Resultats de la cerca
Es mostren 2424 resultats
Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya
Cinematografia
Festival de cinema celebrat anualment a Sitges des del 1968.
Fundat amb el nom de Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror, posteriorment adoptà el nom de Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges fins el 1996, any que canvià el nom per l’actual i rebé suport i participació institucionals, i adoptà un criteri més general Celebrat al llarg d’una setmana i escaig al mes d’octubre, manté una secció oficial de cinema fantàstic, al qual s’han incorporat les seccions Òrbita, de produccions inèdites de l’any anterior en gèneres contigus al fantàstic, especialment el thriller Noves Visions 2003, de caràcter més experimental …
Sant Miquel d’Urgell
Canònica
Antiga canònica de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes.
L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria
Tres magistrats del TC es pronuncien contra la presó preventiva d'Oriol Junqueras
Per 9 a 3 vots el Tribunal Constitucional espanyol rebutja el recurs contra la presó preventiva de l’exvicepresident de la Generalitat i líder d’ERC Oriol Junqueras És el primer cop que el TC adopta dividit una decisió sobre el moviment independentista català Els arguments dels magistrats Juan Antonio Xiol, Fernando Valdés i María Luisa Balaguer es fan públics el 17 de desembre i se centren en l’absència de valoració d’alternatives i d’indicis de reiteració delictiva
Giuseppe Pelizza
Pintura
Pintor italià.
Deixeble de Cesare Tallone Pintà en un estil convencional fins el 1892, que adoptà el divisionisme com a tècnica i s’acostà a conceptes simbolistes conjugats amb inquietuds socials El 1900 presentà a París l’obra allegòrica Specchio della vita 1895-98 El 1904 es posà a les portes de l’abstracció amb el seu audaç oli Il Sole Torí, coll privada Residí gairebé sempre al seu poble —signava Pelizza da Volpedo —, on se suïcidà en morir la seva esposa
Xavier Medina i Campeny
Escultura
Escultor.
Net de Josep Campeny i besnet de Damià Campeny Autodidacte Ha exposat a Mataró, Lió, Barcelona i Madrid, en exposicions collectives a Madrid, Basilea, Legnano, etc Adoptà la tècnica constructivista 1963-65, i la seva obra acusà després influències de l’onirisme i del pop-art fins el 1970 Posteriorment, trobà un estil plenament personal, en el qual representacions figuratives sense expressivitat són manipulades com formes pures, a la recerca d’una bellesa plàstica Des del 1974 resideix a Nova York
Iṣḥāq Lúria
Judaisme
Místic jueu.
De família alemanya, fou educat a Egipte, on conegué el Séfer ha-Zohar i adoptà la càbala Establert a Safed 1570, tingué nombrosos deixebles, entre els quals Ḥayyim Vital, el principal divulgador de la seva doctrina Lúria elaborà un sistema místic eminentment visionari, però encaminat a la seva aplicació pràctica i inspirat, en bona part, per Yosef Alcastell de Xàtiva Malgrat que hom li atribueix tres himnes dedicats als tres àpats del sàbat, sembla que únicament escriví un comentari parcial al Zohar
stupa
Arquitectura
Budisme
Monument búdic de tipus funerari, originari de l’Índia, destinat a guardar-hi relíquies de Buda o a recordar-ne fets memorables.
En la tradició pali és anomenat dagoba Estructura massissa de pedra no tallada, en forma semiesfèrica o de campana, és decorada per una balustrada amb un pal que sosté un o més para-sols d’honor Generalment apareix dins un recinte emmurallat És famós el de Sānchī s III aC Amb la difusió del budisme, penetrà als països veïns i, en un procés complex, donà origen a d’altres formes arquitectòniques, sobretot la pagoda xinesa Al Tibet adoptà la forma acampanada
Felip d’Edimburg

Felip d’Edimburg
Getty Images
Història
Príncep del Regne Unit (1957), duc d’Edimburg, comte de Merioneth i baró de Greenwich (1947).
Nascut Felip de Grècia i Dinamarca, és fill d’Andreu de Grècia fill del rei Jordi I i d’Alícia de Battenberg Fou educat a Anglaterra pel seu oncle matern, l’almirall Louis Mountbatten el 1947 renuncià als títols reials de Grècia i Dinamarca i adoptà aquest cognom en naturalitzar-se britànic, i es casà amb la princesa després reina Elisabet , amb qui tingué quatre fills Carles, Anna, Andreu i Eduard L’any 2017 renuncià a les obligacions públiques com a monarca consort
Jesús Blasco i Monterde
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Creador d’històries illustrades, de les quals és també el guionista Fou considerat com un mestre del gènere a la península Ibèrica S'inicià collaborant en les revistes infantils Mickey i Pocholo , però fou a la revista infantil Chicos , els primers anys quaranta, on mostrà la seva personalitat i on creà el personatge “Cuto” Posteriorment treballà per a editores angleses —realitzant obres com Steel Claw — i franceses — Dargaud — La seva obra adopta formes i estils diversos segons el gènere que tracti
Marie-François-Xavier Bichat
Patologia humana
Metge francès, dedicat a l’estudi de l’anatomia i la patologia, considerat com un dels creadors de la medicina científica moderna.
Fou l’iniciador del concepte de teixit com a seu de les lesions, i establí les bases de la histologia i de l’anatomia patològiques en el Traité des membranes en général et des diverses membranes en particulier 1800 i l' Anatomie générale appliquée 1801 En l’obra Recherches physiologiques sur la vie et la mort 1800 adoptà una actitud encara vitalista, lligada en part a les idees de l’escola de Montpeller, però en la qual ja hi ha conceptes estrictament organicistes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina