Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Banyoles, fou campió d’Espanya de dos sense timoner 1970, quatre amb timoner 1972 i vuit amb timoner 1971, 1972

Guanyà el primer Campionat d’Espanya de lluita grecoromana que es disputà a l’Estat 1933 També es proclamà dues vegades campió estatal sènior en categoria pes mitjà 87 kg 1935, 1936 El 1935 fou preseleccionat per la Federació Espanyola de Lluita per tal de disputar els Jocs Olímpics de Berlín del 1936, però finalment no hi participà

Davanter de l’Avenç de l’Sport, equip de la barriada barcelonina de Sant Andreu, des de la temporada 1915-16 fins al 1922 La seva eficàcia golejadora contribuí a l’ascens del seu equip a la primera categoria del Campionat de Catalunya, però una greu malaltia l’apartà de l’esport i morí el 1927 Havia jugat amb la selecció catalana un partit contra el Biscaia al camp de l’Espanyol, en què marcà un dels gols

Fou un dels introductors d’aquest esport juntament amb Jesús Juni Impartí classes d’aquesta art marcial en un gimnàs de Sarrià, on formà lluitadors com Víctor Amat, campió d’Europa de kick-boxing El 1985 fundà el seu propi gimnàs, el Club de Boxa KO Verdun, a Barcelona

Fou un dels components del grup d’atletes del GEiEG de Girona que començà a destacar just abans de l’esclat de la Guerra Civil El 1936 fou campió de Catalunya de 100 m, i juntament amb els seus companys del GEiEG, guanyà els relleus de 4 ×100 i 4 × 400 m En els Campionats d’Espanya del 1936 fou tercer en 100 m i cinquè en 200 m

Ingressà com a alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona el 1929 Portà el seu biplà Hanriot Clerget a l’aeròdrom de Ca n’Oriac de Sabadell, en l’època que era l’únic avió que s’hi hostatjava Participà en el primer festival aeri de Ca n’Oriac 1931 i en diversos concursos i festivals provincials, com el d’Igualada 1930 Fou molt conegut pels vols de passatgers que feia habitualment per Sabadell, com també pels bateigs de cel i pels llançaments de planadors Fou un dels precursors de l’Aeroclub de Sabadell formant part de l’equip de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès, fundat el 1931

Competí representant la Unió Gimnàstica Esportiva de Badalona Assolí la cinquena posició als Campionats del Món júnior de lluita grecoromana en la categoria de 62 kg 1991 Es proclamà tres vegades campió estatal de lluita grecoromana 1995, 1996, 1997 i un cop campió d’Espanya de lluita lliure olímpica en la categoria de 62 kg 1994

Pioner d’aquest esport, conquerí vuit Campionats de Catalunya entre el 1930 i el 1944 amb el Catalunya Skating Club, el Girona HC i el RCD Espanyol, amb el qual també fou campió d’Espanya 1944 Fitxà pel Cerdanyola CH i el Sabadell, al qual entrenà També fou un destacat patinador artístic amb la seva germana Maria El seu germà petit, Tomàs, fou jugador d’hoquei i àrbitre

Entrà com a escolà a Santa Maria de Manresa El 1787 anà a Girona, on estudià amb J Pons Quan aquest marxà a València com a mestre de capella és probable que Quintana el seguís i que exercís com a segon mestre de capella a la catedral valenciana Professà com a carmelità i està documentat a Barcelona com a organista al convent d’aquesta congregació Després d’ésser exclaustrat 1835, continuà exercint com a organista a Santa Maria del Pi Tingué fama com a organista i compongué obres religioses

Segons B Saldoni, la seva formació musical tingué lloc al monestir de Montserrat, probablement com a membre de l’Escolania El 1659 professà com a monjo del monestir, on exercí el càrrec d’organista, en què aconseguí un gran prestigi professional Tanmateix, s’ocupà d’altres comeses importants en l’estructura de funcionament de la comunitat benedictina fou sagristà, procurador a Barcelona i prior de Castellfollit