Resultats de la cerca
Es mostren 3303 resultats
Gubbio
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia.
Domina l’altiplà que constitueix el fons de la conca eugubina Hi ha agricultura blat, vi i oli d’oliva, artesania de la ceràmica, amb tallers de majòlica ja cèlebres al s XVI, treballs en ferro forjat i mobles artístics Té indústria tèxtil, manufactures de tabac, fàbriques de ciment i bòbiles És seu episcopal Correspon a la romana Iguvium És una ciutat d’aspecte medieval i amb bells edificis medievals i renaixentistes Formà part del ducat d’Urbino
El Escorial
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat a la capçalera del riu Aulencia, als peus de la serra de Guadarrama.
Tot i la importància ramadera en el passat, actualment predomina l’activitat residencial La vila era originàriament una petita caseria, desenvolupada arran de la construcció del monestir d’El Escorial i, sobretot, des de Carles III, que hi feu bastir edificis destacables El 1792 fou separada de San Lorenzo de El Escorial per Carles IV Entre els seus monuments destaquen les esglésies Herreriana i de Sant Bernabé segle XVII i la Caseta del Príncep segle XVIII
Claude Perrault
Arquitectura
Arquitecte, metge i investigador científic francès.
A la cort de Lluís XIV fou arquitecte o bé intendent en cap dels edificis reials, raó per la qual el seu nom apareix en els projectes d’obres com l’Observatori de París o la columnata del Louvre, atribuïdes amb molta raó de causa per Albert Laprade a François d’Orbay Inspirà i projectà la construcció del castell de Sceaux 1674-77, del qual resta només el Pavelló de l’Aurora, per al seu protector Colbert
Académie des Inscriptions et Belles-Lettres
Institució fundada a París el 1663 pel ministre Jean-Baptiste Colbert amb el nom de Petite Académie de la qual formaven part quatre membres de la gran Académie Française.
S'encarregava de redactar les inscripcions dels edificis construïts per Lluís XIV Aquest li donà el 1701 el títol d' Académie des Inscriptions et Médailles, canviat el 1716 en l’actual Integrada el 1795 a l' Institut de France , en formà una de les seccions fins el 1816, en què les antigues acadèmies reprengueren llur nom Té 45 membres ordinaris, 10 membres lliures, 20 associats estrangers i 70 corresponents Entre altres obres, publica les Mémoires des del 1717
El que cal saber de la malaltia dels legionaris
Patologia humana
La malaltia dels legionaris és un trastorn infecciós agut, d’origen bacterià, que cursa amb síndrome febril, pneumonitis i símptomes gastrointestinals i neurològics, que poden crear complicacions serioses que entre el 5% i el 20% dels casos resulten mortals Fer tal de prevenir la contaminació en grans edificis com ara hotels, asils, hospitals, etc, es recomana la desinfecció periòdica i l’hermetització dels sistemes de conducció aquosa canonades, aparells d’aire condicionat o condensadors de vapor
Raimondo D’Aronco
Arquitectura
Arquitecte italià.
Diplomat de l’Accademia de Venècia Juntament amb Ernesto Basile i Giuseppe Sommaruga, fou un dels arquitectes més importants del reduït i tardà grup d’arquitectes del Modernisme italià, anomenat Liberty Fou autor dels principals edificis de l’exposició de Torí del 1902 Passà molts anys a Turquia, on fou arquitecte en cap del soldà Abdülhamit II Al final de la seva vida s’inclinà cap a l’arquitectura clàssica i es dedicà a l’ensenyament
la Ciutadella de Barcelona

Maqueta de la fortalesa de la Ciutadella de Barcelona
© Fototeca.cat
Fortalesa
Fortalesa feta construir per Felip V al barri de la Ribera de Barcelona al s. XVIII.
Ocupada la ciutat el 1714, hom projectà la construcció d’una fortalesa militar per tal de castigar-la i d’evitar-ne un possible alçament Les obres començaren el 1716 segons els plans de l’enginyer militar Prosper Verboom, i acabaren pràcticament el 1719 totalment el 1750 Calgué destruir el barri de la Ribera que s’havia distingit especialment en la defensa de la ciutat 1 200 edificis, amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara, sense indemnització Per a l’enderroc i la construcció es féu una impressionant mobilització forçosa, sota la vigilància de l’exèrcit Només se'n…
caserna
Militar
Edifici on s’allotja la tropa en una guarnició permanent.
Al s XVIII, a França, Vauban ideà unes normes per a construir-ne, però fou Bernat Forest de Belidor, enginyer militar d’origen català, el qui projectà el model clàssic de caserna quatre cossos d’edifici al voltant d’un pati central per a exercicis militars A Anglaterra, per raó de la forta mortaldat de l’exèrcit, hom projectà un nou tipus de casernes anomenades block system , i distribuí les dependències en pavellons, bo i limitant el nombre de places dels dormitoris i prenent mesures higiéniques i sanitàries Als Països Catalans, la caserna aparegué al s XVIII amb la formació dels exèrcits…
World Trade Center

World Trade Center, amb les torres bessones abans de l’atemptat del 2001 que les enfonsà
© Xevi Varela
Economia
Complex urbanístic de Nova York destinat a centre comercial, de negocis i d’esbarjo, construït entre el 1966 i el 1973.
Gestionat per l’Autoritat Portuària de Nova York, que n'era també la propietària majoritària, era al Lower Manhattan, centrat per una plaça de 735 m 2 envoltada de diversos edificis de grans dimensions, entre els quals destacaven els gratacels anomenats Twin Towers ‘Torres Bessones’, de 412 metres d’alçada i 110 pisos, projectats per l’arquitecte MYamasaki i acabats el 1972 i el 1973 respectivament El 26 de febrer de 1993 una de les torres fou objecte d’un atemptat amb bomba que provocà sis morts L' 11 de setembre de 2001 tingué lloc un segon atemptat, dut a terme amb dos avions…
Walter Adolf Georg Gropius
Arquitectura
Educació
Arquitecte, pedagog i teòric de l’art alemany.
Fill d’una important família d’arquitectes de Berlín Deixeble de P Behrens, realitzà, amb Adolf Meyer, els tallers Fagus a Alfeld an der Leine 1911 i un pavelló industrial a l’exposició del Deutsches Werkbund de Colònia 1914 que, per la seva descomposició dels volums, per les seves superfícies clares i per l’ús dels materials, ha estat considerat la darrera obra del període d’exploració de l’arquitectura moderna Cridat a dirigir la Sächsische Hochschule für bildende Kunst i la Sächsische Kunstgewerbeschule, les refongué i creà el Bauhaus de Weimar 1919 i el dirigí fins el 1928 Amb el lema “…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina