Resultats de la cerca

Estudià a l’escola imperial de ballet del teatre Mariinskij, on fou contractat com a primer ballarí 1898 sense els anys previs habituals al cos de ball Presentat a Diaghilev per ABenois, fou primer ballarí i coreògraf dels Ballets Russos 1909-14 Abandonà Rússia durant la revolució 1918 i s’establí als EUA, on continuà la seva tasca de coreògraf i de professor Les seves coreografies de Petruška 1911, Les sílfides 1908, La valse, L’espectre de la rosa 1911, etc, són creacions encara emprades universalment

Actuà a l’Amèrica del Sud i a Barcelona fou contractat per a actuar al París-Concert de París, on fou partenaire de Carolina Otero Obrí una acadèmia de ball a París Féu més de trenta viatges a Rússia, on actuà davant els tsars i donà a conèixer el bolero, que féu posar de moda entre l’aristocràcia russa Actuà 1907-17 al Teatre Imperial de Peterburg, però hagué de tornar a París amb motiu de la revolució del 1917 Fou director de l’Opéra

Utilitzada a partir de l’impressionisme, fou introduïda als Països Catalans a la fi del s XIX, amb l’anada dels pintors catalans a París i la volguda adaptació de les formes impressionistes per part d’ells n'és exemple l’oli Plein air de Ramon Casas pintat entre el 1890 i el 1891 i conservat al Museu d’Art Modern de Barcelona, que és, amb el Ball al Moulin de la Galette Cau Ferrat, Sitges, l’obra més representativa de l’etapa parisenca de l’autor

Violinista autodidàctic i ferrer d’ofici Director del Terceto Farré, on tocava amb els seus fills Josep Maria acordionista i Joan percussionista i interpretava els Llanceros de Tuixén i altres tonades tradicionals de la serra de Cadí Alt Urgell i Berguedà i de la comarca del Solsonès, així com el repertori de ball popular vals, polca, masurca, pasdoble, xotis, etc L’any 1962 es traslladà a la Seu d’Urgell i el 1972 a Barcelona Enregistrà cançons i balls en els discs de l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu

Enginyer de professió, el 1950 publicà l’assaig Finnegan och det öde landet ‘Finnegan i la terra erma’, amb el qual inicià la seva activitat literària Influït per Joyce , Eliot i Jung , la seva obra palesa una preocupació per temes metafísics, encara que posteriorment se centrà en una crítica de la societat tecnològica Entre les seves obres cal esmentar Kostymbalen ‘Ball de disfresses’, 1961, Det vitmalade hjärtat ‘El cor emblanquinat’, 1966 i Kassandra 1976 L’any 1980 rebé el premi Dobloug, un dels més prestigiosos de la literatura escandinava

Vida Durant més de vint anys dirigí la Cobla Empordanesa, en la qual tocava el fiscorn Fou professor d’aquest instrument a Figueres i compongué una gran quantitat de sardanes, entre les quals El foc de Castelló , La festa de Santa Màxima i Joguines d’una pastora , així com música de ball i obres corals També escriví misses, motets, rosaris i música coral religiosa Bibliografia Complement bibliogràfic Ripoll i Cornell, Esteve Una vida en solfa Antoni Agramont i Quintana, 1851-1906 , Ajuntament de Castelló d’Empúries, Castelló d’Empúries 1997

Després d’estudiar la carrera de dret, decidí dedicar-se a la música Tocà en diverses formacions de ball i actuà en nombrosos països S’establí a Madrid i tocà en big bands i conjunts de jazz , a més de treballar com a músic d’estudi i actuar a la televisió Participà en l’enregistrament de Bloque 6 , de Juan Carlos Calderón Durant els anys setanta formà part de la Canal Street Band Fou un dels millors músics de jazz espanyols de la seva època i encoratjà músics de les generacions següents

L’estructura, generalment, és de quatre versos heptasíllabs, amb rimes abba, abab o abcb En algunes zones de Catalunya, el terme corranda servia també per a designar no solament la cançó sinó el ball que s’executava amb ella En aquests casos, les cançons constituïen l’adaptació vocal d’una melodia instrumental, i, segons la comarca, es coneixen també amb les denominacions, per exemple, de follies, cançonetes o cobles La corranda era una dansa en rotllana de parelles, airosa i plena de vivacitat, que s’acostumava a fer després d’una tanda d’altres balls

De fet, les valencianes són com l’u i el dos , però més reposades de moviment i melòdicament enriquides amb abundants ornamentacions en algunes localitats, però, es tracta exactament de la mateixa dansa Encara ben vigents a l’actualitat, s’interpreten no solament com a peces de ball en contextos festius sinó també com a cants de ronda Mentre que l’acompanyament -constituït pel conjunt instrumental propi de la jota o el cant d’estil País Valencià - és sempre tonal i a compàs, el cant pot ser també de tipus modal i amensurat

Vida i obra Estudià al collegi o seminari de Nobles de Cordelles a Barcelona 1742 D’aquesta etapa, n’ha pervingut un Quadern d’exercicis , que conté una mostra de les lectures i dels exercicis de retòrica que practicaven els alumnes dels jesuïtes, en què el català era la llengua instrumental per a aprendre llatí És autor d’una obra hagiogràfica barroca, Comèdia famosa dels esposos sant Julià i santa Basilissa 1752 darrerament se li ha atribuït l’ Entremès del ball dels ermitans Bibliografia Prat, E i Vila, P 1991 1 Vegeu bibliografia