Resultats de la cerca

Estudià economia a la Universitat de Los Andes Regidor 1970-74 i alcalde 1975-76 de la seva ciutat, en 1974-90 fou diputat al parlament, i el 1987, com a ministre del govern de Virgilio Barco, elaborà un projecte de reforma constitucional que féu aprovar el 1991, durant el curs del seu mandat presidencial 1990-94 Molt perjudicat pel creixement del narcotràfic i la guerrilla i per una interrupció del subministrament elèctric que paralitzà el país, abans d’acabar el mandat assumí la presidència de l’Organització dels Estats Americans, que detingué del 1994 al 2004 confirmat el 1999

Membre de la Federació Monàrquica Autonomista, fou diputat i més tard senador 1907-14 per Barcelona En 1922-23 fou alcalde de Barcelona cessà arran del cop d’estat de Primo de Rivera Continuà l’activitat industrial del seu pare i féu donació de l’Observatori Fabra a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona El seu germà, Romà Fabra i Puig mort el 1948, fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII 1922 Els fills d’aquest darrer, Camil i Alfons Fabra i de Monteys , foren president i vicepresident, respectivament, de Filatures de Fabra i Coats

Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca 1895 i prevere 1897 Exercí a Monistrol 1897-1903 Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell 1903 i hi bastí un temple 1923 Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa Acabada la guerra civil, el governador civil de Barcelona procurà d’exiliar-lo, però l’alcalde Marcet el protegí i l’ajudà Fou vicepresident en funcions de president del sínode de la seva confessió i president de la Unión Española de Esfuerzo Cristiano Escriví en català i en castellà

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on guanyà una càtedra de dibuix del natural Fou guardonat a l’exposició valenciana del 1934 i amb la medalla d’or a la internacional de París 1937 La seva pintura, costumista, se centrà en temes valencians rurals i en el retrat Entre les seves obres, algunes de les quals es conserven al Museu de Belles Arts de Sant Carles de València, es destaquen Combregar a l’horta 1930, Alcalde d’Albuixec 1948, Xiques de Massalfassar 1934, un retrat de Nativitat Domínguez de Roger , etc

Fundador de l’Associació Escolar Republicana i de la Joventut Republicana, a Lleida Tinent d’alcalde de la ciutat, diputat provincial per les Borges Blanques i conseller d’agricultura de la Mancomunitat Impulsà obres agràries importants, com el canal d’Urgell, i fou síndic de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre Proclamà la República Catalana a les Borges Blanques, ingressà a Esquerra Republicana i fou diputat al parlament català 1932 Director general d’agricultura de la Generalitat, fou nomenat conseller d’agricultura i economia 1933 i, després, sotssecretari del ministeri del…

D’una família de terratinents, estudià dret i exercí d’advocat a Lleida, on fou el darrer alcalde del regnat d’Isabel II Destituït el 1868, es passà al bàndol carlí i presidí 1870 i 1871 la junta provincial del partit En crear-se la Diputació General de Catalunya 1874, en fou vicepresident —bé que hom el coneixia com el President — i hagué de defensar l’autonomia de la Diputació davant l’autoritat militar carlina Ferit al setge de la Seu d’Urgell, fou empresonat Alliberat, el 1888 s’adherí a l’integrisme i esdevingué l’inspirador doctrinal del Diario de Lérida

Presidí el Centre d’Esports Sabadell en cinc etapes 1933-34, 1935-39, 1939-42, 1951-52, 1952-53 Alcalde de Sabadell 1940-60, s’interessà per l’aviació, i el 1948 fou un dels qui constituí l’Aeroclub de Sabadell El 1953 impulsà la fusió d’aquest club amb el seu homòleg de Barcelona, gràcies a la qual es fundà l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, del qual fou el primer president 1953-63 Promogué la Volta Aèria a Catalunya i el Festival Aeri Internacional de Barcelona Fou vicepresident del Reial Aeroclub d’Espanya i rebé la gran creu al Mèrit Aeronàutic 1962

Germà de Gonçal Serraclara i Costa Advocat, s’afilià al partit federal orgànic El 1891 passà al partit centralista de Salmerón El 1901 fou regidor de Barcelona i signà el manifest d’Unió Republicana a Catalunya Vers el 1905 s’uní al lerrouxisme formà part de la derrotada candidatura antisolidària en les eleccions a diputats a les corts d’abril del 1907, i el 1909 fou regidor i cap de la majoria radical a l’ajuntament Fou també tinent d’alcalde Tingué una gran fama com a advocat defensor de processats polítics aconseguí l’absolució de Ramon Sempau

Fill de l’arqueòleg Manuel Rubio y Borrás Doctor en filosofia i lletres, fou arxiver general de la Diputació de Barcelona, director de la Biblioteca Universitària i professor de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, on fou alcalde 1928-30 Publicà treballs de biblioteconomia i paleografia i llibres de divulgació Sobresurten La Generalitat de Catalunya 1920, La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI 1950 i El palacio de la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona 1952 Aportà material de documentació per…

Essent funcionari de correus 1941, fou un dels fundadors del primer sindicat de Guinea, la Unió de Treballadors de Correus Collaborà en la creació del Reagrupament Democràtic Africà 1946 i fou secretari general del Partit Democràtic de Guinea 1952 Alcalde de Conakry 1955 i diputat a l’assemblea nacional francesa 1955, fou elegit primer president de la República de Guinea 1958 Reelegit en les eleccions presidencials successives 1961, 1968, 1974, 1978 i 1982, instaurà un règim revolucionari nacionalista i panafricanista, acostat ideològicament a l’URSS al principi i, a partir dels…