Resultats de la cerca

Aquestes taronges tenen la pell molt separada de la polpa, la qual cosa els resta qualitat

Tenen les potes curtes, amb les mans i els peus pentadàctils els dits dels peus són units per una membrana, que els facilita la natació La cua grossa i potent, és ampla i aplanada, recoberta de pèl a la base i de petites escates a la resta els castors baten sovint l’aigua amb la cua, com a senyal d’alarma, i els serveix de timó quan neden Posseeixen unes glàndules especials que secreten el castori i desemboquen a la cloaca on van a parar també els conductes anal i urinogenital amb el castori marquen el territori Tenen hàbits nocturns, però també són actius de dia no presenten son hivernal…

Flors i fruits d'una magnoliàcia de jardí, junts al mateix peu Fototecacat / MC Les magnoliàcies comprenen vora dos centenars d’espècies llenyoses, pròpies sobretot de l’àsia sud-oriental i, menys, de l’Amèrica tropical i subtropical Segons les restes fòssils que hom n’ha trobat, però, abundaren a bona part de l’hemisferi boreal durant el Mesozoic Les magnoliàcies han estat considerades per diversos autors, a causa de la seva morfologia general i la de la flor, i també per la seva antigor, com el prototipus de les famílies d’angiospermes, gairebé el punt de partida evolutiu de totes les…

Té una superfície de 698 ha, repartides al voltant del conjunt monumental d’Olèrdola El 1998 se'n modificà el pla especial del 1992, i es gestiona conjuntament amb el parc del Garraf, amb el qual comparteix una bona part del tipus de vegetació, amb predomini de les bosquines de caràcter mediterrani amb garric, bruc d’hivern i gatosa i algunes pinedes de pi blanc i arbustos com el margalló El territori comprèn també masies i les seves petites explotacions de vinya i arbres fruiters Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

El territori baixa del S serrat de l’Albesa, 782 m al N, direcció que segueix l’Adasig L’economia és extensivament agrícola les terres conreades es troben al llarg de la vall del riu 75 ha Hi predomina la vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlada hi ha també arbres fruiters, hortalisses, pastures i farratge El bosc ocupa unes 30 ha La major part dels habitatges són utilitzats com a residència secundària El poble , que agrupa tota la població del municipi, és bastit a 297 m alt, a l’esquerra del riu, al voltant de l’església parroquial

Les restes de la ciutat palesen, arquitectònicament, una ruptura amb la tradició zapoteca i l’assoliment d’una gran perfecció en l’estil façanes blanques, salons esbarjosos, patis, columnes interiors, etc exteriorment els edificis són adornats amb greques fetes amb pedra, i els interiors ho són amb mosaics i pintures mixteques Ocupada pels asteques el 1490, la ciutat s’ha conservat com a conjunt de cinc grups d’edificis grup de la rectoria, dels arbres, del rierol, de les columnes i del sud molt estudiat, aquest conjunt ha permès la diferenciació cultural entre zapoteques i mixteques

L’Ashanti històric era una regió de turons seguits, circuïda en part pel Volta i els seus afluents, que ocupava una àrea d’uns 60 000 km 2 , amb bosc verge al sud i més al nord sabanes i bosc galeria vora els rius Els seus habitants són els aixantis, i Kumasi és la capital de l’Ashanti antic i modern La importància econòmica de la regió és determinada per les plantacions de cacau sota la protecció dels grans arbres del bosc, per la fusta dura i per l’explotació de les mines d’or i de bauxita

És terra d’alluvió, d’una gran fertilitat hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters pereres i presseguers antigament hi predominà el cànem i, a la part més alta, la vinya Els monestirs de Montserrat i d’Escaladei hi tenien extenses possessions És regada per l’antiga séquia de Fontanet , que pren l’aigua a Vilanova de la Barca És la partida més important del sector de l’horta de Lleida a l’esquerra del Segre Fins el 1716 una de les prohomenies que el consell de la paeria nomenava anualment, la prohomenia de Fontanet, tenia cura dels afers derivats del sequiatge

Hom hi distingeix tres parts principals la conca de recepció , espècie d’embut on s’apleguen les aigües de capçalera, el canal de desguàs , que serveix per a evacuar l’aigua i els materials, i el con de dejecció , format per l’acumulació de materials dipositats per les aigües al peu del vessant a la plana o en una vall transversal Per tal de controlar i de disminuir els efectes de l’erosió, de les avingudes sobtades, etc, hom planta arbres a la conca de recepció o construeix murs transversals al llarg del canal de desguàs

Accidenta part de les províncies de Toledo, Àvila i Càceres Constitueix un gran horst de materials granítics originat per les dislocacions que afectaren l’antic massís en els moviments alpins La vall del Tiétar en limita el vessant meridional, mentre que les valls del Tormes i de l’Alberche en limiten el vessant septentrional L’altitud màxima és a la Plaza del Moro Almanzor, a 2 592 m Presenta formes suaus on no l’ha afectat l’erosió, i la vegetació hi és escassa, a causa de la degradació que ha sofert el pi i el roure són els arbres principals