Resultats de la cerca
Es mostren 430 resultats
beluga
Zoologia
Cetaci odontocetde la família dels delfinaptèrids, de coloració blanca, de dentat molt reduït (de 16 a 20 dents a cada mandíbula), sense aleta dorsal i amb àmplies aletes pectorals.
La llargada oscilla entre 3 i 7 m Les belugues habiten les aigües costaneres, poc profundes, del litoral àrtic, i llur distribució és circumpolar, bé que poden arribar fins a les costes franceses i en alguns casos han entrat molt endins dels grans rius alemanys Són gregàries i poden constituir, a vegades, agrupaments molt amplis Són ràpides i migren regularment emeten sons submarins, aflautats També són anomenades balenes blanques
Els rèptils fòssils
Els quelonis En els jaciments neògens catalans, no hi són escasses les restes de quelonis fòssils Els més ben representats són els testudínids, que presenten algunes espècies de dimensions gegantines La de la fotografia, Cheirogaster = Geochelone perpiniana , fou trobada als jaciments del Pliocè inferior de Perpinyà i ateny dimensions pròximes a l’alçària d’un home Denis Serrette / MNHN París Als Països Catalans trobem restes de quelonis pertanyents a les famílies dels quelònids Chelonidae , trioníquids Trionychidae , caretoquèlids Charettochelydae i testudínids…
gadiformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis de cos allargat, escates cicloides i aletes de radis tous (tres de dorsals i dues d’anals, o bé dues de dorsals i una d’anal).
Sovint van proveïts de dos filaments que pengen de la mandíbula Inclou sobretot formes d’aigües profundes, d’alta mar i d’hàbits depredadors, agrupades en dues famílies i en vint-i-tres espècies d’una gran importància econòmica, entre les quals es destaquen el bacallà i el lluç
esquatínids
Ictiologia
Família de peixos intermèdia entre els taurons i les rajades, que tenen el cap deprimit, la boca armada de diverses fileres de dents, dues aletes dorsals i cap aleta anal.
barramunda
Ictiologia
Peix dipnou de l’ordre dels ceratodiformes, de gran llargada (1,75 m), amb l’esquelet cartilaginós en gran part, les escates cicloides i grosses, i aletes parelles ben desenvolupades.
A més de les brànquies, té un pulmó únic, amb una sola vena pulmonar, que acompleix funcions respiratòries molt semblants a les dels amfibis caudats quan les aigües dolces on viu es redueixen, a l’estació seca, i s’empobreixen d’oxigen Les barramundes són considerades, per llurs característiques fisiològiques, fòssils vivents Habiten alguns rius de Queensland Austràlia Llur carn és comestible
miliobàtids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels raïformes, que presenten un disc subromboïdal, aletes pectorals molt desenvolupades en forma d’ala i una cua flagel·liforme més llarga que el disc.
La pell és llisa Habiten els fons sorrencs costaners, s’alimenten d’invertebrats bentònics i són tots vivípars Llur aparició es produí vers la fi del Cretaci, i actualment la família comprèn 4 gèneres i unes 20 espècies repartides per les mars temperades i càlides de tot el món A la Mediterrània hi ha la milana i el bisbe
exocètids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels beloniformes, de cos oblong i llargarut, i amb les aletes pectorals molt grans i desenvolupades en forma d’ala, que inclou els peixos voladors.
alepocefàlids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de cos allargat i d’aletes imparelles implantades molt endarrere, de color fosc i d’ulls molt grossos i, a vegades, telescòpics (Dolichopteryx).
La boca, proveïda de dents febles, generalment és gran si és petita, és situada al final d’un morro tubular Algunes espècies presenten fotòfors Tenen les escates força grans Són peixos que viuen a gran profunditat A les costes catalanes és comú l' Alepocephalus rostratus , que hom troba a les pesques del bou, de color bru fosc i ulls molt grossos
motocicleta

Motocicleta
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle automòbil de dues rodes, proveït d’un motor de combustió interna de dos temps o de quatre, gairebé sempre refredat per mitjà d’aire i que pot transportar un passatger o dos.
La motocicleta és el resultat de l’acoblament d’un motor d’explosió a una bicicleta, de la qual conserva els elements essencials, més o menys àmpliament dimensionats segons la potència del motor que hom hi acobla El motor, amb aletes i sense ventilació forçada, sol anar muntat al mig del quadre, i acciona la roda del darrere a través d’una transmissió que comporta embragatge, caixa del canvi i cadena i plat de roda o bé eix amb junta universal i pinyó i corona Les cilindrades varien des dels 50 cm 3 fins a 1200 o 1500 cm 3 , i el nombre de cilindres va des del tipus monocilíndric fins a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina