Resultats de la cerca
Es mostren 14950 resultats
Alimentació i nutrició
A tots els éssers vius, per tal de mantenir de manera adequada llurs funcions, els cal un intercanvi continu de matèria i energia amb el medi ambient Com a punt de partença per a abordar el tema de l’alimentació i la nutrició és necessari, doncs, definir els següents conceptes és anomenada matèria , en un sentit ampli, tota substància o cos format per partícules definides i energia , la facultat que tenen la gran majoria d’aquests cossos, amb les transformacions oportunes, de produir un treball o bé de generar una quantitat equivalent de calor La interacció entre matèria i…
xarxa geodèsica
Geografia
Geologia
Conjunt de punts d’una superfície geogràfica, els quals hom ha mesurat amb precisió mitjançant mètodes adequats (triangulació); aquests punts són escollits de tal manera, que constitueixen els vèrtexs d’una xarxa quadrangular.
Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic
telencefalització
Anatomia animal
Procés evolutiu mitjançant el qual el telencèfal dels vertebrats va assolint un desenvolupament i una complexitat com més va més gran a mesura que hom avança en l’escala evolutiva d’aquests cordats.
Així, en els vertebrats inferiors el telencèfal, representat pels hemisferis cerebrals, és molt petit i amb la substància blanca, el palli , afora, envoltant uns nuclis de substància grisa A mesura que hom avança en l’escala evolutiva es va desenvolupant una zona de substància grisa, el neopalli , que va adquirint una importància cada vegada més gran fins a envoltar del tot l’antic palli, que resta en una situació interna Aquest neopalli, o escorça cerebral , de primer és llis, però després s’ha de plegar, en els cordats més evolucionats, a fi de poder cabre dins el crani Aquest…
ṣulḥ
Història
A la península Ibèrica i durant la conquesta musulmana, capitulació pactada entre les autoritats islàmiques i els vençuts, per la qual aquests conservaven determinats drets (salvaguarda de llurs costums, religió, etc) i propietats.
Al marge d’aquest pacte, basat en el mateix passatge de l’Alcorà 9,29 amb què hom fonamentava el 'ahd, eren establerts imposts territorials i personals
transposició benzidínica
Química
Transposició intramolecular de l’hidrazobenzè o dels seus derivats substituïts, que té lloc en escalfar solucions d’aquests en presència d’àcids forts, i que dóna benzidina o els seus corresponents derivats substituïts
Si una de les posicions para de l’hidrobenzè conté un substituent, la transposició produeix aleshores p- semidines
febre aftosa
Patologia humana
Malaltia vírica del bestiar, fonamentalment del boví i de l’oví, que a vegades és transmesa a l’home, sigui per contacte directe o bé per ingestió de la llet d’aquests animals.
En l’home produeix trastorns gastrointestinals, febre intensa i aftes a la boca
aforament per orificis calibrats
Construcció i obres públiques
Aforament directe consistent a deduir el cabal d’una lectura de les pressions, o de la diferència de pressions en uns punts adequats situats prop d’aquests orificis (diafragmes, toveres, tubs de Venturi).
repenedida
Cristianisme
Dona que per penedir-se de la seva vida dissipada es recloïa en un convent per fer penitència, anomenada també magdalena per ésser aquests convents o cases dedicats normalment a santa Maria Magdalena.
Des del 1316 es parla de la capella de les repenedides de Perpinyà, a Barcelona el 1370 fou erigida una casa per a les repenedides i a València el 1416 el convent de repenedides es fusionà amb el de Santa Maria Magdalena
quadrat llatí d’ordre
n
Quadrat llatí d'ordre 4
Matemàtiques
Taula quadrada de n2 caselles en la qual hom reparteix n elements (nombres o símbols) de manera que cadascun d’aquests apareix una sola vegada a cada fila i a cada columna.
És usat en estadística Fou introduït per LEuler el 1782
dret feudal
Història del dret
Conjunt de formacions peculiars que en ús de llur ius edicendi donaven els barons en les respectives jurisdiccions, i les capitulacions afectant matèria feudal atorgades entre aquests i les universitats de llurs territoris.