Resultats de la cerca

Fundat el 1954, nasqué com a delegació del Tiro Nacional de España El primer president, i un dels principals promotors, fou Ricard Buxó Participa en el Campionat d’Espanya i de Catalunya de diferents especialitats de tir, així com en els Campionats d’Europa o del Món Disposa d’un extens palmarès, amb títols estatals i catalans, tant per clubs com individuals Destaca Josep Patiño, campió del món d’armes històriques 2011 i campió d’Espanya 2004, 2006, 2010 Disposa de tiradors en categories inferiors que competeixen en l’àmbit estatal Té la seu a la carretera de Bellaterra

Fundat l’any 1928 per Ricard Riu, fou el club més destacat de Manresa durant els anys vint i trenta Organitzava nombrosos torneigs, exhibicions de campions mundials i conferències sobre escacs Els actes més rellevants tenien lloc al Casino de Manresa El 1933 organitzà una destacada exhibició amb el Club d’Escacs Barcelona Després de la Guerra Civil fou refundat però perdé notorietat en pro de l’Escacs Catalònia Club Actualment participa al Circuit d’Escacs de la Catalunya Central i n’organitza un dels encontres Ha organitzat, entre d’altres, el Memorial Vilajosana i el Torneig de…

Fundat el 1980, nasqué amb el nom de Club Atletisme Canet Fou impulsat per l’atleta i entrenador Antonio Hernández Luna, que també fou president del club Els entrenaments començaren en un espai cedit per la Diputació a l’Escola de Teixits, fins que poc després es traslladaren a les pistes municipals d’atletisme El 1990 s’escindí en dues entitats, el Club Atletisme Canet i l’Sport Canet, que el 2000 es tornaren a fusionar sota la denominació actual Entre els atletes sorgits del club figuren David Pujolar, Marc Roig i els germans Ricard i Sílvia Fernández

Fundat el 1981 per Ricard Llorens, disposa d’equips en totes les categories L’equip sènior femení es proclamà campió d’Espanya de cros curt 2003 i subcampió d’Espanya de clubs 2000, 2003, i fou segon en la Copa de la Reina en pista coberta 2002 Participa en l’organització de la Cursa de la Mercè, la Mitja Marató, la Sant Silvestre Cursa dels Nassos i el Gran Premi de Marxa, i s’encarrega de la direcció tècnica de la Jean Bouin, entre altres competicions Disposa també d’una escola d’atletisme integrada dins la Fundació Agrupació Atlètica Catalunya

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1975 Durant els anys setanta realitzà escalades de dificultat, com la primera ascensió hivernal per la via Toni-Gallifa de la cara sud de la Maladeta 1977, juntament amb Enric Ribot i Ricard Vila, amb qui el mateix any repetí la via CADE a la Paret d’Aragó a Mont-rebei Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, als Andes del Perú, on amb Jordi Pons escalà la paret oest del Yerupaja sud 1978 L’any 1982 fou integrant de la primera expedició catalana a l’Everest

Llicenciat en Periodisme i màster en Direcció de màrqueting estratègic d’entitats esportives, el 1996 ingressà al departament de premsa i relacions públiques del Futbol Club Barcelona, que dirigia Ricard Maxenchs D’aleshores ençà ha ocupat diferents responsabilitats, com ara coordinador de l’àrea de penyes 1997-98, adjunt a l’organització dels actes commemoratius del centenari del club 1998-2000 i coordinador de l’àrea de comunicació i relacions públiques 2000-01 Des del setembre del 2001 és cap de premsa del FC Barcelona i des del novembre del 2002 dirigeix Barça , revista…

S’inicià al Club Natació Barcelona en paleta de cuir Davanter, guanyà la Copa del Món 2007 amb la selecció espanyola juntament amb Emiliano Skufca, Ricard Gonzàlez i David Caballero Amb E Skufca, assolí el Campionat d’Europa 2007, 2010 i d’Espanya 2007-10 de clubs, el Torneig Federacions 2007, la Copa del Rei 2008, 2010, el Torneig San Fermín Chiquito 2007, 2008, 2009, el Torneig Capitán San Luis de l’Havana 2005, 2006, 2007 i la Semana Grande de Gijón 2005-08 En pala curta també es proclamà campió d’Europa de clubs 2011, 2013, 2014 amb E Skufca

El succeí el seu net Ralph Neville, mort el 1484 sense fills, i el comtat passà al seu nebot Ralph Neville mort el 1499, que ajudà Ricard III contra els rebels 1484 El rebesnet d’aquest i sisè comte, Charles Neville mort el 1601, fou un dels líders catòlics anglesos li foren confiscats tots els estats i títols, i es feu escàpol als Països Baixos hispànics El títol fou concedit de nou, el 1624, a sir Francis Fane mort el 1629, baró de Burghersh i lord Despenser, descendent per línia materna del primer comte El títol continua en aquesta família Fane

Federada a la Unión de Juventudes Comunistas de España, es defineix com a antinuclear i pacifista, amb especial preocupació pels problemes específics dels joves —ensenyament, atur, droga, etc— i ha tingut com a òrgans de premsa més importants “Jove Guàrdia” 1971-76 i “Jovent” 1977-80 Des del 1980 travessà una gravíssima crisi interna, en gran part parallela a les del PSUC i PCE, que li féu perdre molta de la militància i la presència social Els màxims responsables n'han estat Josep Maria Riera fins el 1980, Eduard Jiménez 1980-84 i Ricard Fernández des del 1984

Fill del comte Ricard d’Étampes, succeí el seu oncle Artur III Lluità contra Lluís XI de França, que volgué reduir la seva independència, i s’alià a Carles de França, que ajudà a recuperar el ducat de Normandia 1467, però fou vençut Durant la regència d’Anna de França, s’alià a Maximilià I d’Àustria i al duc Lluís d’Orleans, amb qui intervingué en la Guerre Folle 1485, però fou derrotat per les forces de la regent El rei Carles VIII li acordà la pau amb la condició que decidís el casament de la seva filla i hereva Anna