Resultats de la cerca
Es mostren 3279 resultats
bernat pudent

Bernat pudent (Nezara viridula)
Nils Reiser (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Hemípter heteròpter de la família dels pentatòmids (Nezara sp), de forma aplanada, com d’escut, generalment de color verd, que emeten unes secrecions acres, produïdes per les glàndules odoríferes.
La substància emesa és composta d’una part oliosa i d’una altra de volàtil, que és la que fa la característica pudor la secreció augmenta quan l’animal és molestat Les espècies més comunes són N prasina i N viridula Viuen generalment a les hortes i són polífags es nodreixen dels sucs vegetals de la majoria de les plantes Els adults presenten una gran resistència als insecticides els tractaments més eficaços són les polvoritzacions amb DDT, o pólvores nicotinades
disulfit
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid disulfurós, H2S2O5
.
Tenen caràcter reductor i activitat antibacteriana i antifúngica, per la qual cosa s’han fet servir com a additius alimentaris El disulfit de potassi, K 2 S 2 O 5 , és un sòlid cristallí blanc que es descompon quan s’escalfa i produeix vapors tòxics El disulfit de sodi, Na 2 S 2 O 5 , és un sòlid blanc d’olor característica que es fa servir en la indústria del cuir, en fotografia, en síntesi química i en la producció de fàrmacs
Adriaan Willaert
Música
Compositor flamenc.
Deixeble de JMouton a París, actuà a Ferrara i a Milà i fou nomenat 1527 mestre de capella de San Marco de Venècia Fundà l’escola veneciana i enllaçà amb l’antiga pràctica del nord d’Itàlia de dialogar els salms amb el cor doble, que fou la característica de l’escola, la qual illustraren AGabrieli, AMerulo, Cde Rore i GZarlino Compongué 350 motets, 9 misses, 60 madrigals italians, 65 cançons franceses, 14 canzoni villanesche alla napolitana i més de 12 ricercari
August Weismann
Biologia
Biòleg alemany.
Fou metge, investigador i professor a Friburg A les seves obres Über germinal Selektion 1896, Vorträge über Deszendenztheorie 1902, etc, exposà la teoria de la continuïtat del plasma germinatiu, substància característica de les cèllules reproductores, constituïda, segons ell, per “biòfors” i “determinants” continguts en els cromosomes Weismann no acceptava la transmissibilitat dels trets adquirits i ignorava el fenomen de les mutacions Malgrat això, la seva concepció sobre l’herència aclarí molts punts foscs en la genètica i en l’evolució del seu temps
neosporidis
Zoologia
Subclasse d’esporozous que es diferencia de l’altra subclasse (telosporidis) en el fet que els individus no tenen un cicle previ àgam, sinó que la reproducció sexual té lloc ràpidament i tot seguit es formen les espores.
Aquestes són tan complexes, que semblen metazous, i presenten com a característica les càpsules polars, amb un líquid urticant i unes valves plasmodials Típicament tenen un sol hoste La subclasse comprèn tres ordres actinosporidis o actinomixidis, mixosporidis i microsporidis Representants més importants de la subclasse dels neosporidis ordre dels actinomixidis Tetratinomyxon sp ordre dels mixosporidis Mixidium sp ordre dels microsporidis Nosema apis nosema de les abelles Nosema bombycis nosema del cuc de seda ordre dels haplosporidis Urosporidium sp Ichtyosporidium sp
Amedeo Nazzari
Cinematografia
Nom amb què és conegut Salvatore Amedeo Buffa, actor cinematogràfic italià.
Donat a conèixer amb Cavalleria 1937, interpretà una sèrie de personatges que presenten la característica comuna de l’heroi domèstic i burgès, bondadós i honorable, popular entre la burgesia i el poble Actuà a Caravaggio, il pittore maledetto 1939, Il bandito 1946, Catene 1949, Il brigante Mussolino, Tormento 1950, I figli di nessuno, Processo alla città 1952, Le notti di Cabiria 1957, Anna di Brooklyn 1958 i Il gaucho 1964 Guanyà el Nastro d’argento de 1946-47 per Il bandito
Sant Joan (Vilanant)
Art romànic
Segons un document de l’any 1018 hi havia una església dedicada a sant Joan Apòstol a Vilanant, “ juxta domum Sanctae Mariae”” A poques passes davant la façana de la parròquia de Santa Maria hi havia, fins els anys 1975-80, que fou enderrocada, una petita capella, sense culte, que havia estat de Sant Sebastià, construcció popular característica del segle XVII data de 1650 a la porta, la qual no és pas impossible que ocupés el lloc del temple medieval esmentat
forma oberta
Música
Obra constituïda per fragments o parts que l’intèrpret pot ordenar de diferents maneres, sigui de forma lliure, sigui atenent les indicacions del compositor.
Mitjançant aquest recurs una mateixa obra pot, almenys potencialment, donar un resultat sonor diferent en cada execució i per tant, des d’aquesta perspectiva, ser una obra no ’tancada' La forma oberta, també coneguda com a ’forma mòbil', és característica dels corrents avanguardistes de la segona meitat del segle XX i ha estat conreada per autors com K Stockhausen, en el seu Klavierstück XI 1956, o P Boulez, en alguns moviments de la seva Sonata núm 3 1957 per a piano
Zhoukoudian
Jaciment arqueològic
Estació arqueològica xinesa, situada uns 42 km al SW de Pequín, pertanyent al Paleolític inferior.
Posseeix quinze jaciments, caracteritzats per la presència de restes fòssils del Sinanthropus pekinensis pitecantrop i una indústria lítica emparentada amb una cultura pebble evolucionada Hi foren trobades restes corresponents a uns 45 individus, el crani més complet dels quals té una capacitat de 1050 cm 3 Ensems amb aquestes restes aparegueren abundants vestigis de foc i nombroses restes d’animals pertanyents al Plistocè inferior i mitjà Una de les coves lliurà també restes d’ Homo sapiens associades amb una indústria lítica pobra i poc característica
tocotrienol
Bioquímica
Membre de la família de la vitamina E.
Juntament amb els tocoferols, els tocotrienols tenen l’activitat antioxidant en medis lipídics característica de la vitamina E Com en els cas dels tocoferols, hi ha quatre tocotrienols alfa, beta, gamma i delta Els tocoferols i els tocotrienols comparteixen estructura i propietats, i es diferencien pel fet que els tocotrienols tenen tres dobles enllaços en la cadena lateral de la molècula Els tocotrienols es troben de forma natural en els olis vegetals comestibles i en alguns fruits secs, però en proporció molt més petita que els tocoferols
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina