Resultats de la cerca
Es mostren 972 resultats
Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí
Cristianisme
Frare dominicà del convent de Lleida i mestre en teologia.
Havia estat conseller del príncep de Viana El 1463 era ambaixador de la generalitat de Catalunya i del Consell de Cent davant Pius II A més de dues colleccions de sermons litúrgics, que podrien ésser obra del seu germà, Bartomeu Cristòfor, hom atribueix a Joan Cristòfor un Tractat de les turbacions o revolucions de Catalunya , perdut Zurita encara l’utilitzà En ell predicava la santedat del príncep de Viana, es posava a favor del pretendent Enric IV de Castella i combatia Joan II, a l’obediència del qual deia que calia sostreure's, i fins atacar-lo amb les armes Havia estat…
Luis Jiménez de Asúa
Història
Política
Polític castellà.
Professor de dret penal a Madrid 1918, durant la Dictadura fou desterrat a Las Chafarinas 1926 Membre del partit socialista, presidí la comissió parlamentària encarregada de redactar la constitució de la República 1931, i fou diputat 1931, 1933, 1936 i vicepresident primer de les Corts 1936 Ambaixador a Praga durant la guerra civil, el 1939 s’exilià a l’Argentina A la seva mort ocupava el càrrec de president de la República de l’exili És autor, entre altres obres, de Proceso histórico de la Constitución española 1932, La Constitución política de la democracia española 1942 i La…
José Rubén Romero
Literatura
Novel·lista mexicà.
Pertany al cercle de la Revolució Mexicana De formació autodidàctica, fou ambaixador al Brasil 1937-39 i a Cuba 1939-43 i rector de la Universitat de Morelia 1944 Com a poeta Versos Viejos , 1930 no és gaire interessant, però com a narrador sap elevarse d’una temàtica regional, molt localitzada, a matisos de caire universal Apuntes de un lugareño 1932, Desbandada 1936, El pueblo inocente 1936 Mi caballo, mi perro y mi rifle 1936, que juntament amb La vida inútil de Pito Pérez 1938 formen les seves obres millors Anticipación a la muerte 1939, on el corrent d’amargor es fa més…
Francisco de Melo de Portugal y Castro
Història
Militar
Militar portuguès.
De família noble, passà a la cort de Felip IV de Castella, que el creà comte d’Assumar 1630 Fou membre del consell de Portugal, ambaixador a Roma i a Viena i virrei de Sicília 1639-41 En esclatar l’aixecament de Portugal contra Felip IV, es mantingué fidel a aquest, que el recompensà amb els marquesats de Vellisca 1646 i de La Laguna 1648 i li confià el govern de Flandes 1641-44 i la lloctinència de la zona ocupada de Catalunya 1645, tot i la seva ineficàcia a la derrota de Rocroy 1643 Aviat fou substituït, i passà a Aragó, on fou lloctinent 1647-49
Fernando Álvarez de Miranda Torres
Política
Jurista i polític castellà.
Advocat, després d’obtenir el títol 1948 fou professor de dret a la Universitat Complutense de Madrid El 1962 fou deportat a Fuerteventura per les autoritats franquistes després de participar en el Congrés del Moviment Europeu El 1964 s’incorporà al consell privat de Joan de Borbó i de Battenberg , i al final del franquisme fundà el partit Izquierda Democrática Cristiana Diputat per la Unión de Centro Democrático en les eleccions generals del 1977, fou president del Congrés dels Diputats 1977-79 Ambaixador al Salvador, en 1994-99 fou defensor del poble L’any 2000 fou condecorat…
Mohammed Faraḥ Aydid
Militar
Militar somali.
Anomenat Aydid , ‘el que no és dèbil’ o ‘el que no es deixa insultar’, fou pastor en la seva joventut, rebé una formació militar a Itàlia i durant la dècada dels anys cinquanta fou cap de la policia colonial de Muqdiisho Instructor militar sota les ordres de l’URSS, estigué a la presó durant sis anys i comandà grups guerrillers en la guerra d’Etiòpia 1977-78 fins que Barre l’envià com a ambaixador a l’Índia Uns anys després s’afegí a l’oposició i dirigí els atacs que foragitaren el dictador de Muqdiisho En la subsegüent guerra de clans, Aydid capitanejà l’Aliança Nacional Somali
Dolgoruki
Llinatge principesc rus.
Els membres més importants són el príncep Dolgoruki , que construí 1156 una casa de peatge a la vall del Moskva, origen de Moscou, Maria Vladimirovna Dolgorukova — 1625, primera muller del tsar Miquel III Romanov, Jakov F'odorovič Dolgoruki — 1720, ambaixador de Pere I a França i Espanya, Vassili Mikhailovič Dolgoruki — 1782, que conquerí Crimea 1771 en pocs dies, Ivan Mikhailovič Dolgoruki — 1823, militar, polític i poeta, P'otr Vladimirovič Dolgoruki — 1868, historiador especialitzat en genealogia que deixà unes Mémoires de la seva vida, i Jekaterina Mikhailovna…
Galceran de Sentmenat i de Peguera
Història
Cavaller, senyor del castell de Santa Fe.
Fill segon de Berenguer I de Sentmenat Fou camarlenc de la reina Violant de Bar Lluità a Sicília fent costat als interessos dels reis Maria i Martí I 1393, que el recompensaren amb la senyoria de Pelagonia 1396 i la castlania de Tavi 1398 El 1399 assistí a Saragossa a la coronació del rei Martí I, que el féu cavaller i camarlenc i conseller seu el 1405 l’envià d’ambaixador a França i al papa i, finalment, el nomenà marmessor seu El 1419 fou diputat del general de Catalunya i el 1397 s’havia casat en primeres noces amb Elisabet de Rajadell, que li aportà el castell de Fals
Manuel Pando Fernández de Pineda
Historiografia
Política
Polític i historiador.
Marquès de Miraflores i comte de Villapaterna Fou ambaixador d’Espanya a Londres 1834 i París 1838 Collaborà estretament amb Narváez durant el decenni moderat i fou, durant poques setmanes, president del consell de ministres 1846 i ministre d’estat en el govern de Bravo Murillo 1851 Després d’afiliar-se a la Unió Liberal fou president del consell 1863 Les seves obres històriques més importants foren Apuntes histórico-críticos para escribir la historia de la revolución de España desde el año 1820 hasta 1823 1834 i les Memorias para escribir la historia contemporánea de los siete…
Felip de Parets
Història
Mercader.
El 1498 era cònsol de francesos i napolitans a Alexandria el 1502 fou nomenat lloctinent de cònsol de catalans pel cònsol Rafel Anglès, ciutadà Degué conservar la representació dels francesos perquè el 1510 fou empresonat juntament amb el cònsol de venecians com a represàlia perquè els cavallers de Rodes el mestre de Rodes era francès s’havien emparat d’unes naus egípcies foren conduïts al Caire i els alfòndecs segellats Poc després, tanmateix, Parets aconseguia del soldà que acceptés al Caire un ambaixador francès 1512 Intentà en va conservar a la Mediterrània el comerç de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina