Resultats de la cerca

És muntanyosa, amb molts volcans actius el més alt és el mont Inerie 2 245 m La població es dedica als conreus d’arròs i de cafè, a la producció de copra i a la pesca La capital és Ende

És una vasta plana quasi desèrtica, a causa de la manca d’aigües superficials, coberta per una vegetació de matolls espinosos La població, escassa menys de 2 h/km 2 , es dedica a la pastura i a alguns conreus de mill

Fou director del dipòsit hidrogràfic 1829, i el 1846 fou nomenat almirall Es dedicà a l’estudi dels vents, i el 1806 donà a conèixer l’escala que porta el seu nom, que fou adoptada el 1926 pel Comitè Meteorològic Internacional

Debutà en la companyia de Maria Tubau en el Teatre Líric de Barcelona 1893 Fou un excellent intèrpret d’obres de Pitarra, Guimerà i Emili Vilanova Posteriorment, feu teatre castellà, i es dedicà principalment a la màgia i al transformisme

Estudià lleis a Viena i es dedicà a la botànica Havent-se dedicat, només ocasionalment, a la musicologia, confeccionà un catàleg de les obres de Mozart, el Köchel-Verzeichnis abreujat, K o KV, que, malgrat els seus errors, és encara emprat

Rebé lliçons de Dionisio Aguado Es dedicà a l’ensenyament de la guitarra a Reus i a Barcelona, on feu diversos concerts Compongué algunes obres per a aquest instrument fantasies, valsos, etc, una selecció de les quals fou publicada el 1885

Com a jugador de pàdel, durant la dècada de 1990 fou subcampió d’Espanya en quatre ocasions fent parella amb Joaquim Not Posteriorment, es dedicà més als esports d’aventura, i guanyà la primera edició de la Titan Desert 2006

Membre del Club Nàutic Sitges, fou campió d’Europa de catamarà hobie cat 18 F 1996 i campió del I Obert d’Espanya hobie cat 18 F 1997 Dedicà dos anys de la seva vida a navegar al voltant del món

El paraire fou essencial en la indústria tèxtil dels Països Catalans des del segle XIII fins a les acaballes del XVIII i el principi del XIX dins la indústria de la llana drap, exercia l’element empresarial i directiu comprava la llana i la donava a treballar als oficis subalterns —teixidors, tintorers, abaixadors— tot reservant-se l’aprest final i la comercialització Gaudia d’una situació preeminent dins la jerarquia dels gremis des del segle XV fins al XVII Es diferenciava del draper o comerciant de teixits de llana perquè la seva activitat era essencialment industrial i, sembla que la…