Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
aigua blana
Farmàcia
Química
Denominació tècnica de l’aigua dolça que, ja d’origen o bé per un tractament de desenduriment, conté en solució quantitats febles o nul·les d’ions calci, magnesi o d’altres metalls pesants.
Cou bé els llegums
polarització d’un elèctrode
Electrònica i informàtica
Disminució d’un valor absolut del potencial d’un elèctrode en adherir-se a la seva superfície ions del mateix signe que ell, la qual cosa provoca una disminució de la intensitat de corrent fornida.
polaró
Física
Sistema format per l’acoblament d’un electró i el camp de deformacions que produeix a la xarxa cristal·lina d’un semiconductor a causa de la interacció amb els ions o àtoms de la xarxa.
L’efecte més important d’aquest acoblament és l’augment de la massa efectiva de l’electró en el seu moviment
tirostàtic
Bioquímica
Dit de la substància que interfereix en la biosíntesi de la tiroxina, com és el cas d’alguns ions univalents, de substàncies que provoquen golls, d’alguns productes de síntesi i d’algunes substàncies aromàtiques.
molècula
A dalt, model espacial d’una molècula discreta (aigua); al mig, model de boles d’una macromolècula (polipèptid), a baix, dimensions de dues molècules d’enllça entre dos àtoms de carboni
© Fototeca.cat
Química
Agregat d’àtoms, enllaçats entre ells químicament, que és elèctricament neutre.
Abans hom definia la molècula, de manera menys general i precisa, com la més petita part d’una substància que podia tenir existència independent i estable conservant encara les seves propietats químiques i certes propietats fisicoquímiques D’acord amb aquesta definició podien existir molècules monoatòmiques Les molècules poden ésser formades, bé per un nombre ben definit i en general petit d’àtoms constituint aleshores entitats elementals anomenades molècules discretes , que solen existir tant en estat gasós com en estat condensat, bé per agregats d’àtoms o ions que existeixen…
cambra de bombolles
cambra de bombolles del CERN
© Fototeca.cat
Física
Detector en què el pas d’una partícula carregada pel si d’un líquid superescalfat determina un deixant d’ions sobre el qual es forma una traça de bombolletes que visualitza la trajectòria de la partícula.
L’energia alliberada en cada punt d’ionització es transforma ràpidament en energia cinètica molecular, la qual cosa produeix un augment local de la temperatura i de la pressió de vapor, de manera que, en superar així la tensió superficial que tendiria a mantenir compacte el líquid, es formen les bombolletes d’un diàmetre d’uns 0,1 mm El sobreescalfament del líquid és aconseguit mitjançant una expansió elàstica ràpida adiabàtica, que dura només alguns millisegons, generada per un disposititu d’expansions i recompressions periòdiques amb una freqüència d’uns 100 Hz que és disparat per un…
histèresi electròdica
Química
Histèresi que presenten alguns elèctrodes que fa que el seu potencial elèctric no retorni al seu valor inicial quan la concentració dels ions a la qual responen és modificada i tot seguit restituïda al seu valor original.
Aquest fenomen es coneix també amb el nom de memòria de l’elèctrode
Electrocardiografia
Patologia humana
L’ electrocardiografia és l’enregistrament gràfic de l’activitat elèctrica del cor Consisteix en la percepció, l’amplificació i l’enregistrament posterior, bé sobre paper o en una pantalla, dels potencials elèctrics que es produeixen a partir dels fenòmens de despolarització i repolarització de les fibres miocàrdiques en llur desplaçament per tot l’òrgan Es tracta d’un dels estudis més emprats en la pràctica mèdica, tant en la detecció de malalties cardíaques prèviament suposades per l’orientació diagnostica, com de manera rutinària per tal de conèixer l’estat i la funcionalitat del cor L’…
catió
Química
Ió de càrrega positiva, format per un àtom que ha perdut un o més electrons o per un grup d’àtoms de composició definida (ions positius dels cristalls iònics de les solucions d’electròlits i dels electròlits fosos).
En l’electròlisi els cations es dirigeixen vers el càtode
valinomicina
Antibiòtic natural macrocíclic, que conté un anell de trenta-sis baules i que, ultra el seu ús com a antibiòtic, troba aplicació també com a insecticida i nematicida i com a agent complexant d’ions metàl·lics alcalins o alcalinoterris.