Resultats de la cerca
Es mostren 914 resultats
Giovanna Marini
Música
Compositora italiana.
Seguí estudis clàssics de música al Conservatori de Roma El 1960, al llarg d’una recerca sobre la història del moviment obrer a Itàlia, duta a terme amb Italo Calvino, Pier Paolo Pasolini i altres intellectuals, es desvià de la música clàssica per cercar fonts musicals populars i tradicionals Publicà un àlbum de cançons populars, Nuovo Canzoniere Italiano , i ha compost música per a diversos espectacles de cinema i teatre És autora d’un sistema de notació particular per a la literatura musical oral El 1974 participà en la fundació de l’Escola de Música del Testaccio, a Roma, on ensenya…
Antonio Possevino
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic italià.
Estudià a Roma 1550, on entrà als jesuïtes 1559, i fou ordenat de sacerdot 1561 després fou rector de les cases d’Avinyó 1565-70 i Lió 1571-73 i secretari del general Mercuriano Gregori XIII l’envià com a legat a Joan III de Suècia, juntament amb altres jesuïtes, per parlar del retorn d’aquest regne a la comunió romana 1577 actuà de mitjancer entre Ivan IV de Rússia i Esteve I de Polònia 1581, amb la finalitat de fer una ofensiva contra els turcs Mort Ivan IV 1584, donà suport a la política del rei polonès que volia unir Rússia i Polònia Havent tornat a Itàlia, fou…
Ramon II de Roergue
Història
Comte de Roergue i, en part, d’Albigès i Carcí, marquès, en part, de Septimània i duc, en part, d’Aquitània (937-961).
Fill i successor del comte Ermengol I i d’Adelaida i nebot del comte Ramon II de Tolosa Es casà amb Berta d’Arle o Provença, vídua de Bosó de Borgonya i filla del comte Bosó I d’Arle-Avinyó, marquès de Toscana El 951, sota la seva ègida, formà una expedició collectiva a Roma amb roergats i alvernesos Al seu testament del 961, fet poc abans d’ésser assassinat, en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia, s’esmenta un alou que tenia al Rosselló Ja era mort quan el comte Borrell II de Barcelona anà a Rodés per casar-se amb la seva filla Ledgarda 967 Tingué una altra filla, Ermengarda o…
Daniel Chabrun
Música
Director d’orquestra francès.
Estudià simultàniament a la Universitat i al Conservatori de París, combinant estudis de lletres amb els de piano, harmonia, fuga, contrapunt i direcció d’orquestra El 1954 guanyà el primer premi de direcció al conservatori d’aquesta ciutat i inicià la seva trajectòria professional, tant a França com a l’estranger Molt aviat es mostrà obert a tot tipus de repertori, amb la direcció d’obres d’autors diversos, des de H Purcell fins a A Webern, passant per CW Gluck, WA Mozart, G Rossini o C Debussy, a més de Claude Prey, de qui el 1966 estrenà l’òpera Jonàs Collaborà amb J Vilar en la creació i…
Aniana
Localitat
Localitat del Llenguadoc, Occitània, al departament francès de l’Erau, a l’esquerra del riu Erau.
En aquest lloc, el 782, Vitiza fundà un cenobi que prengué el nom de Benet Benet d’Aniana, fill del comte de Magalona La protecció que rebé de Carlemany i d’alguns nobles de la regió el convertiren en un dels centres religiosos i culturals més importants d’Aquitània Aquest mateix prestigi fou, però, la causa que li valgué aviat el recel de l’arquebisbe d’Arle segle IX i, més tard, dels monestirs de Gellone i Casa Dei Alvèrnia Durant el cisma d’Occident es decantà a favor dels papes d’Avinyó Al llarg de les guerres de religió del segle XVI, els calvinistes incendiaren el cenobi…
Ramon de Perellós
Història
Literatura catalana
Diplomàtic i escriptor.
Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…
,
Benet XIII

Escultura jacent de Benet XIII a Terol (segle XV)
© Ministerio de Educación y Cultura
Cristianisme
Nom que adoptà Pero Martines de Luna en esdevenir papa (1394-1417), considerat antipapa.
Pertanyia a una branca de la família noble aragonesa dels Luna Estudià dret a Montpeller, i com a canonista defensà la plenitud del poder del papa contra les tesis conciliaristes El 1375, a Avinyó, fou creat cardenal del títol de Santa Maria in Cosmedin per Gregori XI, el qual ell acompanyà després a Roma Participà en l’elecció d’Urbà VI 1378, sobrevinguda enmig d’avalots a Roma Declarada invàlida aquesta elecció pels cardenals francesos i d’altres, perquè havia estat feta per por, participà amb ells en l’elecció de Climent VII, pel setembre del 1378, fet que donà inici al Cisma…
Bernat Casals Forés

Bernat Casals Forés
Arxiu B. Casals
Hípica
Genet i preparador.
El 1993 cursà estudis al Centre Eqüestre Cantegril de Foix i al Centre Eqüestre d’Avinyó, a França Practicà diverses disciplines hípiques fins que s’especialitzà en el raid, en la qual fou campió estatal individual i per equips 2005 Guanyà les mateixes categories al Campionat d’Espanya Interautonomies de dues estrelles 2006, del qual també fou subcampió individual 2009 Fou dues vegades subcampió de la Copa del Rei 2009, 2010, i vencedor de la Lliga d’alta competició espanyola en categoria genets 2005, 2010 i cavalls 2003, 2005, 2010 Guanyà la Copa Catalana de velocitat lliure…
Vernet
Vista de Nàpols , de Claude-Joseph Vernet
© Corel Professional Photos
Pintura
Família de pintors francesos dels s. XVIII i XIX.
Claude-Joseph Vernet Avinyó 1714 — París 1789 residí molts anys a Itàlia, on completà la seva formació S'especialitzà en paisatges marins, entre els quals destaca la sèrie dels principals ports francesos, que li fou encarregada pel marquès de Marigny Port de La Rochelle , Musée de la Marine, París El seu fill i deixeble Antoine-Charles-Horace Vernet , anomenat Carle Bordeus 1758 — París 1836, guanyà el premi de Roma el 1782 Pintor de temes de caça La caça del cérvol , 1827 Musée du Louvre, París, militars i històrics El matí d’Austerlitz , 1808 Versalles, fou també un bon…
Théodore Chassériau
Pintura
Pintor francès, fill d’un alt funcionari colonial.
De talent precoç, el 1831 fou deixeble d’Ingres, i a disset anys ja fou admès al Salon El 1840, a Roma, retratà Lacordaire Louvre Viatjà per Algèria 1846, i des d’aleshores conreà sovint la temàtica oriental, típicament romàntica Toilette d’Esther , 1841, Louvre Genets àrabs , 1851, Musée des Beaux-Arts, Lió Hom el considera un terme mitjà entre el seu mestre, amb el qual tanmateix no congeniava Tepidarium , 1853, Louvre, i Delacroix illustracions d' Othello , 1844 Especialment atret per la figura femenina Les dues germanes de l’artista, 1943, Louvre, n'ha deixat nus d’una delicada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina