Resultats de la cerca
Es mostren 1323 resultats
Torèn
Poble
Poble del municipi de Saorra (Conflent), a l’W d’aquest poble.
Hi ha mines de ferro, actualment no explotades El lloc és esmentat ja l’any 901 L’església parroquial Santa Creu, romànica, conserva una marededeu de fusta El castell de Torèn , en part arruïnat, que domina el poble, fou el centre de la baronia de Torèn al segle XVIII n'eren barons els Satger
gavatx | gavatxa
Al Rosselló, al Vallespir, al Conflent i a l’Alta Cerdanya, foraster.
garrotxí | garrotxina
Gentilici
Habitant o natural de la Garrotxa o de les Garrotxes de Conflent.
els Plans
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aiguatèbia i Talau (Conflent), a les Garrotxes de Conflent, esmentat ja l’any 870 com a pertanyent al monestir de Sant Andreu d’Eixalada.
riu Major
Riu
Afluent de la Tet per la dreta, format al vessant NW del Canigó pels rius de Cadí i de la Llipodera, dins el terme de Castell de Vernet (Conflent); drena els termes de Vernet i de Cornellà de Conflent, i desemboca a Vilafranca de Conflent.
Els seus afluents principals són, per la dreta, la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç
Enric Tolrà de Bordas
Historiografia catalana
Historiador i advocat.
Nebot de Josep Tolrà de Bordas 1821-1890, eclesiàstic i historiador de la diòcesi d’Elna, fou descendent d’una antiga nissaga conflentina, que formà part de la burgesia honrada de la Catalunya del Nord Seguí la mateixa carrera d’advocat que el seu pare, a l’audiència de la capital del Conflent Collaborador com tots els erudits del temps del butlletí SASL , el seu interès per la història es desvetllà sobretot a l’entorn de Sant Miquel de Cuixà, monestir al qual dedicà l’obra St Pierre Orseolo, doge de Venise, puis bénédictin du monastère de St Michel de Cuxa, sa vie, son temps 928…
santuari de Vida
Santuari
Santuari de la Mare Déu de Vida, del municipi de Fullà (Conflent), en un coster que domina, per l’esquerra, la vall de la Tet, damunt Vilafranca de Conflent.
És l’antic monestir de Sant Pere de la Roca
Vila de Vinçà
Art romànic
Situació Portal de Marcèvol, del segle XIII, un dels dos que es conserven de la vila medieval ECSA - A Roura La vila de Vinçà, vora la plana i en un lloc lleugerament aturonat 262 m d’altitud, és a la dreta de la Tet en el punt on s’han construït l’embassament de Vinçà i un llac artificial al costat de la població Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 7” N - Long 2° 31’ 45” E Entre la vila i el pantà passa la carretera N-116 de Perpinyà a la Cerdanya Vinçà es troba 16 km abans d’arribar a Prada Hi ha una estació de ferrocarril de la via que va de Perpinyà a Vilafranca de Conflent i que continua…