Resultats de la cerca

Conegut, sota la dominació britànica de l’illa, amb el nom de The Golden Farm , forma la cala de Sant Antoni dividida en dues per una petita punta, on hi ha un desembarcador La casa és un notable edifici del segle XVIII Fou residència de l’almirall Nelson i, segons una tradició no confirmada, també hi feu estada la seva amant, lady Hamilton

Situat sobre la Cala s’Alguer, conserva una torre cilíndrica dels segles XVI i XVII Restaurat i adquirit pel pintor Josep M Sert, Josep Pla dedicà al pintor un Homenot on parla de la seva estada al Mas Juny i de les festes que hi organitzava a la casa de la vila de Palamós un quadre de Sert presideix la sala de sessions

Mapa geològic del cap de Creus La intensitat del metamorfisme regional augmenta progressivament de sud a nord i va des d’un grau baix o molt baix a la zona perianatèctica i, fins i tot, assoleix, en una àrea molt reduïda, la zona migmatítica Des del punt de vista estructural, destaquen les zones de cisalla, amb espectaculars bandes milonítiques Ricardo Génova, original de Jordi Carreras A la península del cap de Creus hi ha dues unitats litològiques ben delimitades una sèrie de roques metasedimentàries que inclou algunes intercalacions d’origen igni, també metamorfitzades, i uns granitoides…

El terme és dividit de nord a sud pel sector meridional de les serres de Llevant puig de Sant Salvador, 509 m el sector oriental, o sa Marina, és format per la plataforma estructural vindoboniana, que acaba en una costa rectilínia i esquerpa, amb espadats de poca altura, on s’encaixen antics torrents, que a la desembocadura formen cales i resguards, entre els quals, de nord a sud, es destaquen cala s’Algar, Portocolom el més important, cala Marçal, cala sa Nau, cala Mitjana i cala Ferrera al sector occidental hi ha les terres més fèrtils, formades per alluvions quaternaris de terra rossa i…

Es formà a partir del s XVII per la parcellació d’una antiga alqueria El 1789 tenia 40 cases i un petit oratori Santa Maria, que es convertí en vicaria in capite el 1934 El 1955 s’hi inicià la construcció d’una nova església La cala Llombards es troba a la costa, a ponent del port de Santanyí, a la desembocadura del torrent de son Morlà

S'originà per la parcellació d’una antiga possessió segle XVIII Prop seu tingué lloc, a la fi de la Guerra de Successió, una batalla 1715 entre les tropes filipistes desembarcades a Cala Llonga i les de l’illa L’església de Sant Miquel, neoromànica, que substitueix la construïda al segle XIX, fou feta segons pla d’Antoni M Alcover fou erigida vicaria in capite el 1933

Hom cala de primer la peça de soltes tot al voltant d’una mola de peix, i després la saltada o canyissat, arran de superfície, perpendicularment a la peça de soltes amb la qual hom la uneix Les llísseres cenyides per la peça de soltes, per tal de fugir, boten fora de l’aigua per damunt dels suros, i, en caure, resten mallades a la saltada

Situació Aquest jaciment es troba a uns 40 m de l’església de Sant Andreu del Castell de Tona, en direcció nord-est, a l’indret anomenat Pla o Camp de les Lloses Figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 35,7 —y 34,0 TDG 357340 ACC-REP Necròpoli El jaciment del Pla de les Lloses fou excavat per F Vall l’estiu de l’any 1972 Malgrat que només es va fer una cala de 0,50 x 0,50 m, va ser prou indicativa de la potència arqueològica d’aquesta zona L’estratigrafia que va presentar la prospecció és la següent fins a 10 cm, terra…

Hi ha un important grup d’habitatges troglodítics i recintes funeraris d’època prehistòrica excavats a la roca del litoral prop d’un centenar i inscripcions rupestres d’època romana

L’angle NW, limítrof amb Petra, pertany as Pla La resta s’insereix dins es Llevant El massís d’Artà s’eleva a 487 m al puig d’Alpare, límit entre Sant Llorenç i Artà Els relleus mesozoics, sovint liàsics, de les serres de Llevant travessen el terme puig d’en Sard, 412 m alt es Telègraf, 415 fins al límit amb Manacor, on la serra de Calicant assoleix 474 m Aquests relleus, discontinus, són tallats per la plataforma miocènica de sa Marina, de 2-3 km d’ample La façana litoral és coneguda per l’arrodonida punta de n'Amer, ben destacada entre la badia de Son Cervera o d’Artà, al N, que pertany a…