Resultats de la cerca

Va ser fundador del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport 1988 i el seu director fins el 2009 Entre els seus llibres publicats a l’entorn de l’esport i l’olimpisme destaquen Els Jocs de la comunicació 1992 Cultura, símbols i Jocs Olímpics 1992 Television in the Olympics 1995 Les Claus de l’èxit impactes socials, esportius, econòmics i comunicatius de Barcelona’92 1995 i Olympic Ceremonies historical continuity and cultural Exchange 1996

Competí representant el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEIEG Disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Assolí la cinquena posició en el Campionat del Món en la categoria total olímpic 2002 Guanyà dues medalles de bronze en les categories d’arrencada i dos temps en els Jocs Mediterranis 2001 També participà en uns Campionats d’Europa en categoria total olímpic 2004 i en els campionats mundials 2003 Fou guardonat amb el premi d’honor de l’esport català

Fou la primera esportista catalana que guanyà una medalla olímpica Aconseguí la fita en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv 1968 amb l’obtenció de dues medalles de plata en les proves de 50 m lliure i 50 m braça de la classe S3 En l’edició següent Munic, 1972 guanyà una altra medalla de plata, però no l’acceptà, en senyal de protesta perquè volia que les persones amb discapacitat física poguessin competir en els Jocs Olímpics

El corredor nord-americà Maurice Greene bat el rècord del món dels 100 m llisos en el míting d’atletisme celebrat a la capital de Grècia, Atenes, amb un temps de 979 s La marca de Greene, que rebaixa cinc centèsimes l’establerta per Donovan Bailey als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996, és la mateixa que va fer el canadenc Ben Johnson a la final dels Jocs de Seül, i que no es va homologar perquè va ser desqualificat per dopatge

Fou l’atleta més destacat en la prova de 400 m tanques, imbatut durant deu anys 1977-87 i en 122 curses consecutives Guanyà la medalla d’or als jocs olímpics de Mont-real 1976 i Los Angeles 1984, la de bronze a Seül 1988 i fou campió del món a Hèlsinki 1983 i a Roma 1987 El seu rècord del món fou vigent fins el 1992, quan en els Jocs Olímpics de Barcelona fou superat pel nord-americà K Young

Guanyà quatre medalles d’or 5 km el 1972, 10 km el 1972 i 4 × 15 km el 1972 i el 1976 i dues d’argent i dues de bronze en quatre Jocs Olímpics consecutius del 1968 al 1980 Obtingué cinc títols mundials, dos el 1970 i tres el 1974 Es retirà despres dels Jocs Olímpics d’Hivern del 1980 celebrats a Lake Placid EUA, on assolí la medalla d’argent en la cursa de relleus de 4 × 5 km

Debutà el 1993 amb l’equip de Barcelona, amb el qual guanyà diverses Lligues estatals i Campionats d’Espanya Fou escollida millor jugadora del Cam-pionat d’Espanya 2003, 2004, 2006 Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i obtingué la medalla de plata als Jocs Paralímpics de Sydney 2000 Disputà diverses edicions dels Campionat del Món i d’Europa Es retirà el 2007 Forma part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esports per a Cecs

Membre del Club Natació Terrassa En el període 1981-84 fou 131 vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en Jocs Mediterranis 1983, medalla d’argent, Campionats d’Europa 1981, 1983, medalla de bronze, Campionats del Món 1982 i en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 De la federació catalana té la medalla al mèrit esportiu 1990 i de la federació espanyola la medalla de serveis distingits en bronze 1982, argent 1983 i or 1984, i la del mèrit esportiu 1983

Debutà en competició el 1984 i disputà cinc edicions consecutives dels Jocs Paralímpics entre Nova York 1984 i Sydney 2000 En la primera participació guanyà la medalla d’or en 4 × 100 m estils i la de bronze en 100 m braça En aquesta darrera prova conquerí l’or, amb rècord del món, a Seül 1988 i la plata a Atlanta 1996 Es proclamà campiona paralímpica en 100 m papallona als Jocs de Barcelona 1992, amb també rècord del món

Membre del Club Natació Barcelona CNB, guanyà cinc Campionats d’Espanya de primera categoria 1950-54 Entre els anys 1951 i 1957 fou trenta-nou vegades internacional, participà en els Jocs Mediterranis 1951, 1955, en els quals assolí la medalla d’or 1951 i la de bronze a Barcelona en la Copa Itàlia 1953, on repetí medalla de bronze, i en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 Després esdevingué directiu i ocupà el càrrec de president del CNB 1978-82