Resultats de la cerca

Desenvolupà tota la carrera al CT Barcino, al costat de la seva germana Pilar Fou nou cops campió d’Espanya en les quatre disciplines 1973-82 dos en individuals, dos per equips, quatre en mixtos i un en dobles Formà part de la selecció espanyola en tres Campionats del Món 1973, 1979, 1981 i quatre Campionats d’Europa 1974, 1976, 1978, 1980 Fou també campió de Barcelona 1973

A més d’un extens palmarès en l’àmbit català i estatal en categories inferiors, ha aconseguit medalles de bronze 2010, 2012 i de plata 2011 en el Campionat de Catalunya absolut, en individuals i dobles, i una medalla de bronze en el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques 2011 Ha estat convocada per la selecció espanyola en diverses ocasions en les categories sub-17 i sub-19

Fundat l’any 1983, guanyà el Campionat d’Espanya de doblets de primera categoria 2009 i fou subcampió de segona categoria en tres ocasions 1975, 1982, 1988 També aconseguí un Campionat d’Espanya de clubs femenins 2000 i un Campionat de Catalunya de dobles femenins 2011 Míriam Hernández fou dues vegades campiona de Catalunya 2010, 2011 Organitza competicions com el Memorial Ramón Casal Disposa de setze pistes de joc

Fou el primer campió de Catalunya de la història en imposar-se en l’edició inaugural del 1935, tant en la prova individual com en la d’equips, amb el Club de 7 a 9 El 1936 repetí el títol per equips i guanyà els dobles amb Carles Gil El 1934 ja havia estat finalista en l’edició oficiosa del campionat, disputat abans de la creació de la federació

L’any 1883 fundà l’observatori de Juvisy, que dirigí fins que morí Féu nombrosos estudis sobre els estels dobles i múltiples, sobre l’espectroscòpia estellar i sobre la topografia de Mart Escriví especialment obres de divulgació científica, entre les quals cal destacar La pluralité des mondes habités 1862, Dieu dans la nature 1869, Les terres du ciel 1877, Astronomie populaire 1880 i La mort et son mystère 1920

Durant un quant temps treballà juntament amb James South en la revisió de les dades dels catàlegs estellars del seu pare L’any 1834 establí un observatori a Feldhausen, pròxim a la Ciutat del Cap, i hi romangué quatre anys estudiant el firmament austral Durant aquest temps descobrí 1 202 sistemes dobles i 1 707 cúmuls estellars i nebulosos Entre les seves obres es destaca Outlines of Astronomy 1849

Soci del Reial Club de Tennis Barcelona des de l’any 1929, el 1934 fou finalista del Campionat d’Espanya de dobles al costat de JM Blanc i el 1940 en fou campió amb L Carles Fou directiu del Futbol Club Barcelona durant la presidència d’Enric Llaudet 1961-68 L’any 1969 fou fundador i primer president de l’Agrupació Esportiva Sarrià Fou president del Tennis Barcelona 1972-76

Guanyà tres títols estatals entre el 1975 i el 1976 i participà en l’Europeu juvenil 1976 En categoria absoluta fou campiona d’Espanya per equips i de Lliga amb el Club 7 a 9 1979 i amb el CT Barcino 1980, 1981 També fou quatre cops campiona estatal de dobles 1978, 1980, 1982, 1983 Participà en els mundials 1979, 1981 i fou subcampiona per equips en els Jocs Mediterranis 1983

Fou campiona d’Espanya per equips en tres clubs diferents el CT Barcino 1972, 1976, 1977, el Club de 7 a 9 1974 i el Club 21 1978 També fou tres vegades campiona de Lliga el 1972 i 1976 amb el Barcino i el 1975 amb el 7 a 9 Igualment, fou dues vegades campiona de Barcelona de dobles en els anys que no es jugava el Campionat de Catalunya

Aquestes propietats són, essencialment una estabilitat termodinàmica elevada, que les calors de combustió i d’hidrogenació posen de manifest energia de ressonància característiques espectrals peculiars, molt distintes de les de les olefines en un camp magnètic, existència d’un corrent d’electrons en el cicle, detectable, per exemple, mitjançant la ressonància magnètica nuclear distàncies carboni-carboni intermèdies entre les d’un simple i d’un doble enllaç escassa reactivitat química per comparació amb les olefines i en particular gran predomini de les reaccions de substitució respecte a les…