Resultats de la cerca

Residí un quant temps a París, tornà a Bèlgica i s’installà a Brusselles, on aconseguí que el govern li pagués un taller, que esdevingué després Musée Wiertz Les seves obres de la primera època 1830-45 són generalment paisatges — Longchamps, Villa Borghese 1835—, i també altres temes, com la vanitas , que és las seva obra més famosa, La bella Rosina 1843 Musée Wiertz Entre el 1853 i el 1864 la seva producció, molt literària però tècnicament pobra, el féu un avançat al simbolisme i al surrealisme Fam, follia i crim, Pensaments i visions d’un cap tallat, Napoleó a l’infern

Amplià aviat estudis a Roma, on s’installà Allà fou director de l’Academia Española de Bellas Artes 1898-1901 Acadèmic de San Fernando, el 1901 accedí a la direcció del Museo del Prado de Madrid, càrrec que exercí fins el 1918, que hagué de dimitir a causa d’un famós robatori de què fou víctima el museu De la seva obra de creació primerament orientalista i després dominada per la pintura d’història de tema venecià La coronació de la dogaressa , sobresurt, tanmateix, l’ambiciosa sèrie El Decàleg exposada a Madrid el 1916, d’un simbolisme grandiloqüent Morí cec

Emigrà de petit a l’Argentina, on treballà com a obrer elctricista Allí, el 1928, ingressà en la redacció de La Protesta , que dirigia Diego Abad de Santillán, i el 1929 fou elegit membre del secretariat de l’Asociación Continental Americana de los Trabajadores i director de La Continental Obrera El 1932 fou detingut i deportat a Espanya Llavors s’installà a Barcelona, i fou director de Solidaridad Obrera juny del 1933-35 després, durant la guerra civil, dirigí a València Fragua Social És autor d' El anarquismo y la insurrección de Asturias 1935 i La represión de octubre 1936

Estudià a Barcelona, on es titulà l’any 1871 Installà la primera central elèctrica dels Països Catalans a Barcelona 1873, per compte de la Societat Espanyola d’Electricitat Féu importants installacions elèctriques, com la de La Maquinista Terrestre i Marítima, a la Barceloneta 1875, la de la Rambla de Girona i la del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona El 1877 féu els primers experiments telefònics entre Barcelona i Girona, i cooperà a l’establiment de la xarxa telefònica barcelonina Més tard fou catedràtic dels instituts de Conca i Girona i vicepresident del jurat de l’Exposició Universal de…

Fou comandant en cap de les tropes franceses de la Xina en 1937-38 i de les Forces Franceses Lliures de les Antilles i les Guaianes el 1943 A la fi de la guerra s’installà a la seva casa familiar de Prada, al Conflent els seus avantpassats havien posseït les fargues de Cuixà i de Rià Publicà les novelles Le chant des sirènes premiat per l’Académie Française el 1953, Journal d’une ombre premi Édouard Herriot, 1956, Contes cruels de Chine et du grand océan des îles Prix du Conte, 1960, Épopée des troupes coloniales en collaboració i Vendée créole

El 1929 fou condemnat a vint anys de presó per atracament, dels quals en complí set En aquest temps començà a escriure literatura de protesta contra el racisme El 1954 es traslladà a París, on escriví narracions policíaques ambientades en els guetos negres, especialment Harlem En aquestes novelles creà dos personatges de gran èxit els detectius negres Coffin Ed Johnson i Grave Digger Jones Posteriorment s’installà definitivament al País Valencià Entre les seves obres cal esmentar If He Hollers Let Him Go 1945, The Third Generation 1954, Run, Man, Run 1966 i l’autobiografia The Primitive 1955

Serví a la marina, al Senegal, al Sudan, a la Indoxina i a Madagascar El 1914 fou ferit al Mosa El 1923 s’installà a Perpinyà com a major de la guarnició i estigué uns quaranta anys al Rosselló, on adquirí anomenada a partir de l’any següent com a pintor de la mar i, més especialment, de Cotlliure Rebé la influència de Delacroix i de la pintura extremooriental i s’adscriví a l’impressionisme Pintà sobretot olis, d’una construcció sòlida, però també aquarelles i dibuixos Ha fet nombroses exposicions a París, Tolosa, Marsella, Montpeller i Perpinyà

Treballà de teixidor a Manresa El 1877 installà la primera fàbrica a Sant Vicenç de Castellet, i després les de la colònia Jorba , del Manganell 1892 i Bellveí 1895, etc, i una central elèctrica a Viladecavalls El 1904 obrí uns grans magatzems a Manresa, i el 1911 els cèlebres magatzems Jorba , a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius Castellgalí, Bages 1870 — Manresa 1938 El 1919 creà una sucursal a Brusselles, i el 1926 traslladà els de Barcelona a l’emplaçament definitiu el Portal de l’Àngel, que el 1963 foren adquirits pel grup Galerías Preciados SA

Conegut aviat amb el nom de Borsí , hom hi feia la liquidació de les operacions de borsa Tancat el Casino Mercantil el 1914, el Borsí de Barcelona tingué, des del 1915, caràcter de borsa oficial, i els antics associats del casino s’agruparen en l’Associació del Mercat Lliure de Valors, institucions que perduraren fins el 1940 El 1890 inaugurà un esplèndid edifici, obra de Tiberi Sabater, decorat i amb escultures de Rossend Nobas, a la plaça de la Verònica Després del 1940 s’hi installà l’Escola de Belles Arts, i posteriorment l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics

L’any 1902 s’installà a París Hi romangué tres anys, i després viatjà per Itàlia i retornà a Bilbao, on dirigí el nou museu d’Art Modern 1924-27 A conseqüència de la guerra civil s’exilià a França i a Mèxic Es dedicà preferentment a la pintura mural La seva producció evolucionà des d’un cloisonnisme proper al de Xavier Gosé fins a un realisme social de profunda arrel ètnica, emparentat estilísticament amb el fauvisme i el cubisme frescs del Banco de Bilbao de Madrid, 1921 Hombres del mar, al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid, 1932, etc