Resultats de la cerca

Format al SHUM Maçanet, amb el qual debutà a la divisió d’honor quan tenia disset anys i jugà fins el 1997 Davanter, fou campió d’Europa juvenil 1993 i júnior 1996 amb la selecció espanyola La temporada 1997-98 jugà al Tordera i les dues següents, al Llista Blava de Lleida Tornà al SHUM 2000-03 i, el 2003, fitxà pel Club Hoquei Lloret, però el 2005 li detectaren una arrítmia al cor i es retirà Amb la selecció espanyola guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 2001

Fou diverses vegades campió de Catalunya una vegada en 400 m 2005, tres vegades en 800 m 2003, 2006, 2007 i dues vegades en 800 m en pista coberta 2003, 2004 Sempre competí pel GEiEG de Girona, entitat en la qual també fou entrenador de mig fons i de fons

Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina l’any 1883 Fou deixeble de Santiago Ramón y Cajal El 1889 obtingué la càtedra d’histologia i anatomia patològica de València més tard passà a Barcelona 1892, on el 1895 obtingué la de patologia quirúrgica El seu germà, Octavi Saltor i Lavall Barcelona 1875 — 1914, enginyer, fou catedràtic de l’Escola d’Enginyers de Barcelona i publicà treballs importants a la Revista Tecnológica Industrial

Aviat destacà en les proves combinades i es proclamà campió d’Espanya juvenil i júnior de decatló 1997, 1998 El 1998 militava a les files del Grup Esportiu i Excursionista Gironí GEiEG i s’entrenava a les ordres de Josep Lluís Lucero En categoria absoluta aconseguí dos títols catalans de decatló 1999, 2000 El 2001 deixà les proves combinades i se centrà en el salt de llargada Aleshores passà a entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, primer amb Roberto Cabrejas i posteriorment amb Antoni Corgos En llargada aconseguí tres títols catalans a l’aire lliure 2004, 2005, 2007 i un en…

Vida El 1939 la seva família s’installà a Barcelona, on resideix des d’aleshores Feu estudis a l’Escola de Comerç i als setze anys començà a treballar en una entitat bancària, professió amb la qual obtingué els seus ingressos regulars fins que es jubilà l’any 2002, i que compaginà amb una constant dedicació a la creació literària Conegut sobretot per la seva obra per al públic infantil i juvenil, fou un dels cofundadors 1961 de la revista Cavall Fort , a la qual s’ha mantingut vinculat com a collaborador i del consell de redacció de la qual forma part, i s’ha involucrat activament en…

Vida i obra Fill de pescadors, de jove collaborà a revistes vinculades a la Unió Catalanista com Renaixement  o La Nació  i d’altres de caràcter literari o popular De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa Feu articles a l’ Empordà Federal  de Figueres i a Ciutadania  de Girona El 1912 viatjà a Buenos Aires, on s’establí Un any després fundà el grup i la revista Catalunya Nova El 1916, amb Pius Àrias, Manuel Cairol i Francesc Colomer, va crear la publicació mensual Ressorgiment  1916-72, de la qual fou director i un dels principals redactors amb…

Organitzada per la Penya Motorista 10 × Hora, la primera edició tingué lloc el 1953 Primer fou puntuable per al Campionat de Catalunya i després per al d’Espanya 1957 i el d’Europa 1973 fins el 1987 L’any següent, arran de la fusió amb el Ralli Catalunya, s’originà el Ralli Catalunya-Costa Brava, que fou el primer a incloure’s al Campionat del Món sota el nom de Ralli d’Espanya 1991 Al mateix temps, la PM 10 × Hora organitzà els rallis Costa Brava-Lloret 1988 i Lloret-Costa Brava 1989-94 A partir del 2005 es tornà a disputar amb el nom original i tornà a ser puntuable per al Campionat d’…

Fill d’hostalers, estudià al seminari de Girona, d’on sortí el 1918, després de quatre anys, episodi narrat en la novella All i salobre 1929 de Josep Maria de Sagarra, a qui conegué durant les estades d’aquest al Port de la Selva Adherit al federalisme i al catalanisme i perseguit per la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià diverses vegades a Bèlgica i a França seguint Francesc Macià Establert a Barcelona, fou cofundador d’ Esquerra Republicana de Catalunya  ERC i redactor de L’Opinió Amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, Josep Tarradellas , amb qui l’uní…

Exposà a Lleida el 1946, a Tàrrega el 1947, a Barcelona el 1950 i anà a París el 1951 Estigué força lligat algun temps a Holanda, on exposà a Amsterdam 1952 i ingressà obres al museu municipal d’aquella ciutat Establert a Lleida, hi feu murals per a l’església de Santa Magdalena 1959 i hi guanyà la medalla Jaume Morera el 1961 Des del 1962 residí a Barcelona S’inicià amb temes figuratius populars i vers el 1955 passà a l’abstracció, primer tachista i després constructivista per retrobar, finalment, la figuració expressionista