Resultats de la cerca
Es mostren 2036 resultats
cigró
Cigrons
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
cigala
Cigala
iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Carcinologia
Crustaci macrur, de l’ordre dels decàpodes, d’uns 30 cm de llargada, de closca rugosa plena de petits tubercles i de color marró.
Són característiques les antenes externes en forma d’àmplies paletes La seva carn és comestible Es troba en tota la conca mediterrània occidental, a l’Adriàtic, i a l’Atlàntic des de Portugal a les Açores i al Cap Verd El seu nom científic varia segons la grandària del crustaci
banyut
Banyut
Roberto Pillon (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix perciforme del grup de les bavoses, de la família dels blènnids, d’uns 15 cm de llargada, de tons bruns, amb tentacles superciliars plumiformes.
Els banyuts viuen entre algues i prats de posidònies, als fons costaners de l’Atlàntic i de la Mediterrània
xirivia
Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa
vorticel·la
Vorticel·la
Giuseppe Vago (CC BY 2.0)
Protistologia
Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels perítrics, de la família dels vorticèl·lids, integrat per un gran nombre d’espècies, totes solitàries, entre les quals destaquen V. campanula, V. similis i V. microstoma, comunes a les aigües dolces.
trompera
Trompera
Le.Loup.Gris (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta arbustiva dioica, de la família de les efedràcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles molt reduïdes, de flors masculines en inflorescències ovoides pauciflores, de flors femenines aparellades, i de fruits globosos vermells.
Creix en platges i indrets àrids, a l’Europa meridional
tord
Tord
Gathadair (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 23 cm, que té les parts inferiors de color blanc rossenc i llistades de taques negrenques que tenen forma de punta de sageta, i les superiors de color terrós.
El mascle és molt bon cantaire i hom l’aprecia com a ocell de gàbia Habita a l’Àsia nord-occidental i a tot Europa, llevat del centre i el S de la península Ibèrica i Itàlia, i de les illes mediterrànies És migrador parcial i hiverna al centre i al S d’Europa, a les illes mediterrànies i al NW d’Àfrica És comú a la Catalunya humida, i hivernal a la resta dels Països Catalans
terrandòs
Terandòs
Toffel (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 10 a 20 cm d’ample, de color blanc o una mica embrunit, tomentós, en forma d’embut i amb el marge enrotllat, de cama curta, de làmines espaiades i decurrents, de carn blanca i ferma, i de llet blanca i acre.
Es fa sobretot en boscs caducifolis No és mengívol pel seu gust fort i picant
tomaquera
Tomaquera
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, pilosa, olorosa per fregament, de tiges decumbents o redreçades de 40 a 200 cm; de fulles alternes, imparipinnades, amb folíols ovats irregularment incisos; de flors grogues, de corol·la rotàcia quinquelobulada, arranjades en cimes unípares opositifòlies, i de fruits (els tomàquets ) en baia plurilocular, sucosa, de figura globosa, ovoide, deprimida o piriforme.
Prové de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis El seu conreu és actualment estès a totes les regions temperades i tropicals Comprèn moltes cultivars Prefereix sòls arenosos o llimosos, ben drenats i fèrtils Hi ha varietats de secà i de regadiu Sovint, i especialment en les tomaqueres d’horta, les plantes són enasprades
rovelló
Rovellons
zaca (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 15 cm d’ample, primerament convex i després deprimit, lleugerament viscós, de color vermell vinós, amb taques verdoses, de làmines decurrents i de làtex de color vermell vinós o vermell violaci.
Es fa en pinedes És un dels bolets més apreciats i més consumits als Països Catalans