Resultats de la cerca
Es mostren 1148 resultats
flor de Sant Joan
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les compostes, de 10 a 30 cm d’alçària, de fulles molt estretes i de capítols grocs.
Creix en matolls i en rosts secs
herba plana
Herba plana
Claudio Flamigni iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles oblongues i de capítols grocs.
Es fa en camps, sequerals i costers de la regió mediterrània
el Miquelet
Vista de València amb la catedral i el Miquelet, en primer terme, i Santa Caterina, al fons
© Fototeca.cat
Nom popular del campanar de la catedral de València, torre octagonal de 50,85 m d’alçària, equivalents al perímetre de la base.
Fou construït entre el 1381 i el 1418 En dirigiren les obres Andreu Julià, que el projectà, i Josep Franc Pere Balaguer feu 1414 la decoració del cos més alt i Martí Llobet projectà un coronament, que restà inacabat S’inspira, sembla, en el campanar de la seu de Lleida L’espadanya és del segle XVII Serví sovint de punt de guaita Ha esdevingut el monument simbòlic de la ciutat de València
gratabous
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes i de capítols purpuris.
Creix en prats, camps i llocs incultes de quasi tot Europa
canyafístula
Botànica
Arbre de la família de les mimosàcies, d’uns 10 m d’alçària, originari de l’Índia i estès arreu dels països tropicals.
Els fruits, llegums, contenen una polpa negrosa constituïda per mucílag, pectina, fructosa i un antraquinònic, que li confereixen una acció laxant suau
relleu apalatxià
Esquema del relleu apalatxià; en groc, quarsites i en rosa, esquists
© fototeca.cat
Geomorfologia
Forma de relleu constituïda per una sèrie de crestes paral·leles més o menys de la mateixa alçària i separades per valls llargues i estretes.
És el resultat d’una erosió diferencial que rejoveneix el relleu d’un peneplà Les crestes resten formades per roques dures, puix que l’erosió suprimeix les menys resistents excavant valls en forma de solc
herba pinera
Herba pinera
Sergey Mayorov iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de 5 a 30 cm d’alçaria, de fulles subulades espinescents i de flors inconspícues.
Es fa en camps, ermassos, vores de camins, etc
mirambell
Branca d’un mirambell
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de 30 a 150 cm d’alçària, de fulles lanceolades trinervades i de flors verdoses.
Pròpia de les estepes russes i asiàtiques, és conreada com a ornamental i perquè les branques serveixen per a fer escombres i les fulles són menjar dels cucs de seda
malva reial
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les malvàcies, d’uns 2 m d’alçària, de fulles palmatilobulades i de flors de color rosa.
Prové de Síria i és plantada en jardins
julivert de muntanya
julivert de muntanya
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne de 40 a 100 cm d’alçària, de tija massissa i estriada, de fulles tripinnatisectes i de flors blanques en umbel·les.
Es fa en boscs i pastures, a les comarques catalanes més septentrionals