Resultats de la cerca

Deixeble d’Enric Morera, dirigí les corals Catalunya Nova 1902-03 i Atlàntida El 1904 fundà la Societat de Concerts Catalònia Escriví obres simfòniques, música de cambra i cançons

Vida Provinent d’una família jueva humil vinguda de Rússia, inicià la seva formació musical amb una mestra del barri de Brooklyn i a partir del 1912 fou alumne de piano de Charles Hambitzer, el qual li feu conèixer els grans compositors per a aquest instrument, des de F Liszt fins a C Debussy Parallelament als estudis de piano, harmonia i composició, començà a compondre cançons per a espectacles de Broadway, influït per J Kern i I Berlin El 1919 escriví el seu primer musical, La La Lucille , però el primer gran èxit li arribà amb la cançó Swannee 1919, de la qual vengué milers de…

Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Extremadura té un llegat musical tradicional amb uns trets interns específics a causa de les distintes influències de les regions veïnes Mentre la meitat nord, fins al Tajo, mostra una clara relació amb les terres lleoneses, les influències manxegues són evidents a la zona oriental de Badajoz, de la mateixa manera que les andaluses són paleses a la part sud-oest d’aquesta mateixa província En la música extremenya es constata, també, una gran varietat des del punt de vista de l’organització tonal A més dels modes major i menor, que en ocasions…

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Institut Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí i…

Estudià teologia a Wittenberg i fou nomenat pastor 1651 És, després de Luter, l’autor de cançons religioses més popular Les seves composicions foren recollides a Geistliche Andachten ‘Devocions espirituals’, 1667

Participà activament en l’elaboració de les melodies del saltiri hugonot Autor de salms a 4 veus, cançons a 4 veus i del llibre didàctic Le droict chemin de musique 1550

Estudià a París, amb Halévy Premi de Roma 1841, es féu cèlebre amb l’òpera còmica Les dragons de Villars 1856 estrenada a Barcelona el 1868 També escriví cantates i cançons

Fou mestre de capella de la Concepció, a Barcelona 1894, i crític musical de “Las Noticias” Escriví nombroses obres religioses, de música de cambra i cançons Publicà el mètode El órgano moderno

Fou mestre de capella a Màntua des del 1582 i a Milà des del 1609 La seva obra profana conté cançons, madrigals, Concerti musicali i ballets També deixà música religiosa i instrumental