Resultats de la cerca
Es mostren 214688 resultats
la Salut
Masia i ermita de la Salut de Sant Feliu de Llobregat
© MPG
Ermita
Ermita i àrea de lleure del municipi de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat).
Situada sobre la riera de la Salut, al costat hi ha les dependències d’un gran mas, amb galeries porxades al pis alt, conegut durant els segles XV i XVI com Mas Terròs Pertangué a la família Guerau de la Gleva durant els segles XVI i XVII L'ermita és una petita capella, de gran tradició local, dedicada des del segle XVIII a la Verge de la Salut S'hi celebra un aplec per la segona Pasqua
la Prosperitat
Monument a Josep Anselm Clavé al barri de la Prosperitat, Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona (Barcelonès) situat entre l’avinguda Meridiana, via Favència, via Júlia i passeig de Valldaura, al sector N de Sant Andreu de Palomar.
El territori fou ocupat fins a la Primera Guerra Mundial per camps de conreu, algunes masies i torres de la burgesia i menestralia de Sant Andreu Afectat per les onades migratòries dels anys vint i quaranta, fou iniciat, en aquest sector, un tipus de poblament barraquista i anàrquic La formulació d’un pla parcial d’ordenació urbana 1957 desencadenà un important procés de creixement d’aquest sector, amb l’edificació de cases de pisos i blocs, que no ha anat acompanyada, però, de la dotació dels equipaments urbans prevists en aquest pla
La Revista
Portada del primer número de La Revista (15 de maig de 1915)
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal literària (semestral des del 1927), publicada a Barcelona (1915-36) i fundada i dirigida per Josep Maria López-Picó.
En foren redactors inicials Carles Riba, Ramon Rucabado, Farran i Mayoral, Manuel Reventós i Alexandre Plana S’hi afegiren Joaquim Folguera, Esteve Monegal, JV Foix, Martí Casanovas i Josep Obiols Folguera en fou el motor, fins que morí, bo i donant-li un caràcter més incisiu i aportant-hi crítica literària i artística, resum d’altres publicacions i un important noticiari Després la revista fou més un calaix de sastre, amb una ampla gamma de collaboradors i traduccions, assaig, teatre, un poc d’erudició, etc Hi signaren, entre molts altres, Esclasans, Nicolau d’Olwer, Martí…
la Coma
Vista exterior del mas de la Coma (Monistrol de Calders)
© C.I.C. - Moià
Mas situat al sector N del municipi de Monistrol de Calders (Moianès).
És un gran casal quadrat, amb torrelles de defensa als angles i altres annexos, que fou erigit el 1590 per Bartomeu Coma Separada del mas, un xic ampliada a la costa té una capella dedicada a la Mare de Déu del Consol , erigida el 1759
la Rubiola
La caseria de Rubiola forma un agrupament de cases a ponent del terme de Veciana
© Fototeca.cat
Caseria
Masia
Església
Masia, església dedicada a Santa Llúcia, del segle XVI, i caseria del municipi de Veciana (Anoia), a l’W del terme, al límit amb la Segarra, dins l’antic terme de Montfalcó Gros.
la Guàrdia
Vista de l’urbanització de la Guàrdia (Calders)
© C.I.C - Moià
Urbanització
Urbanització del municipi de Calders (Moianès), que pren el nom d’un antic mas.
la Posa
El mas de la Posa (Avinyó) en ruïnes
© C.I.C. - Moià
la Gònima
Vista exterior del mas de la Gònima (Moià)
© C.I.C. - Moià
Masia
Mas del municipi de Moià (Moianès), d’on descendia l’industrial Erasme de Gònima.
la Franquesa
Vista exterior del mas de la Franquesa (Moià)
© C.I.C. - Moià
la Martina
Aspecte actual de la Martina (Castellfollit de Riubregós)
© Isidre Suñé
Masia
Casal del municipi de Castellfollit de Riubregós (Anoia).
Originàriament de pedra i de planta quadrangular, ha sofert nombroses ampliacions i modificacions al llarg dels anys