Resultats de la cerca

Fill dels comtes de Pallars Artau I i Llúcia de la Marca Ardiaca de la Seu d’Urgell, en fou nomenat bisbe el 1095 Sobresortí per la fermesa i el seny amb què solucionà els problemes, molt de temps debatuts a l’església d’Urgell, sobre usurpació de béns per part de nobles i n'obtingué la restitució dels comtes d’Urgell i de Pallars i d’alguns nobles En ésser erigida la seu de Barbastre per trasllat de la de Roda, reclamà les esglésies de la seva diòcesi que havien passat a aquella església 1101, cosa que ocasionà la intervenció dels papes Urbà II i Pasqual II Consagrà…

Fou tornat a atorgar a George Montagu mort el 1739, que fou succeït pel seu fill i segon comte, George Montagu Dunk Finalment fou concedit 1944 a Edward Frederik Lindley Wood , tercer vescomte de Halifax, des del 1934, per mort del seu pare, Charles Lindlew Wood

Els governants de Gòtia i de Septimània també apareixen amb el títol de marquès Al territori català els comtes de Barcelona, Urgell, Cerdanya, Pallars i Ribagorça empraren, amb el títol de comte, el de marquès També, en funció de la defensa d’una frontera, apareix amb aquest títol 917 Ermenard

Situació Vista del poble d’Estopanyà, amb les imposants muralles de l’antic castell a segon terme ECSA - J Bolòs Les imposants muralles del castell presideixen el turó on s’esglaonen les cases de la vila d’Estopanyà, que s’emplaça a 730 m d’altitud a la solana d’un contrafort de la serra de la Roca Foradada Mapa 32-13 327 Situació 31TBG967525 De la carretera que va de Lleida a Benavarri N-230, al Pla de Castillo, surt a la dreta la carretera que porta a Estopanyà Podem pujar al poble per una carretera que fa una gran volta cap a l’oest El castell és al cim del poble, envoltat de cases Cal…

També el reberen els doctors de l’estudi general de Barcelona s XVI i algunes ciutats la ciutat de Mallorca el 1706, els ambaixadors s XV, els regents de la cancelleria s XVI i els fills de duc s XV

Esmentat al s XI, sembla que fou construït pels comtes de Girona Passà a ésser propietat de la ciutat Aprofitat per a l’agricultura i per a la indústria, tingué un paper important en la industrialització del barri del Mercadal de Girona, on al s XIX s’installaren les empreses fabrils més importants

Sembla que un factor decisiu de la derrota cristiana fou la deserció dels comtes castellans que hi collaboraven En realitat, la batalla fou conseqüència del desig del califa cordovès de rescabalar-se de l’anterior derrota que havia sofert a San Esteban de Gormaz 917, i no alterà substancialment les fronteres existents

Es casà 1010 amb Garsenda, filla de Bernat Tallaferro, comte de Besalú Ramon Berenguer I li infeudà, vers el 1050, el “comtat” de Tarragona en el cas que fos reconquerit Berenguer cedí, en penyora de 150 unces d’or, el castell de Solterra i el feu d’Osor als comtes de Barcelona

Els comtes Ramon Berenguer I i Almodis de Barcelona els hi compraren el 1065 per una forta suma Bastons els jurà fidelitat i es comprometé a mantenir-hi vint cavallers Partidari de Ramon Berenguer II, aquest el cedí en ostatge 1080, ensems amb altres prohoms, al seu germà Berenguer Ramon II el Fratricida

Després d’un plet, originat el 1655 a la mort sense fills mascles del tercer comte, passà a una altra línia dels Lladró, i, a l’extinció d’aquesta 1670, passà als Sabata de Calataiud, comtes de Real i després als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa i als Silva, ducs de Miranda