Resultats de la cerca
Es mostren 8239 resultats
lliga de Nuremberg
Història
Acord de caràcter defensiu, signat a Nuremberg el 1538, entre l’emperador Carles V, els prínceps alemanys i les ciutats alemanyes per reaccionar contra els progressos del luteranisme als països nòrdics.
Fracassades les conferències de Frankfurt i de Ratisbona, esgotats tots els recursos pacífics i aprofitant la crisi del luteranisme per la mort del seu fundador, la lliga atacà els prínceps protestants reunits en la lliga d’Esmalcalda i els vencé a Mühlberg abril del 1547 L’emperador convocà aleshores la dieta d'Augsburg
Joan Salon
Astronomia
Astrònom.
Per encàrrec del papa Gregori XIII, intervingué, a Roma, en la correcció del còmput de l’any 1582 i en la implantació de l’anomenat des d’aleshores calendari gregorià Publicà De emmendatione Romani Kalendarii et Paschalis solemnitatis reductione Florència, 1572 Roma, 1576 i un Espejo astrológico para sangrías, medicina, etc Barcelona, 1578
Aben Humeya
Història
Noble morisc granadí, de nom cristià Fernando de Córdova y Válor, la família del qual descendia probablement dels omeies.
L’any 1568 s’afegí a la revolta de Las Alpujarras els moriscs l’elegiren rei i el coronaren aleshores prengué el nom d’Aben Humeya i abjurà el cristianisme Poc temps després fou organitzada una conspiració contra ell i fou mort pel seu cosí Aben Aboo i per Diego Alguacil 1569
siset
Música
Grup irregular que resulta de dividir en sis una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment -sigui perquè ho prescriu l’indicador mètric de la peça, o bé per la divisió normal de les figures- s’hauria de dividir en quatre (com és el cas, per exemple, d’un temps de compàs en metre simple).
La figura que representa cada una de les noves divisions és la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell sis semicorxeres en lloc de quatre en compàs de 2/4, per exemple S’indica amb la xifra 6, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
Fiorenza Cossotto

Fiorenza Cossotto
© Fototeca.cat
Música
Mezzosoprano italiana.
Formada a Torí, debutà a Milà Scala el 1957 És una de les mezzosopranos més cèlebres del món S'ha centrat més en el repertori romàntic italià Verdi, sobretot i francès Bizet, Saint-Saëns Debutà a Barcelona el 1962 amb La cenerentola Rossini i hi ha actuat gairebé cada any des d’aleshores
Ricard Margarit Calvet
Rem
Remer.
Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, disputà les proves júnior i sènior de quatre amb timoner als Jocs Olímpics de París 1900 amb l’equip del club, aleshores anomenat Real Club de Regatas El seu germà Arnald escrigué el primer manual sobre la pràctica del rem editat a Espanya, Rem 1918
Tlacopán
Ciutat
Ciutat veïna de Tenochtitlán, amb la qual —i també amb Texcoco— formà una confederació sota la direcció del cap asteca Itzcoatl.
Fins aleshores havia estat una ciutat tepaneca, la qual, en morir Tezozomoc, es rebellà contra la supremacia de Tetzcoco A partir del moment de la confederació, Tlacopán constituí una de les tres bases de l’organització asteca, bé que sota l’hegemonia de Tenochtitlán Anomenada Tacuba, actualment és un suburbi de la ciutat de Mèxic
Moja

Església de Sant Jaume de Moja, al municipi d’Olèrdola (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble i nucli principal del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), prop del límit amb els de Vilafranca i de Santa Margarida i els Monjos.
Vora l’església parroquial Sant Cugat hi ha una antiga torre de Moja , de planta circular L’alou de Moja fou donat el 1010 al monestir de Sant Cugat del Vallès, que des d’aleshores tingué la jurisdicció de la quadra de Moja Des del 1702 els Copons foren titulars del marquesat de Moja
Chattahoochee
Riu
Riu de la regió oriental dels EUA, de règim pluvial (804 km).
Neix a les Blue Ridge Geòrgia, i forma el llac Sidney Lanier Al llac West Point forma frontera entre els estats de Geòrgia i Alabama A Chattahoochee Florida rep el riu Flint, i aleshores pren el nom d’Apalachicola Desemboca al golf de Mèxic formant un ampli delta És navegable a partir de Columbus Geòrgia
Cataló
Història
Castell imaginari situat, bé a Gascunya, bé a Guiena, del qual hauria sortit el llegendari Otger Cataló
per a la conquesta del territori que hauria d’ésser anomenat, per aquest fet, Catalunya
.
El nom és una catalanització de la forma llatina Catalaunum o castrum Catalaunicum de la ciutat de Châlons-sur-Marne Xampanya, prop de la qual tingué lloc el 451 la batalla dels Camps Catalàunics a l’edat mitjana fou general de situar, erròniament, els Camps Catalàunics prop de Tolosa, on residia, aleshores, la cort visigòtica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina