquests edificis segurament són els que apareixen al principi del segle XII i també els que Serra i Vilaró documenta el 1279; d’acord amb el document de la presa de possessió, de l’any 1327, hi havia nou focs.

Pujant més amunt, a prop del cim, trobem una nova muralla, defensada, segurament, per dues torres circulars, la més ben conservada de les quals és la que hi ha a migjorn.

Al cim del turó hi ha la construcció principal, segurament la celoquiam superiorem del 1327. Aquest edifici, que sembla d’època romànica, fou bastit amb carreus escalabornats, però poc treballats. Té una planta trapezoidal, amb una llargada d’uns 6 m, una amplada, a llevant, d’uns 4,20 m i, a ponent, d’uns 3,30 m. Devia tenir un pis superior. La paret més ben conservada és la de llevant que, a la cara exterior, presenta una alçada d’uns 6 metres. A l’interior hi veiem una banqueta. El gruix d’aquest mur és d’uns 120 cm.

Bibliografia

• Jordi Bolòs, Montserrat Pagès: El monestir de Sant Llorenç prop Bagà, Artestudi (en curs de publicació). Vegeu especialment el pròleg de Manuel Riu
• Pere Català i Roca: Castell de Guardiola, a Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1976, pàgs. 910-916
• M. Dolors Santandreu, Rosa Serra, Xavier Pedrals: La baronia de Guardiola i el monestir de Sant Llorenç, “L’Ero I”, núm. 5, juliol 1983, pàgs. 36-39
• Joan Serra i Vilaró: Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius, Biblioteca Balmes, Barcelona 1930-1950