Resultats de la cerca
Es mostren 3221 resultats
Ramon de Perellós i de Rocafull
Història
Gran mestre de Malta.
El 1653 ingressà en l’orde de Malta i anà a residir a l’illa El 1658 fou nomenat batlliu del Negrepont, càrrec que li donà accés al consell suprem del gran mestre Fou elegit gran mestre de l’orde 1697, fet que comportà una victòria de la llengua d’Aragó, car fins aleshores la de Castella havia impedit la concessió de càrrecs als naturals de la corona catalanoaragonesa
Ignasi Carbó i Florensa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà el 1828 al monestir cistercenc de Poblet En temps de l’exclaustració del 1835 tenia ordes majors Refugiat a la Riba, intentà sense èxit la restauració de l’orde a Poblet i a Santes Creus, tot i haver estat nomenat prior de Poblet 1847 Collaborà amb Antoni Maria Claret en la fundació dels claretians 1849 Deixà inèdits un Diari i unes Breves biografías de personalitats que havia conegut
Josep Maria Escrivà de Romaní i de Dusai
Història
Política
Polític.
Marquès de Monistrol d’Anoia i de Sant Dionís, baró de Beniparrell i de Prullans Fill de Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner Estudià a Friburg Suïssa Fou regidor i tinent d’alcalde a Barcelona Anà a residir a Madrid, on fou president de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Fou senador 1862 i el 1867 ingressà a l’Academia de San Fernando
Daniel De Leon
Història
Política
Dirigent socialista nord-americà d’ascendència hispànica.
Fou professor de politicologia a la Universitat de Colúmbia El 1890 ingressà al partit laborista, i aviat n'esdevingué el líder i ideòleg, i li donà una orientació de tipus marxista El 1905, amb Debs i Haywood, fundà la IWW Industrial Workers of the World A partir del 1892 edità el diari The People , d’ideologia socialista És autor, entre altres obres, de Socialist Reconstruction of Society 1905
Manuel Dualde i Serrano
Historiografia
Història del dret
Historiador i llicenciat en dret.
El 1942 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona Fou secretari de l’Escola d’Estudis Medievals de València, director de l’Institut Valencià d’Estudis Històrics de la Institució Alfons el Magnànim i collaborador del CSIC, que li atorgà el premi Lluís Vives 1946 Publicà estudis d’història del dret valencià i d’història política La concordia de Alcañiz 1947, El Compromiso de Caspe 1948
Isaac Deutscher
Historiografia
Periodisme
Política
Periodista, historiador i polític polonès.
Ingressà 1926 en el partit comunista polonès, però en fou expulsat 1932 per les seves crítiques a la política estalinista Traslladat a Londres 1939, collaborà assíduament a “The Economist” 1942-49 i a “The Observer” 1942-47 Entre les seves obres més importants cal citar Stalin, A Political Biography 1949, una trilogia sobre Trotskij 1954-63, Russia after Stalin 1953 i uns altres treballs sobre el món soviètic
Pau Vidal i Balagué
Veterinària
Veterinari.
Ingressà en el cos de veterinària militar 1917 i acomplí diverses comeses a l’Àfrica fins que fou destinat a Barcelona, on esdevingué un dels primers especialistes en clínica canina de Catalunya Promogué les exposicions canines des de la presidència de la Societat Canina de Catalunya Escriví Perros de guerra i El perro , en collaboració En el Congrés de veterinaris de Catalunya Girona, 1932 presentà la ponència Lucha contra la rabia
Ramon de Vedruna i Vidal
Història del dret
Advocat.
Germà de Joaquima de Vedruna i Vidal Estudià lleis a Cervera i fou assessor de la Junta de Comerç de Barcelona El 1803 ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i a la de Bones Lletres, de la qual fou secretari, censor i tresorer Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i des d’aquest càrrec collaborà a la reobertura de l’Acadèmia, tancada del 1824 al 1833
Alberto Mota Pinto
Història
Política
Història del dret
Polític i jurista portuguès.
Diputat a l’assemblea constituent l’any 1975 en representació del Partido Popular Democrático actual Partido Social Democrata, abandonà aquest partit el 1976 i fou elegit ministre de Comerç i Turisme 1976-77 i primer ministre 1978-79 Ingressà de nou al Partido Social Democrata l’any 1981 —el qual liderà els anys 1983-85— i ocupà els càrrecs de vice-primer ministre i ministre de Defensa 1983-85
Joaquim Albert de Moner i de Bardaxí
Diplomàtica i altres branques
Epigrafista.
Rebesnet de Francesc de Moner i de Miret Es doctorà en dret a Saragossa Fou comissari ordenador de la inquisició de Barcelona El 1806 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà un estudi sobre la vila d’Isona, publicat el 1868 Lluità a la guerra del Francès, i després fou diputat pel districte de Talarn i castlà del seu castell Fou pare de Joaquim de Moner i de Siscar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina