Resultats de la cerca
Es mostren 7700 resultats
Joaquim Balet Portabella
Joaquim (a l’esquerra) i Manuel (a la dreta) Balet Portabella
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Pilotari.
Jugador de cesta punta, fill de Manuel Balet Crous Membre del Club Vasconia, fou cinc vegades campió d’Espanya en la posició de saguer amb el seu germà Manuel els anys 1952, 1953, 1955, 1956 i 1958, campió del món el 1952 i subcampió el 1958, any que es retirà
Eloi Mitjans Cols
Eloi Mitjans (a l’esquerra) i Jordi Adroher (a la dreta)
Federació Espanyola de Patinatge
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Començà al Collegi Sant Josep de Sant Sadurní d’Anoia i a divuit anys fitxà pel Club Esportiu Noia, club on transcorregué la seva carrera esportiva, i amb el qual guanyà una Copa del Rei 2008, fins el 2014, que fitxà pel CE Vendrell La temporada 2018-19 passà a jugar al Breganze italià, amb el qual assolí la Copa d’Itàlia 2019 Posteriorment jugà al CP Calafell 2020-21 i la temporada 2021-22 retornà al Noia Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb la selecció espanyola Amb Espanya guanyà un Campionat d’Europa júnior 2006 i una Copa Llatina sub-23 2008, i amb Catalunya, la Copa…
Jordi Masferrer Puig
Jordi Masferrer Puig (a la dreta)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS / ALBERTO SEGOVIA
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Es formà al Joventut de Badalona, en el qual jugà fins el 1954 Aleshores s’incorporà al Futbol Club Barcelona i el 1957 retornà a Badalona Finalment, l’any 1960 fitxà per l’Orillo Verde de Sabadell Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta
Raimon Brugués Puig
Agustí (a la dreta) i Raimon (a l’esquerra) Brugués Puig
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Pilotari.
Membre del Club Natació Barcelona Fou deu vegades campió de Catalunya de parla curta, vuit amb Pere Hernández 1978-85 i dues amb el seu germà Agustí 1975, 1976, amb qui guanyà també el Campionat de Catalunya de paleta 1980 Amb Hernández aconseguí la Copa del Rei en pala curta 1978, 1980, 1981, 1985, el Torneig Federacions en pala curta 1983, 1984, 1986, el Campionat d’Espanya de Clubs en pala curta 1980, 1981, el Campionat d’Espanya de pala llarga 1978, 1980, 1981, 1985, el campionat San Fermín Chiquito en pala curta 1981 i el Campionat del Món en pala curta 1982, 1986, del qual foren…
Manuel Balet Portabella
Joaquim (a l’esquerra) i Manuel (a la dreta) Balet Portabella
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Pilotari.
Jugador de cesta punta, fill de Manuel Balet Crous Membre del Club Vasconia, es proclamà onze vegades campió d’Espanya en la posició de davanter 1946, 1948-53, 1955-58 Les seves parelles foren Teodoro Barasona 1948-49, Antoni Amat 1950-51 i 1957, A Bastart 1946 i el seu germà Joaquim 1952-53, 1955-56 i 1958, amb el qual fou campió del món 1952 i subcampió 1958 Es retirà el 1962 i fou seleccionador estatal 1970-73
Jordi Adroher Mas
Eloi Mitjans (a l’esquerra) i Jordi Adroher (a la dreta)
Federació Espanyola de Patinatge
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Començà a jugar a Ribes de Freser, però es formà al SHUM Maçanet, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor, encara en edat júnior Fou campió d’Europa d’aquesta categoria 2002 Posteriorment jugà amb el Club Hoquei Lloret 2002-06, el Club Patí Vic 2006-09, el Futbol Club Barcelona 2009-11, que l’havia fitxat l’any 2004 però el tenia cedit, el Reus Deportiu 2011-14, el Hockey Breganze 2014-15 i, des de la temporada 2015-16, el Benfica En el seu palmarès destaquen una Copa del Rei 2009, la Lliga 2010 i la Copa d’Europa 2010, 2016, i també una Copa Itàlia 2015, una Copa de Portugal 2015 i una…
Sumacàrcer
Sumacàrcer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, al límit amb la Canal de Navarrés, estès a la dreta del Xúquer i accidentat per la serra de Sumacàrcer
, que s’aixeca en un fort pendent sobre l’estret pla al·luvial del riu, continuació vers el N del Montot, dins l’alineació que separa les dues comarques.
El sector forestal ocupa el 65% del terme, amb 120 ha de pins i 1 200 ha de matollar Els conreus es divideixen en dos sectors el de regadiu 320 ha a la plana de la vora del riu, a través de la séquia d’Escalona, dedicat sobretot al taronger 275 ha i a les hortalisses, i el de secà 230 ha, als bancals dels vessants de la serra, dominat per l’olivera i el garrofer Alguns magatzems de preparació de fruita complementen l’economia El poble 1 289 h agl 2006, sumacarcelers 56 m alt és a la dreta del Xúquer, al peu de la serra L’església parroquial actual Sant Antoni i Sant Nicolau de Bari fou…
Balaguer
Vista aèria del nucli antic de la ciutat de Balaguer, a la riba dreta del Segre. Dalt del turó, l’església parroquial i antiga col·legiata de Santa Maria
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Noguera, situat al peu dels darrers plecs subpirinencs.
Situació i presentació Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l’actualitat ho és de la comarca de la Noguera El municipi de Balaguer, a banda i banda del Segre, té una extensió de 57,32 km 2 confronta amb el municipi de Menàrguens SW i, a ponent del Mormur 329 m i de la partida de la Fuliola, amb el de Castelló de Farfanya W A tramuntana la divisòria, per la Garriga, separa el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de Balaguer i al SE amb Térmens L’enclavament de Flix, a llevant del territori principal del…
Gualta
Gualta, amb el massís del Montgrí en segon terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la dreta del Ter, que en forma el límit septentrional, i travessat pel Daró, dins la plana d’inundació d’aquests rius.
Situació i presentació Limita al N amb Ullà, a l’E amb Torroella de Montgrí i al S i a l’W amb Fontanilles Comprèn terrenys de la plana alluvial dels cursos inferiors d’aquests rius, amb l’única excepció d’un reduït espai aturonat a l’extrem SW, amb l’elevació màxima al puig de la Font Pasquala 91 m El Daró, a l’altura de Gualta, rebia aigües del Ter per mitjà del rec del Molí de Gualta, substituït al final de la dècada del 1970 per un nou canal de traçat més curt i de més amplada per tal d’evitar les inundacions dels conreus El Daró, canalitzat des del rec del Molí fins a la mar, permet, amb…
Millars
Millars(Rosselló)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès a banda i banda de la Tet; la plana de la dreta, al S, és dedicada a conreus de regadiu, mentre que al sector N una sèrie de turons, coberts de vinya, pugen fins al coll de la Batalla (269 m), que separa les valls de la Tet i de l’Aglí.
La base econòmica és l’agricultura, completament transformada en el curs del segle XIX La superfície agrícola total és de 984 ha Predomina la vinya amb 624 ha 341 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat els fruiters ocupen 210 ha presseguers, albercoquers i cirerers, les hortalisses 177 ha enciams i escaroles i els prats i farraginars 7 ha Hi ha una cooperativa agrícola Ha desaparegut el mercat a l’engròs, que fa vint anys encara era molt actiu La població ha viscut els darrers decennis una tendència de signe positiu, originada per noves urbanitzacions i per persones que…