Resultats de la cerca
Es mostren 5483 resultats
velacions
Cristianisme
Cerimònia que consisteix a cobrir amb un vel els cònjuges en la missa nupcial.
Abans de la reforma del conciliII del Vaticà, les velacions només es podien usar fora dels temps d’advent i de quaresma, i hom anomenava obrir o tancar velacions el fet de permetre, o no, l’esmentada cerimònia, la qual, d’altra banda, no ha estat mai pròpia de les diòcesis catalanes
respirador de superfície
Esport
Pesca
Tub de material plàstic o metàl·lic que permet la respiració de qui el porta quan té el cap sota l’aigua.
Va proveït, en un dels seus extrems, d’una peça que permet d’aplicar-lo fàcilment i còmodament a la boca, i a l’altre extrem, que és mantingut generalment fora de l’aigua, pot tenir una boia que impedeixi l’entrada d’aigua en el cas que resti per sota d’aquesta
colònia penitenciària
Dret penal
Establiment penal constituït en unitat d’explotació econòmica agrícola o industrial, on els condemnat treballen sota un règim penitenciari progressiu, obert i amb condicions laborals generals.
És utilitzat especialment per a la readaptació de delinqüents i per a la regeneració de perillosos o inadaptats socials Anteriorment expressava un establiment penitenciari situat fora de la metròpolis, en alguna de les seves colònies, on es practicava el treball forçat i on hom portava els delinqüents més perillosos socialment o políticament
Gauniló
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i monjo benedictí.
És conegut per la seva refutació de la prova de l’existència de Déu anomenada argument ontològic i continguda en l’opuscle Liber pro insipiente La base de la seva refutació és que el fet de poder pensar en un ésser suprem no vol dir que tal ésser existeixi fora del pensament
Jaume Vidal
Música
Músic.
Format a l’escolania de Montserrat, segurament amb Bernat Berecha, ingressà al monestir com a monjo 1630 Visqué molts anys fora del monestir, i exercí el càrrec d’organista a la Seu d’Urgell Hom en conserva algunes composicions, com una missa a cinc veus i obres polifòniques religioses amb text castellà
bruixeria
Antropologia
Poder inherent a certes persones per a danyar-ne d’altres a través de mitjans sobrenaturals.
A diferència de la fetilleria, no és una tècnica que es pugui adquirir mitjançant aprenentatge, però com ella i a diferència de la màgia —que pot ser maligna o benigna— només pot ser maligna Aquestes distincions conceptuals han estat àmpliament acceptades pels estudiosos africanistes, encara que fora d’Àfrica els termes solen barrejar-se
gaèlic escocès
Lingüística i sociolingüística
Llengua cèltica insular del grup goidèlic.
És una variant de gaèlic irlandès que els irlandesos introduïren al segle V a Escòcia i que s’estengué fins al Clyde al segle XVI Actualment es parla a les regions escoceses dels Higlands i les Hèbrides i també hi ha nuclis de parlants a la resta d'Escòcia, fora de l'àrea lingüística gaèlica
lapidació
Història del dret
Forma d’execució de la pena capital practicada per diversos pobles i en diverses etapes de la seva història.
Entre els antics hebreus, la pena era acomplerta fora de la ciutat, i els testimonis del fet delictiu eren obligats a tirar la primera pedra Aquest sistema perdurà en algunes societats primitives, durant l’edat mitjana, i encara avui és vigent en alguns codis penals musulmans Sovint era utilitzat contra les dones condemnades per adulteri
El que cal saber de la criptorquídia
Patologia humana
La criptorquídia és un trastorn relativament freqüent, caracteritzat per la localització d’un o ambdós testicles fora de l’escrot, a causa d’una alteració del desenvolupament fetal En molts casos, l’absència del testicle a l’escrot no és deguda a una veritable criptorquídia, sinó a un criptorquidisme fisiològic o testicle en ascensor, caracteritzat per l’ascens ocasional del testicle per una contracció involuntària del múscul cremàster de l’escrot El criptorquidisme fisiològic no precisa tractament perquè es resol amb l’edat, sense deixar seqüeles La palpació dels testicles en un infant petit…
esperit de finesa
Filosofia
Expressió utilitzada per B. Pascal per a referir-se a la senzillesa dels principis que regeixen la vida quotidiana.
Les dificultats a l’hora de tractar els assumptes quotidians no vénen mai de la complexitat d’aquests assumptes —que, ben al contrari, són generalment obvis—, sinó de la seva pluralitat i de la multiplicitat d’elements que cal considerar en cada qüestió pràctica La noció més propera a l’esperit de finesa fóra així la de “subtilesa”
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina