Resultats de la cerca

Es troba en matolls o boscs clars, a la Garrotxa, la Selva, les muntanyes de Prades, etc, bé que escassament Té propietats emmenagogues i abortives, i també antiespasmòdiques i tòniques estomacals

Del text es desprèn que era un poble veí dels indigets, i a causa de la relació del nom amb Olot, hom suposa que ocupava aproximadament la zona de la Garrotxa

Autor del retaule en alt relleu d’alabastre del cor de la capella de Sant Antoni del castell de Santa Pau Garrotxa, obra signada i datada el 1340 Barcelona, coll particular

És termenal dels municipis de Camprodon Ripollès, Montagut Garrotxa, i la Menera Vallespir Al vessant meridional, al collet de la Figuera 882 m alt, fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra

Val 1/4 de vessana a Girona, 1/4 de jornal al Pallars, 1/4 de quartera a la Garrotxa, 1/4 de mujada al Penedès i al Baix Llobregat, 1/4 de quarterada a Mallorca, 1/4 de fanecada al País Valencià, etc

De localització difícil, ha estat identificat amb els bergistans, o amb un grup dels bergistans, i hom creu que ocupà la Garrotxa i que podria ésser un precedent del comtat de Besalú

Amb els braços enlaire, formaven ponts sota els quals passaven les altres parelles Aquest ball senyorívol tenia una coreografia lliure Hom el ballava a les comarques de la Garrotxa, Osona i el Ripollès

Fou creada l’any 1982, com a iniciativa d’un grup de professionals de l’Hospital Psiquiàtric de Salt Girona, amb l’objectiu de cobrir el buit assistencial de persones amb discapacitat psíquica i amb malaltia mental de la comarca de la Garrotxa i proporcionar-los un lloc de treball digne El psicòleg clínic Cristóbal Colón n’és el principal impulsor i president fundador S’inicià a Olot en uns locals de l’ajuntament, i en un principi es dedicà a treballs de jardineria El 1984, amb la collaboració d’una entitat bancària i l’Administració pública adquirí la finca agrícola Els Casals,…

Neix als vessants meridionals de la serra de Llancers, prop de Falgars d’En Bas, dins el terme de Joanetes Garrotxa, i després de passar per la Vola desemboca al seu collector davant Sant Pere de Torelló

S'inicià amb Juvara i Sacchetti Les obres més importants de la seva primera etapa són l’església de San Marcos de Madrid 1749-53 i el remodelatge del Pilar de Saragossa 1750 Amb la mort de Ferran VII acabà la seva vinculació amb la cort Influït per l’obra teòrica de Blondel, es convertí en un paladí del neoclassicisme Collegi de Cirurgia de Barcelona 1761, projectes per a San Francisco el Grande 1761 i per al Palacio de Liria 1779, i façana de la catedral de Pamplona 1783