Resultats de la cerca

Treballa en una obra molt personal que barreja gran varietat de mitjans, com el vídeo, la fotografia, la installació o les tecnologies més innovadores Realitza una sèrie d’accions i performances sobre ella mateixa, utilitzant el seu cos com a suport Ha enregistrat amb filmacions i fotografies intervencions quirúrgiques, bàsicament de cirurgia plàstica, operacions a les quals se sotmet freqüentment, en el que anomena “art carnal” L’any 1999 realitzà la sèrie Self-Hybridations , fotografies en què continuava explorant el seu cos i les manipulacions que hi exercia per mitjà d’intervencions…

Establert a Europa des del 1972, visità Barcelona per primer cop el 1977 Friends Roadshow, Saló Diana, i establí vincles molt sòlids amb la professió i el públic catalans Considerat per la crítica internacional com el màxim exponent del llenguatge contemporani dels pallassos i generador de l’anomenat clown power , el seu humor es movia entre la procacitat, la provocació i la tendresa Feu gires per Europa, Amèrica i Oceania presentant els seus espectacles, tant dins d’iniciatives collectives com ara el circ Roncalli, amb el qual actuà l’any 2000, com en solitari espectacle WFUN-…

Autodidacte Exposà l’any 1932 a Terrassa i exercí com a crític d’art a El Dia d’aquella ciutat L’any 1934 exposà a Barcelona El 1945 foren publicats els primers llibres amb gravats seus Les coses benignes , de Ruyra, Arcàdia sense mite , de R Benet, i 20 tannkas , de Carles Riba Perfeccionà els coneixements de gravat i illustrà Tristeta , d’Emili Vilanova 1947 Dos anys després, ajudat per Víctor M d’Imbert, llançà la Collecció de Gravats Contemporanis de La Rosa Vera en tirada de cinquanta exemplars, amb els quals contribuí a estendre aquesta tècnica entre molts artistes catalans També ha fet…

Estudià a Cambridge, i professà a diversos llocs d’Anglaterra 1911-24 i, als EUA, a Harvard 1924-47 El seu primer camp de reflexió fou el dels fonaments de la matemàtica, on seguí les idees de Peano, Cantor i Frege collaborà amb Bertrand Arthur William Russell en la redacció dels Principia Mathematica 3 volums, 1910-13 Iniciador del neorealisme anglès, concebia tot fet event com un organisme complex de “prehensions”, mot amb què significava tant l’aspecte subjectiu com l’objectiu de l’aprehensió elaboració constitutiva de l’objecte de coneixement Entre els seus propòsits hi havia el de…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Master en Direcció d’Empreses per ESADE, s’inicià com a periodista en el diari comarcal El Tres de Vuit Columnista del diari Avui , articulista polític a l’edició catalana de  El Mundo i del diari electrònic El singular digital , entre d’altres, collabora també com a comentarista polític i contertulià en programes de Catalunya Ràdio i de Televisió de Catalunya  Formà part de l’equip fundacional de la revista  Idees 1999, de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 és professor de la Facultat de Ciències de la…

Autodidacta, s’inicià en el disseny de mobles després d’haver passat per feines tan diferents com la jardineria, la infermeria o un dipòsit de cadàvers, d’on ha heretat un gust macabre que influeix en el tractament de les seves obres Aconseguí ressò internacional a partir dels anys noranta del segle passat amb el seu estil realista, que utilitza l’humor per a subvertir situacions establertes en el món cultural i en la societat en general Autor d’obres satíriques i controvertides, es donà a conèixer sobretot amb La nona ora 1999, en què el papa Joan Pau II cau pel cop d’un meteorit Tot i que…

Fundà, juntament amb Clara Garí 1989, el centre de creació d’art contemporani Côclea de Camallera Girona, i més tard 1993 l’Orquestra del Caos, que codirigeix amb Carlos Gómez És membre de nombroses associacions internacionals de recerca musical electroacústica Institut International de Musique Électroacoustique de Bourges, Cher, França laboratori de so i música del CIEJ de la Fundació “la Caixa” Associación de Música Electroacústica de España Collabora en nombroses universitats catalanes en temes referents al so en sistemes multimèdia UPF, UAB, UPC, entre d’altres És responsable…

Fou un dels fundadors 1965 de Signals Centre for Advanced Creative Study de Londres, un centre d’exposicions, activitats i edicions d’art contemporani, atent als nous desenvolupaments de la ciència i la tècnica, que publicà un butlletí Signals Newsbulletin Fou crític d’art al diari The Times  1964-75 i editor d’arts visuals al setmanari londinenc City Limits  1981-83 Especialista en art cinètic i en la situació artística de l’Amèrica Llatina, durant els anys setanta desenvolupà un treball estretament relacionat amb manifestacions artístiques involucrades en els moviments…

Històricament, suburbi era sinònim de raval modernament, però, més fixat raval en el sentit de barri antic intramurs o immediat a les muralles i diferenciat de la ciutat originària, el sentit de suburbi s’ha fixat quant al temps raval contemporani, sovint posterior a l’enderrocament de les muralles, però s’ha diversificat en l’espai Els suburbis corresponen a antics nuclis degradats, annexats al municipi central o no, o bé a espais marginals urbanitzats anàrquicament o amb uns serveis gairebé inexistents Fora de l’Europa occidental hom pot assenyalar casos extrems ciutats de…

Germà dels pintors Joan-Antoni i Josep Benlliure Gaudí d’un prestigi molt sòlid entre l’element oficial i l’alta burgesia Format bàsicament pel seu germà Josep, el 1871 anà a Madrid, i després estudià a Roma Autor d’un gran nombre de monuments a València Josep de Ribera , Patriarca Joan de Ribera , Marquès de Campo , etc, tingué també una participació important en el conjunt del monument a Alfons XII Retiro, de Madrid Rebé distincions oficials, i fou membre de l’Academia de San Fernando La temàtica condicionà gairebé sempre les modalitats del seu estil La seva facilitat i la seva seguretat…