Resultats de la cerca
Es mostren 7087 resultats
‘Imād al-Dawla
Història
Darrer rei de la taifa de Saragossa (1110) de la família dels Banū Hūd.
Durant el govern del seu pare, al-Musta'īn, aconseguí de l’emir Yūsuf ibn Tašfīn 1102 el manteniment de l’autonomia hudita com a enclavament entre els almoràvits i el regne cristià aragonès davant les aspiracions d’annexió del governador almoràvit de València Mort el seu pare, fou aviat foragitat de Saragossa i governà 1110-30 un petit territori independent entorn de Rueda de Jalón
William Henry
Física
Físic i químic anglès.
Estudià a Edimburg i es llicencià en medicina el 1807 Aviat, però, deixà l’exercici de la medicina i es dedicà a la investigació científica En les Philosophical Transactions of the Royal Society del 1803 enuncià la llei que duu el seu nom/> Féu també investigacions sobre la combustió i la catàlisi La seva obra fonamental, The Elements of Experimental Chemistry 1810, assolí una gran divulgació
escola de Baden
Cercle filosòfic creat per Wilhelm Windelband (1848-1915) i dirigit més tard per Heinrich Rickert (1863-1936); amb l’escola de Marburg representa la direcció predominant del neokantisme alemany de començament de segle.
Com la de Marburg, l’escola de Baden significa un aprofundiment de Kant, i entén la filosofia com a teoria del coneixement, però refusa l’excessiu racionalisme d’aquella, el seu formalisme i la seva inclinació a les ciències matemàtiques Per la seva banda, s’inclina més aviat per la filosofia de la cultura i de la història, primer, i per la dels valors, després
escola de Cnidos
Escola de medicina que, juntament amb la de Cos, dominà el panorama de la medicina grega antiga.
Hi predominaren les teories numèriques, residu de l’escola pitagòrica en la concepció de les malalties, les quals eren considerades més aviat des del punt de vista de la patologia local de cada òrgan que no pas general La seva època de més activitat correspon als s VI-V aC En foren els metges més destacats Ctèsies, coetani d’Hipòcrates, Eurió, Èudox i Crisip
Johann Peter Friedrich Ancillon
Història
Literatura
Escriptor i polític prussià.
Deixeble de Kant, fou professor d’història a l’acadèmia militar de Berlín 1792 i educà el futur Guillem IV 1806 D’antuvi fou liberal, sobretot després del període que seguí la guerra d’alliberació prussiana 1813-15, però aviat adoptà posicions conservadores Seguidor de la política austríaca, l’esperit de la Santa Aliança inspirà la seva acció governamental com a ministre d’afers exteriors 1832
Domus de Carboneres (Santa Maria de Corcó)
Art romànic
Antiga casa forta, ara un simple mas, situat al peu del castell de Barrés És documentat des del 1190 El 1239 Beatriu de Castelló i el seu fill Berenguer de Cabrera pactaren amb el vescomte Guerau de Cabrera sobre la domum sive staticam de Carboneriis , que reclamaven els castlans de Cabrera El segle XVI era pròpia dels cavallers Vergós, però aviat fou considerada només com un mas
Muḥammad Ayyūb Khān
Història
Militar
Política
Militar i polític pakistanès, educat a l’Índia i a la Gran Bretanya.
Comandant en cap de l’exèrcit 1951-58 i ministre de defensa 1954-56, el 1958 prestà suport al cop d’estat d’Iskander Mirza, que aviat substituí fou primer ministre 1958 i mariscal 1959 President el 1960 i reelegit el 1965, seguí una política de bones relacions amb l’Occident i la Xina Dimití al març del 1969 i es retirà de la vida política
Justí II
Història
Emperador bizantí (565-578).
Nebot i successor de Justinià I , la seva política inicial fou decidida i raonable, però aviat diverses invasions, com la dels longobards a Itàlia 568, i les guerres, sobretot amb els perses 572-574, el desbordaren i perdé molts dels territoris conquerits per Justinià Caigut en estat de follia, deixà el govern al seu fill adoptiu, el general Tiberi, amb el títol de Cèsar 574
Ceres
Mitologia
Deessa de l’agricultura venerada a gran part de l’antiga Itàlia.
El seu culte fou introduït a Roma al final del segle V aC aviat fou assimilada a la divinitat grega parallela, Demèter Hom li dedicà un temple a l’Aventí que es convertí en un dels centres polítics i religiosos dels plebeus Les Cerealia, que hom celebrava anualment del 12 al 19 d’abril en honor seu, eren festes agràries amb sacrificis, jocs i processons
Bōdh Gayā

El Mahabodi de Bōdh Gayā
Eugene Kim (CC BY 2.0)
Temple
Budisme
Localitat de l’estat de Bihar, l’Índia, a uns 12 km de la ciutat de Gayā, on, segons la tradició, el Buda, sota un arbre pippala (Ficus religiosa), rebé la il·luminació.
Aviat l’arbre esdevingué meta de pelegrinatges dels adeptes a la nova religió, i al seu costat l’emperador Aśoka segle III aC erigí un famós stupa , del qual sols resta una part del recinte En el seu lloc, abans del segle VII, fou edificat el Mahabodi, monument visitat per un gran nombre de pelegrins de tot el món budista, que ha exercit una gran influència sobre l’arquitectura oriental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina