Resultats de la cerca
Es mostren 1136 resultats
encefalina
Bioquímica
Pentapèptid opiaci natural, isolat d’extrets del cervell dels vertebrats, amb funció de neurotransmissor cerebral i amb propietats analgèsiques més potents que les de la morfina.
Hom en coneix dues variants la metionina-encefalina i la leucina-encefalina, i els atribueix una certa inhibició dels missatges nerviosos del dolor Actuen sobre els mateixos receptors que la morfina, als quals s’associen més fortament, i la seva acció és de curta durada perquè són ràpidament metabolitzades i no creen així addicció al mateix organisme Hom en troba en petites quantitats a la hipòfisi i dins les neurones, d’on són alliberades en circumstàncies molt determinades La seqüència d’aminoàcids de la metionina-encefalina es troba també formant part de la seqüència de la β-endorfina, que…
Noè
Bíblia
Personatge bíblic.
Ocupa el desè lloc de la sistematització genealògica que va d’Adam, l’epònim de la humanitat, fins al Diluvi Al moment del Diluvi, segons la narració del Gènesi , construí una arca arca de Noè , on se salvà ell i la seva família i una parella d’animals de cada espècie En el Diluvi, Noè té el paper que, amb altres noms, tenia l’heroi de les tradicions sumèria, assíria i babilònica, amb la diferència que la Bíblia atribueix a Henoc, l’home just, el privilegi d’ésser transportat al món diví, mentre que Noè, també home just, encapçala només les genealogies dels nous pobladors de la…
Mestre de Molins
Pintura
Pintor francès anònim.
Des del 1480 fou pintor de la família Borbó Hom l’identifica, per la seva habilitat, amb l’autor del Tríptic de la Mare de Déu 1498, catedral de Molins Hom li atribueix també la Nativitat del cardenal Rolin 1480-83, Musée d’Autun, la Coronació de la Mare de Déu Musée des Beaux-Arts, Lió, la Pietat , amb els retrats de Pierre de Borbó i d’Anne de Beaujeu Musée du Louvre, la Mare de Déu amb quatre àngels Koninklijke Musea van Schone Kunsten, Brusselles i la Magdalena amb una donant ~1495, Musée du Louvre La identificació amb Jean Perréal no és avui acceptada, per tal com els seus…
Zeuxis
Pintura
Pintor grec.
Poques són les notícies que hom coneix de la seva vida Segons Plini, tingué com a mestres Demòfil d’Himera i Neseu de Tassos Anà de jove a Atenes vers el 425 aC, i treballà a Crotona Magna Grècia, a Pella i probablement a Efes Fou amic de Sòcrates D’entre les seves obres —un Zeus acompanyat dels altres déus, un Eros coronat de roses, retrats de Pan, Menelau, d’un atleta, d’una vella, etc—, la tradició parla amb entusiasme d’una Helena, al temple de Crotona, i sobretot de la Família dels centaures Hom diu també que Arquelau de Macedònia el recompensà esplèndidament per la decoració que li féu…
Capellà de Bolquera
Literatura catalana
Poeta.
Sacerdot i capellà de Bolquera Alta Cerdanya, fou xantre i arxiprest i residí un quant temps a Carcassona De les tres poesies del Cançoneret de Ripoll que porten el seu nom, la millor és Li fait Dieu son escur , cançó adjectivada on, a partir de rimes derivatives, encadena una sèrie de lamentacions sobre l’ordre material i espiritual de l’home Les seves composicions denoten una forta influència de Cerverí de Girona, a causa de la qual se li atribueix també altres poemes En l’obra conservada es mostra com a poeta cortès, clergue moralista, home turmentat i autor de sàtires…
,
Bernat Vidal
Literatura catalana
Jurista i poeta.
Vida i obra Oficial del rei Jaume I, apareix esmentat per Cerverí de Girona a Lo vers del comte de Rodés , escrit cap al 1279, com un dels tres trobadors que ha vist morir «al bisbat de Girona» Coromines, basant-se en la Crònica de Bernat Desclot, afirma que degué tractar-se d’un germà de Ramon Vidal de Besalú, jurista, notari del rei i canonge, a qui atribueix l’autoria del Castiagilos Hom el considera un dels collaboradors del monarca en la redacció d’algunes parts de la crònica del seu regnat, el Llibre dels feits Bibliografia Asperti, S 1984 “La tradizione manoscritta del…
Francesc de Sentmenat-Torrelles i d’Agulló
Literatura catalana
Poeta.
Segon marquès de Sentmenat Fill i hereu de Joan de Sentmenat i de Torrella Estudià llatí, grec i hebreu amb els jesuïtes i es decantà per la filologia i sigillografia Membre fundador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729, el 1752 hi llegí un sonet, en català, en defensa de la llengua catalana, que no s’ha conservat El ms 186 de la Biblioteca de Catalunya conserva algunes composicions seves unes quartetes burlesques i un debat poètic on intervingué, vers el 1721, en català i castellà, amb Ramon de Dalmases i de Vilana, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, el seu germà…
,
parament de l’habitatge familiar
Dret
Conjunt d’objectes format per la roba, el mobiliari i els estris que existeixen en un habitatge familiar.
El parament de l’habitatge és propietat dels cònjuges que viuen junts Per tant, en cas que mori un dels membres de la unitat familiar, la propietat de tot el parament serà del cònjuge supervivent Però aquests béns no es computen en l’herència del premort En els casos de separació, divorci i nullitat del matrimoni, l’atribució de l’habitatge familiar amb el seu parament és un dels aspectes que s’ha d’establir en el conveni regulador que es formalitzi De manera general, en els esmentats casos, tant l’ús de l’habitatge com el seu parament s’atribueix en la forma que convinguin els…
John Holmes
Música
Compositor i músic catedralici anglès.
El 1599 li fou atorgada una plaça com a organista i director de cor a la catedral de Winchester El 1613, amb motiu de la visita de Jaume I, s’augmentà el nombre de cantors a la catedral i Holmes es traslladà a aquesta ciutat amb dos dels seus alumnes per reforçar-ne el cor El 1621 li fou concedida una plaça fixa a la catedral de Salisbury com a organista i mestre de cor, càrrecs que ocupà fins a la seva mort Thomas, un dels seus tres fills, també tingué un cert renom com a organista i compositor Foren alumnes seus Adrian Batten, actiu a Winchester, i Edward Lowe, organista i professor a…
Miquel Mas i Bargalló
Música
Guitarrista i compositor català.
Una de les figures destacades en el panorama de la guitarra a la Catalunya del final del segle XIX Estudià amb Josep Rodoreda i amb JB Pujol, i fou també deixeble del guitarrista J Brocà Feu diverses gires per Espanya i per l’estranger com a concertista solista i com a director d’un grup de corda polsada El 1894 era professor de guitarra i d’instruments de plectre a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on romangué fins el 1922 Tot i que algunes fonts ho posen en dubte, se li atribueix la supressió de la corda doble de la bandúrria Organitzà cobles i estudiantines d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina