Resultats de la cerca
Es mostren 813 resultats
cinema japonès
Cinematografia
Producció cinematogràfica del Japó.
La més important de les primeres firmes productores és la Nikkatsu, creada el 1912, que ja cap als anys vint aconseguí una producció anual de 800 a 900 films Però, malgrat aquest volum de producció, la qualitat artística del cinema japonès restava limitada per les estrictes normes de la censura teocràtica imperial L’èxit més important del cinema mut japonès fou Nani ga kanojo o so Saseta ‘Què la va obligar a fer-ho', 1930, de Shigeyoshi Del període d’abans de la Segona Guerra Mundial la millor pellícula és Gion no Shimai ‘Les germanes de Gion’, 1936, de Kenji Mizoguchi En iniciar-se, de…
cloroplast

El cloroplast
© fototeca.cat
Biologia
Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.
Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…
Sant Genís de Rubí o de Can Casanoves
Art romànic
Situació Vista de l’estat de ruïna avançada d’aquest petit temple A Moro Localitzada a l’oest de la ciutat de Rubí, concretament a l’extrem més ample de l’esperó que conforma la confluència de dos torrents que desemboquen, a l’oest, en el torrent de Serra Fossar Mapa 36-16420 Situació 31TDF183942 S’accedeix a l’ermita des de la ciutat, en direcció a Castellnou, passat Can Fatjó i l’avinguda de Josep Pujol on, al primer giravolt, s’obre un carrer tancat a l’esquerra que ens portarà a les ruïnes, properes a Can Casanoves Actualment la zona al voltant l’ermita està preparada per a acollir naus…
batalla d’Almansa

Quadre de Ventura Ligli del 1709 que representa la batalla d’Almansa
© Corts Valencianes
Història
Militar
Acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V d’Espanya, comandades pel duc de Berwick, i les forces de l’arxiduc d’Àustria, Carles VI, comandades pel marquès Das Minas i per lord Galway, el 1707, durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya.
Considerada per Frederic II de Prússia com la més científica del segle XVIII, fou la topada entre dos exèrcits d’uns 25000 homes cadascun castellans i francesos pel bàndol filipista, amb una nombrosa cavalleria més d’un terç dels efectius, i portuguesos la majoria, britànics i holandesos pel bàndol aliat, amb cavalleria més escassa L’exèrcit del duc de Berwick , que esperava el duc d’Orleans, cap suprem dels exèrcits borbònics a la península Ibèrica, es trobava al cap d’Almansa, prop del port que separa la Manxa del País Valencià, on fou atacat a primera hora de la tarda del dia 25 d’abril de…
Eriçó africà
L’eriçó africà Erinaceus algirus és més petit que el comú E europaeus i té les orelles més grans i el color general del cos més clar Té al front una zona mitjana conspícua, en forma de lletra V , que és desproveïda de pues Les mesures del cos són les següents 210-250 mm de cap i cos, 20-40 mm de cua, 36-42 mm de peu, 30-38 mm d’orella, i el pes és de 400 a 665 g Javier Andrada L’eriçó clar o africà és molt semblant a l’eriçó fosc europeu Es diferencia perquè presenta en el front una zona mitjana en forma de V , desproveïda de pues, les dimensions corporals més petites i les orelles més…
La sargantana italiana o siciliana
Àrea de distribució de la sargantana italiana Podarcis sicula a les Balears Present a Menorca al principi del segle XX, recentment ha ocupat alguns illots balears, i s’ha detectat també a la Colònia de Sant Jordi de Mallorca IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana italiana o siciliana Podarcis sicula , es distribuïa originàriament per la península Itàlica, les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, la costa oriental de l’Adriàtica, des d’Eslovènia fins a Montenegro, i moltes illes d’aquesta regió Tanmateix, ha estat introduïda en diverses localitats de la costa mediterrània, des…
Els centrolòfids: trotllos
El trotllo negre Centrolophus niger , un peix que pot arribar a fer 1 m de longitud, és d’hàbits mesopelàgics quan és adult Com el trotllo ovalat Schedophilus ovalis , s’associa quan és jove amb organismes o objectes flotants Domènec Lloris La família dels centrolòfids és integrada per peixos de cos allargat, més o menys oblong i lleugerament comprimit, però amb el peduncle caudal ben diferenciat Les escates, generalment de tipus cicloide, revesteixen tot el cos llevat del cap, que és nu i cobert de petits porus La línia lateral és una mica arquejada a la regió anterior però prossegueix…
Àguila cuabarrada
L’àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus és una de les àguiles més abundants a casa nostra Es distingeix en vol pel plomatge clar del pit, que s’aprecia a la fotografia de dalt, i les ales fosques per sota, i, sobretot, per la cua llarga i proveïda d’una barra fosca que en justifica el nom vulgar A la fotografia de baix s’observa un poll acabat de néixer Joan Real i Xavier Parellada L’àguila cuabarrada, anomenada també perdiguera, és sedentària als Països Catalans ocupa des de la Catalunya Nord fins al migjorn valencià, i és accidental a les Illes El seu hàbitat són les…
Els pomadàsids: xerles
La família dels pomadàsids o dels hemúlids, com també ha estat anomenada, és integrada per espècies de cos oblong i comprimit lateralment, amb un perfil cefàlic més o menys convex Les escates són ctenoides i revesteixen tot el cap, fora de la regió que es troba davant el rostre, dels llavis i del mentó La boca és petita i generalment de llavis molsuts i el mentó té de dos a sis porus anteriors, de vegades seguits d’un solc mitjà Les dents són còniques i es distribueixen en bandes estretes a cada mandíbula, de manera que la sèrie externa és la més gran, però, en cap cas n’hi ha de canines ni…
Marià Villangómez i Llobet

Marià Villangómez i Llobet
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1933, publicà aleshores els seus primers versos 1933-36, en català, en diaris i revistes com Diario de Ibiza , L’Almanac de les Lletres i La Nostra Terra , entre d’altres El 1935 inicià els estudis de lletres, que abandonà en ser destinat al front l’any 1938, però completà magisteri Fou mestre 1942-67, primer a Palma 1942-43 i a Cornellà de Llobregat 1943-46 i després al poble de Sant Miquel, a Eivissa En la seva obra, eminentment poètica i d’un gran rigor formal, s’identificava amb el paisatge i els homes de les Pitiüses en una meditació…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina