Resultats de la cerca
Es mostren 1812 resultats
Benifallim

Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la conca del Frainos, riu al qual tributen els barrancs de la Capella i dels Horts.
Ocupa un terreny muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra dels Plans el Rentonar, 1 112 m la Moleta, 1 097 m i poblat per una massa important d’alzinars i de pinedes L’economia es basa en l’agricultura hom conrea el 45% de la superfície total els conreus més estesos són els de secà, amb predomini del de cereals, seguit del d’oliveres, ametllers i vinya El regadiu hortalisses ocupa únicament 6,4 ha La propietat de la terra és repartida, i predomina l’explotació directa La població ha minvat en un 58% del 1900 al 1965 La vila 126 h agl 2006, benifallimers 374 m alt és d’…
Llocnou d’en Fenollet
Església parroquial de Llocnou d’en Fenollet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, situat a l’extrem oriental del pla de Xàtiva, a l’esquerra del riu de Barxeta.
Al límit dels termes de Xàtiva i el Genovés, té cinc petits enclavaments Aiguamoll, Miralbó —antic lloc—, el Pont de la Mànega, la Rectoria, Moreres i, a més, els de la Lloma i el Tossal Tot el territori és conreat, amb predomini del regadiu 100 ha, que hom ha dedicat tradicionalment a l’arròs, i que avui és ocupat per tarongers, hortalisses i blat de moro el secà 50 ha és ocupat per oliveres i garrofers El poble 816 h agl 2006, llocnouins 80 m alt és a la vora de la carretera de Xàtiva a Simat de la Valldigna l’església parroquial és dedicada a sant Dídac Era senyoria dels Fenollet Lloc de…
Marta Cantón i Gutiérrez
Gimnàstica
Gimnasta.
Especialista en gimnàstica rítmica, es formà a l’INEF Aconseguí els primers títols en els campionats de Catalunya l’any 1977 Guanyà dos títols de campiona d’Espanya absoluta 1982 i 1984, i com a gimnasta de la selecció estatal participà en dos campionats d’Europa, l’any 1982 a Stavanger Noruega i el 1984 a Viena on fou medalla de bronze, i en dos campionats del món, a Estrasburg el 1983 i a Valladolid el 1985 En els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 aconseguí la sisena posició, i fou la primera esportista espanyola a aconseguir un diploma olímpic L’any 1985 fou guardonada com la millor…
,
Constantin Marinescu
Historiografia
Historiador romanès, deixeble de Nicolaie Iorga.
Professor, durant uns trenta anys, de les universitats de Cluj i Bucarest, emigrat de Romania des del 1946 i resident a França, on fou admès al Centre National de la Recherche Scientifique Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1923, de l’Institut d’Estudis Catalans 1948 i de l’Academia de la Historia de Madrid 1950 Des del 1914 s’interessà, a través dels estudis de Rubió i Lluch, per la història dels catalans a Grècia Alphonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’Albanie de Scanderbeg 1923, La politique orientale d’Alphonse V d’Aragon, roi de Naples , premi Patxot 1928,…
Karl Terzaghi
Construcció i obres públiques
Enginyer nord-americà, d’origen txec.
Des de la seva graduació com a enginyer civil es dedicà a la recerca d’un mètode racional per a abordar els problemes de l’enginyeria de sòls La publicació el 1925 d' Erdbaumechanik comportà que fos conegut universalment com el pare de la mecànica de sòls Es traslladà als Estats Units d’Amèrica, on divulgà les possibilitats de la nova mecànica del sòl Del 1925 al 1929 treballà a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT i el 1938 passà a la Universitat de Harvard Els anys 1930, 1943, 1946 i 1955 fou distingit amb la medalla Norman, que atorga la Societat Americana d’Enginyers…
Godfrey N. Hounsfield
Medicina
Enginyer britànic.
Des de ben petit s’interessà pels aparells electrònics En esclatar la Segona Guerra Mundial ingressà a la RAF de la qual arribà a ser professor de l’Escola de Radar després d’haver participat en un projecte de millora d’aquest aparell Acabada la guerra estudià enginyeria electrònica al Faraday House Electrical Engineering College Posteriorment s’incorporà a la firma anglesa EMI Limited 1951 on inicialment estudià nous sistemes de radar abans de centrar les seves investigacions en els ordinadors electrònics El 1969 començà a treballar amb l’elaboració d’un escàner que pogués explorar tot l’…
Elihu Root
Política
Dret
Jurista i polític nord-americà.
Estudià dret a la Universitat de Nova York i tingué el seu propi bufet d’advocats Participà en diverses campanyes polítiques a favor del Partit Republicà a la ciutat de Nova York abans que McKinley el designés al capdavant de la Secretaria de Guerra 1899-1904 Al llarg d’aquests anys reorganitzà el departament de defensa, creà l’estat major general, l’escola militar i manà l’ampliació de West Point, entre d’altres Posteriorment fou secretari d’estat 1905-09 en el govern de Roosevelt i senador per l’estat de Nova York 1909-15 Formà part del Tribunal d’Arbitratge Permanent 1910, presidí la…
Antonio Garrigues Walker
Política
Advocat i polític castellà.
Inicialment orientat cap a les finances, establí un bufet professional de reconegut prestigi El 1982 fundà el Partit Demòcrata Liberal PDL, del qual fou escollit president i que el 1984 s’integrà al Partit Reformista Democràtic en una operació política impulsada amb Miquel Roca i Junyent a la recerca d’un espai de centre espanyol, però que no reeixí en ser clarament derrotada en les eleccions legislatives del 1986 És vicepresident del grup europeu de la Comissió Trilateral, president de la Fundació José Ortega y Gasset, de la Fundación Consejo de España-EUA i de la Fundación…
Diada de Mallorca
Folklore
Festivitat celebrada anualment a Mallorca.
Després del franquisme, va ser celebrada inicialment el 31 de desembre, coincidint amb la tradicional festa de la Conquista , o de l’Estendard, documentada des del 1313 i que commemora l’entrada de Jaume I a Palma 1226 El 5 de maig de 1997 el Consell Insular, amb majoria del Partido Popular, canvià la data de la Diada pel 12 de setembre, dia que el rei Jaume II de Mallorca jurà, el 1276, els privilegis que atorgà Jaume I a l’illa, fet considerat constitutiu de l’inici del regne privatiu de Mallorca Tanmateix, la principal institució cultural mallorquina, l’ Obra Cultural Balear , no va…
Mare de Déu de Montcorb (Riudarenes)
Art romànic
Santuari construït l’any 1125 Fou reedificat el 1423 arran de la donació de la imatge de la Mare de Déu per part dels senyors cognomenats Manresa segons la llegenda, l’escultura fou arrabassada als àrabs pels Manresa, als quals els atorgà drets feudals i el privilegi d’enterrar als seus membres sota la cripta de l’altar A petició del noble de la comarca Salvi Arrupit, el 6 de juny de 1484 ei sant pare Sixt IV va concedir un perpetuum de cent dies d’lndulgència als creients que pelegrinessin a la capella de la Mare de Déu Posteriorment el bisbe de Girona concedí quaranta dies més d’indulgència…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina