Resultats de la cerca
Es mostren 462 resultats
carbó de pedra
carbó mineral Lignit
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…
assecadora

Assecadora directa contínua de tambor rotatiu
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu, màquina o instal·lació que serveix per a assecar alguna cosa.
Les assecadores, en llurs diverses concepcions, són àmpliament emprades en processos industrials i en usos domèstics entre aquests darrers hom troba, per exemple, l’assecadora de roba Les assecadores industrials, aparells o installacions destinats a assecar diverses matèries o productes, tals com cuirs, tèxtils, productes alimentaris, químics, etc, han de resoldre operativament tres problemes fonamentals crear les condicions termodinàmiques necessàries per a l’eliminació del líquid sense alterar les qualitats desitjades del producte que hom asseca, eliminar el vapor produït en l’assecatge i…
fisiologia animal
Biologia
Fisiologia aplicada als animals en general i, en particular, a l’home (fisiologia humana).
Com a ciència, la fisiologia es desenvolupà a partir del segle XVII, bé que ja hi ha descripcions del funcionament dels organismes en texts mèdics egipcis, babilònics, àrabs i assiris Els anatomistes Heròfil i Erasístrat, de l’escola d’Alexandria, poden ésser considerats predecessors de la fisiologia, però històricament la primera vegada que apareix aquest mot és com a títol de la primera part del tractat De naturali parte medicinae 1542, de Jean Fernel Els estudis d’Andreas Vesalius assenyalaren el començament d’una anatomia moderna De humani corporis fabrica , 1543 i contribuïren a…
sonda Lambda
Transports
Sistema emprat per a detectar el contingut d’oxigen dels gasos d’escapament d’un motor de combustió interna, que dicta instruccions al sistema d’injecció a fi de corregir la relació aire/gasolina en el mecanisme d’alimentació.
La sonda Lambda només s’utilitza en els motors equipats amb catalitzador de tres vies
rotor
Tecnologia
En les turbines de gas, arbre que gira impulsat per l’energia que li cedeixen els gasos que, procedents de la cambra de combustió, travessen en sentit radial el seguit de corones d’àleps tangencials de què va proveït.
fogó
Llar
Oficis manuals
Suport on hom col·loca un recipient per a escalfar-ne el contingut i que té un dispositiu adequat per a la combustió d’un combustible qualsevol o bé va proveït d’unes resistències elèctriques que produeixen la calor necessària.
altar
Física
Paret, generalment de rajola refractària, que limita el fogar per a la sortida dels gasos de combustió tot donant-los una turbulència que n’afavoreix la mescla en penetrar en un forn o a les conduccions d’una caldera.
atmosfera viciada
Dit de l’aire d’un recinte la proporció d’oxigen del qual ha minvat sensiblement i ha estat enrarit, per exemple, amb anhídrid carbònic, per efecte de la respiració animal, d’alguna combustió o de qualsevol altra emanació.
solució d’urea
Química
Transports
Additiu d’un sistema de reducció catalítica selectiva consistent en una dissolució sintètica d’urea al 32,5% en aigua desmineralitzada, continguda en un dipòsit específic del sistema, que reacciona amb els gasos resultants de la combustió del motor.
La forma AdBlue és una marca comercial
estopí
Militar
Cilindre de llautó o de matèria plàstica, ple d’una substància detonant, que, per l’acció de l’agulla del percussor, per fricció o pel pas d’un corrent elèctric, inicia la combustió de la càrrega de projecció d’un projectil.
En les peces d’artilleria té la mateixa funció que la càpsula fulminant en els cartutxos de les armes lleugeres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina