Resultats de la cerca

Fill de Miquel, probablement fou ell, i no pas el pare, l’enviat per Jaume II com a ambaixador a Bugia, el 1316, i davant del rei d’Armènia, el 1319 Fou un dels capitans de l’estol amb què l’infant Alfons conquerí Sardenya, i pels seus serveis rebé la batllia de Càller 1334 i, entre altres, el lloc de Giba 1336, que li foren, però, disputats per l’expropietari, el comte de Donoratico

Ciutadà de Barcelona, el 1354 fou mostassaf de Barcelona, i l’any següent conseller quart Capità en les armades oficials, en la guerra de cors contra Gènova, Pere III el nomenà vicealmirall de Catalunya 1364-81 participà en la guerra contra Castella, al capdavant de les galeres del Principat, i en nombroses missions de vigilància i de defensa de les costes de Sardenya i de Sicília Del 1381 al 1384 fou veguer de Barcelona

Des de la unió d’Aragó amb Catalunya, els Alagó serviren els comtes reis des d’importants càrrecs administratius i militars Una branca d’aquesta família passà a Sardenya i, per enllaç, recollí l’herència dels Arbòrea La freqüència dels noms Balasc i Artal a la família ha produït moltes confusions de personatges Una altra branca heretà el casal dels Ximénez de Urrea i, amb aquest darrer cognom, originà la línia dels comtes d’Aranda

L’expedició, formada a Barcelona, incloïa uns cossos de miquelets catalans atrets amb promeses per Alberoni L’expedició assolí inicialment força èxits juliol del 1718, però les potències signatàries de la pau, alarmades per la conquesta, l’any anterior, de Sardenya, formaren la Triple Aliança a la qual s’uní Àustria poc després i l’esquadra anglesa derrotà la filipista en aigües del cap Passero, desfeta que comportà la fi de l’expedició

Pel seu matrimoni amb Violant Carròs i de Centelles fou comte de Quirra Fou lloctinent del seu pare com a virrei de Sardenya durant les absències d’aquest, entre el 1473 i el 1477 Defensà Càller contra el setge de Lleonard d’Alagó Acceptà la rendició dels rebels a Sanluri i assistí a la batalla de Macomer 1478 La seva mort, esdevinguda quatre mesos abans de la del seu pare, fou atribuïda a maleficis

El seu pare li traspassà Calonge el 1284 es casà amb Sibilla de Bestracà Acompanyà Pere el Gran a Sicília 1282, i el 1284 li fou confiada la custòdia del príncep Carles d’Anjou, el Coix, i el conduí a Catalunya El 1306 prengué part en l’expedició de Sardenya, on adquirí diversos feus El 1315 succeí el seu germà Bernat de Cruïlles i de Peratallada en la procuració general de València

Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant, presidí les corts del Regne de Sardenya maig del 1573-octubre del 1574 Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni ↑ Lo Frasso , i amb l’escriptor Marc Antoni de ↑ Camós , escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum Década de la Pasión de Nuestro Señor Jesucristo con un cántico de su gloriosa resurrección Càller 1576 Madrid 1586

Creada per llei l’any 2001 i en funcionament des del 2005, té dues capitals Sanluri i Villacidro  

Neix a l’altiplà de Buddusò, travessa l’illa de NE a SW i desemboca al golf d’Oristany