Resultats de la cerca

Format a l’Escola d’Aviació Progreso, aconseguí el títol de pilot l’any 1934 Al novembre del mateix any acompanyà Ramon Torres en la travessia d’Àfrica que li valgué el Trofeu Harmon i, al gener del 1935, participà en un raid a Tombouctou Membre de l’Aeroclub Popular de Barcelona, el mateix any realitzà un raid turístic en solitari amb el qual creuà dotze països d’Europa i aterrà en les seves capitals L’any 1936, juntament amb Ramon Torres, feu dos raids aeris Primerament bateren el rècord d’Espanya per a avionetes, amb el vol Barcelona-Agadir, tot i que la seva intenció inicial era arribar…

Començà a estudiar el clarinet a sis anys, i quan en tenia onze s’inicià en el piano Els anys cinquanta, encara a Detroit, tocà amb Milt Jackson, Thad Jones i Elvin Jones, entre d’altres A partir del 1956, ja a Nova York, acompanyà molts músics, com per exemple JJ Johnson, Coleman Hawkins, Miles Davis i John Coltrane És conegut, sobretot, per haver estat molts anys 1956, 1963-65, 1968-78 pianista i director musical d’Ella Fitzgerald Durant els anys vuitanta i noranta actuà sobretot en trios Fou un dels mestres de l’estil be-bop , gran intèrpret de la música de D Ellington i B Strayhorn, i…

Es formà a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot, i amb Yves Nat al conservatori Acabats els estudis, es perfeccionà amb Edwin Fischer a Lucerna Fins a la mort de Fischer, esdevinguda el 1960, molt sovint l’acompanyà en la interpretació de repertori per a quatre mans També tocà habitualment amb intèrprets molt reconeguts, com ara Pau Casals, George Enescu, Pierre Fournier i Sándor Végh El 1946, Cortot l’anomenà professora de virtuosisme de l’Escola Normal de Música de París i el 1965 esdevingué professora del conservatori de la capital francesa Fou la primera pianista que…

Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1230 i estudià a Colònia amb Albert Magne, el qual seguí en la seva visió filosòfica Fou regent del convent de Barcelona i provincial d’Espanya fins el 1256 D’acord amb les vindicacions de Ramon de Penyafort, fundà escoles per a preparar els missioners per a polemitzar amb els àrabs i els jueus i impulsà les missions del nord d’Àfrica Després del 1256 fou prior del convent de Girona, que ell havia fundat el 1243, i substituí Miquel de Fabra en la direcció espiritual del rei Jaume I Acompanyà el rei en la conquesta de Múrcia 1265…

Formà part de l’Accademia Pontaniana amb el nom d' Actius Syncerus Gentilhome de la cort, acompanyà Frederic II de Nàpols en el seu exili francès 1501, i tornà a Nàpols a la mort del rei 1504 En la seva joventut escriví el Gliuommeri , monòlegs burlescs i satírics de caire popular, gairebé tots perduts, i les Farse , jocs escènics Escriví també abundant poesia, que els darrers anys reelaborà i ordenà, dividint-la en Sonetti e canzoni cinc Eglogae piscatoriae , en llatí tres llibres d' Epigrammi i tres d' Elegiae Però deu la seva fama a la novella pastoral en vulgar L’Arcadia…

Fill gran de Jaume Salvador i Pedrol  i germà de Josep Salvador A Montpeller, fou deixeble de Magnol, i, a París, de Tournefort Viatjà per Itàlia Acompanyà A de Jussieu en un viatge botànic, ple d’incidències, per la península Ibèrica, i n’escriví el dietari de ruta, inèdit fins a l’edició de R Folch i Guillén 1972 Es publicà amb el títol Joan Salvador Viatge d’Espanya i Portugal 1716- 1717  Fou el millor collaborador del seu pare ho fou també de Boerhaave i Petiver, i tingué fama internacional d’expert botànic Es perderen dos manuscrits seus un catàleg de plantes del seu herbari i un de…

Casat amb una germana de Ramon de Vilana i Perles, austriacista preeminent, fou introduït per ell en l’administració austriacista El 1706 esdevingué secretari protonotari del Consell d’Aragó, i el 1708, secretari particular de Carles III El 1707 aquest li atorgà el privilegi de noble El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia tornà a Barcelona, probablement amb un missatge de l’emperador que desaconsellava la resistència i que no fou donat a conèixer Intervingué en la defensa de Barcelona fins l’11 de setembre en caure la ciutat passà a Viena, on romangué al servei de l’emperador El…

Fill de Dalmau de Castellnou Li fou confiada la guarda del castell de Montgrí novament construït El 1302 signà com a garant, amb el seu cosí el vescomte Jaspert V, l’acta d’homenatge de Jaume de Mallorca a Jaume II de Catalunya-Aragó Del 1303 al 1306 cedí els drets que tenia sobre Salses i Barrès Era senyor de Santa Maria de Mollet i del castell de Montferrer El 1312 acompanyà, amb cent homes de cavall i dos-cents homes de peu, l’infant Ferran de Mallorca en guerra contra Robert d’Anjou i fou encarregat de la capitania de les tropes de Calàbria A la mort del seu cosí Jaspert 1321, prestà…

Fill de Guillem Ramon de Josa i de Peguera, senyor d’Altés i de Pinós, succeí el seu oncle patern Lluís 1702 en els càrrecs d’ardiaca de Santa Maria del Mar, canonge de la catedral i vicari general de Barcelona Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700, algunes sessions de la qual presidí en substitució de Pau Ignasi de Dalmases El 1713 acompanyà a Roma el bisbe de Barcelona, Benet de Sala i de Caramany, a rebre el capel cardenalici Acusat de simpaties austriacistes, Felip V li impedí de tornar a Barcelona El seu germà gran, Joan de Josa i d’Agulló Barcelona — Brihuega, Castella…

Clergue i conseller del rei Enric IV, acompanyà sovint el monarca, del qual fou un defensor culpà els nobles dels mals del regne i defensà la legitimitat de la filla del rei Autor de la Crónica de Enrique IV , fou detingut, destruïda la seva obra i condemnat a mort, de la qual s’escapà per la seva condició de clergue En refer la crònica, fins el 1468 la seva cronologia és molt deficient a partir d’aquell any és més detallada i segura És una obra útil per a l’estudi d’aquell regnat, bé que l’abús de retòrica i l’erudició eclesiàstica li lleven amenitat Contrasta amb Alonso de Palència, i així…