Resultats de la cerca

Comte de Lumiares Fou un arqueòleg típic del s XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España 1773, Barros saguntinos Disertación sobre estos monumentos antiguos 1779, Lucentum, hoy ciudad de Alicante 1780 i una Carta crítica 1787 a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i…

Procedent de la burgesia colonial de la tribu lunda, el 1951 començà a ocupar càrrecs administratius a Katanga Esdevingué un home de confiança de la companyia anglobelga Unió Minera de l’Alt Katanga, i assistí a la conferència de Brusselles del 1960, on defensà la solució federal El 10 de juliol de 1960 encapçalà una insurrecció independentista a Katanga, amb el suport de la UMAK Combaté les forces del govern central, de l’ONU i de les tribus rivals El 1963, la revolta katanguesa fou sufocada i Tshombé s’exilià a Europa Triomfador en les eleccions del 1963, fou nomenat primer ministre pel…

Membre de l’Acadèmia Txecoslovaca de Ciències, fou director del seu Institut d’Economia 1963-68 i també president del seu Collegi Científic d’Economia 1963-69 Participà activament en l’anomenada " primavera de Praga ", i fou primer ministre adjunt en el gabinet polític Svoboda-Dubček Amb motiu de la invasió soviètica del 21 d’agost de 1968, s’exilià a Suïssa, on en ser privat de la nacionalitat txecoslovaca, es naturalitzà suís el 1983 Des del 1970 fins a la jubilació 1990 fou professor d’economia i sociologia a la Universitat de Sankt Gallen La seva concepció econòmica se centra…

Adquirí prestigi i posseí facilitat de paraula per a arrossegar les multituds i dominar la situació algunes setmanes pel març del 1285 Els compromesos en la revolta, que sorgia en el moment dramàtic de la invasió francesa, eren una trentena uns probables ciutadans honrats o mercaders, un notari, uns menestrals i altres sense menció d’ofici i amb cognoms molt populars L’arribada del rei Pere el Gran amb una escorta desféu la revolta Oller amb set dels seus foren penjats d’una olivera a Montjuïc, mentre la gent compromesa, unes sis-centes persones, fugia de la ciutat abans de l’…

La invasió de les ciutats jòniques de l’Àsia Menor per part dels perses obligà els seus a refugiar-se a Abdera, ciutat on visqué un temps Entre els anys 537 i 520 sojornà a la cort de Polícrates de Samos i, a la caiguda d’aquest, inicià una vida errant que es resolgué en establir-se, cap al 518, a la cort pisistràtida d’Atenes Hom no conserva notícies d’ell a partir de la caiguda d’Hiparc 514, però la tradició afirma que morí a 85 anys en algun lloc de l’Àtica Amb la seva poesia, de la qual resten 170 fragments molt breus i que es veié condicionada a l’acceptació del règim…

Estudià a l’Academia de San Fernando de Madrid 1794, a París 1799, on també féu pràctiques de dissecció a fi d’aprofundir l’estudi de l’anatomia, i a Roma 1804-23, on féu la major part de la seva obra Contrari a la invasió napoleònica d’Espanya, fou empresonat i, després, alliberat, gràcies a l’amistat de l’escultor Antonio Canova Ferran VII el nomenà primer escultor de cambra l’any 1823, però no retornà definitivament fins el 1826 Entre la seva producció sobresurt l' Apolino Museo de Arte Moderno, Madrid, el Morfeo hermafrodític Museo de San Telmo, Sant Sebastià, diverses estàtues sedents i…

Sembla ésser el primer que, després de la invasió sarraïna, reuní les dignitats abacial i episcopal Estigué en excellent relació amb la cort franca, a la qual acudí almenys el 939, a Breisach Baden, i el 944, a Laon, i de la qual obtingué diversos preceptes per a Ripoll, Sant Cugat, Sant Pere de Rodes i, potser, per a Vic En ocasió del seu viatge del 939 degué prendre notes per a la confecció d’una Crònica dels reis francs , redactada en 939-940, que només s’ha conservat en versió àrab, pel fet d’ésser dedicada a al-Hakam, fill del califa ‘Abd al-Raḥmān III Probablement ell…

Fou mestre de capella a Sant Sebastià El 1795, durant la invasió francesa, es traslladà a l’església collegial de Logronyo, també com mestre El 1800 retornà a Sant Sebastià, on, fins el 1829, fou mestre a Santa María la Redonda Fou autor d’obres per a clavecí i de gran quantitat de música religiosa Ja en vida obtingué força èxit pel nord d’Espanya, on s’interpretaven sovint les seves misses, vespres, villancets i oficis de difunts Escriví obres per a l’aprenentatge del clavecí i algunes sonates dins la línia de Scarlatti El 1802 publicà a Sant Sebastià el tractat Instrucción…

Fill de Lagos, fou general d’Alexandre el Gran en la seva campanya de l’Àsia Nomenat sàtrapa d’Egipte 323 aC, s’alià amb Cassandre i Lisímac contra Antígon Monóftalmos 316 aC, el fill del qual, Demetri, vencé a Gaza 312 aC L’ocupació de Palestina durà poc A Grècia, conquerí Corint i Mègara 308 aC, però fou derrotat per Demetri a Salamina de Xipre 306 aC Adoptà el títol de rei 305 aC després d’aturar una invasió d’Antígon 305 aC, s’alià amb Cassandre, Lisímac i Seleuc 302 aC i ocupà la Celesíria Palestina i Fenícia El 285 aC abdicà en Ptolemeu II Filadelf Guerrer i polític, les…

La població palestina, durant l’edat del bronze, és prou mesclada i és difícil de determinar a qui correspon exactament el nom de cananeus Sembla que hom pot postular una invasió de gents cananees —que originàriament devien ésser semites nòmades—, les quals havien de deixar al país un substrat de topònims semítics que donaren nom a les ciutats fenícies de la costa, al final del III millenni aC Aquesta vella soca cananea, enriquida per noves aportacions semítiques —potser pels amorreus— als segles XIX-XVIII aC, fou la base de la població del país durant la dominació dels hiksos…