Resultats de la cerca

Fou delegat de l’equip de bàsquet de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní d’Anoia, que presidí 1973-91 Durant el seu mandat, el 1981 es construí el pavelló que fou subseu de la competició d’hoquei sobre patins dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i el Noia conquerí una Lliga 1988, una Recopa d’Europa 1988, una Copa d’Europa 1989, una Supercopa d’Europa 1990 i una Lliga Catalana 1990

Central, jugà amb l’Associació Esportiva l’Hospitalet durant els anys noranta, una etapa de molt d’èxit del club, que guanyà la Lliga Catalana de primera divisió i assolí l’ascens a la màxima categoria estatal A la dècada de 2000, fitxà pel Club Voleibol Sant Boi, amb el qual aconseguí l’ascens a la Lliga FEV, i el Club Voleibol Prat Formà part de la selecció espanyola juvenil i absoluta

Net de Demetri I, derrotà, cap al 263 aC, el rei Alexandre II d’Epir, el qual expulsà de Macedònia Poc temps després, a fi de protegir els petits tirans del Peloponès de la Lliga Aquea, combaté a Etòlia, aliada de la Lliga, que vencé a Filàcia 233 aC S'alià amb el rei Agró d’Illíria per combatre l’Epir, que amenaçava Macedònia però, vençut per una invasió dels dàrdans, morí poc temps després

Fill de jugadors professionals, s’inicià al collegi Sant Josep Obrer de Mallorca i completà la seva formació al Club Joventut de Badalona, amb el qual debutà en la màxima categoria el 2002 Jugà en l’equip verd-i-negre fins el 2008 i guanyà la Lliga Catalana 2004, 2005, 2007, 2008, la Copa del Rei 2008 i, en l’àmbit internacional, l’Eurocup 2006 i la ULEB Cup 2008 El 2008 s’incorporà als Portland Trail Blazers de la Lliga professional dels Estats Units NBA, on jugà tres temporades El 2011 fitxà pel Real Madrid a causa del tancament patronal de l’NBA, tot i que els…

Fou jugador del River Plate 1945-49, amb el qual guanyà dues Lligues de l’Argentina 1945 i 1947, i del Millonarios de Bogotà 1949-53, amb el qual guanyà quatre Lligues colombianes, llevat de la del 1950 Jugà cedit un any a l’Huracán 1946 El 1953 Josep Samitier n’impulsà la contractació pel Futbol Club Barcelona després d’arribar a un acord amb el River Plate, club que tenia els drets legals sobre el jugador Parallelament, el Real Madrid negocià amb el Millonarios, l’equip en què jugava Di Stéfano en aquell moment Una estranya maniobra federativa amb aval franquista resolgué que Di Stéfano…

Es formà al Club Patí Tordera, amb el qual debutà a la màxima categoria a setze anys, guanyà la Copa Catalana 1982 i fou subcampió de Lliga 1984 Marxà al CE Noia 1984-86, el SHUM Maçanet 1986-89 i el Blanes 1989-90, i la temporada 1990-91 tornà al Tordera Una vegada retirat, feu d’entrenador i, entre altres equips, dirigí el CH Lloret 2002-03 i el CP Alcobendas 2003-04, ambdós a l’OK Lliga

Migcampista procedent del PSV Eindhoven 1995-98 holandès Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1998-2004, amb el qual disputà 292 partits i arribà a ser capità Guanyà una Lliga 1999 i dues Copes de Catalunya 2000, 2004 i aconseguí 31 gols en 205 partits de Lliga Deixà el club convertit en el jugador estranger que més partits jugà amb la samarreta blaugrana Disputà dues Eurocopes 2000, 2004 i dues Copes del Món 2002, 2006 amb la selecció holandesa

Pivot, arribà a Catalunya el 1979 procedent de la Universitat de Kentucky per incorporar-se al Club Bàsquet Mollet La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1980-81 i guanyà la Lliga i la Copa del Rei Posteriorment jugà en l’ACB amb el Club Bàsquet Santa Coloma de Gramenet 1983-85, el Reial Club Deportiu Espanyol 1985-87, on fou el màxim anotador de la Lliga la temporada 1985-86, i el Club Bàsquet Granollers 1988-89

Lateral dret, i també extrem en els seus inicis, debutà amb el Granollers a disset anys a la Lliga Asobal 2000 La temporada 2005-06 marcà 153 gols i el 2007 fitxà pel Portland San Antonio El 2010 fitxà pel Copenhaguen, amb el qual guanyà la Lliga i la Copa daneses, i l’estiu del 2012 fitxà pel Montpeller francès Guanyà la medalla de bronze amb l’equip espanyol en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

S’inicià amb la Unió Esportiva la Palma, que l’any 1988 es fusionà amb el Club Futbol Sala la Garriga, on jugà dues temporades L’any del seu debut a la màxima categoria guanyà el Campionat de Lliga espanyola 1989 i el Campionat de Lliga Catalana Fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1990-91, equip en què jugà fins a mitjan anys noranta Formà part de la selecció espanyola entre el 1990 i el 1995