Resultats de la cerca

Iniciador de l’astrofísica a Catalunya Catedràtic d’astrofísica de la Universitat de Barcelona des del 1987 Fou president 1992-96 de la Societat Espanyola d’Astronomia, de la qual n'és membre fundador És membre del World Institute of Science des del 1993 El 1995 rebé la Medalla Narcís Monturiol pel mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per les seves investigacions sobre la formació d’estels de neutrons, la física de les supernoves i l’evolució química de l’univers

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1942-48 Participà en diversos Salons d’Octubre barcelonins Exposà particularment a Barcelona, Madrid i Nova York, entre altres ciutats Membre del Cercle Maillol fou sòcia fundadora del grup Lais Fou signant del Manifest Negre, intent de rellançar l’avantguarda en la primera postguerra La seva obra, d’un figurativisme estilitzat, ha estat relacionada amb Modigliani Fou organitzadora de les Biennals Hispanoamericanes i sòcia de mèrit i d’honor del Reial Cercle Artístic de Barcelona

Presidí el Reial Club Deportiu Espanyol 1947-58 Durant el seu mandat es resolgué el litigi que el club mantenia per la compra de Sarrià amb la família De la Riva, propietària del terreny, per la qual cosa l’Espanyol tingué camp propi per primera vegada a la seva història El 1951 construí la grada al gol sud, amb capacitat per a mil espectadors, i el 1956 edificà la nova tribuna La federació catalana li atorgà, a títol pòstum, la medalla al mèrit esportiu

D’origen noble, fou regidor de l’Ajuntament de Palma Membre fundador de la Diputació Arqueològica de les Illes Balears 1844, fou membre de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, de l’Acadèmia de Ciències i Lletres, i soci de mèrit de l’Acadèmia Nacional d’Arqueologia Com a investigador elaborà una miscellània històrica i arqueològica de Mallorca i redactà els Apuntes cronológicos 1808-1865 , recull de notes històriques de gran importància per a l’estudi d’aquest període L’obra fou editada el 1945 per la Societat Arqueològica Lulliana

Membre del Club Esportiu Mediterrani, guanyà nou vegades la Lliga 1992-99, 2003 i cinc cops la Copa de la Reina 1997-2000, 2003 Entre els anys 1993 i 2004 fou 130 vegades internacional amb la selecció d’Espanya, entre les quals participà en cinc Campionats d’Europa 1995, 1997, 1999, 2001, 2003 i en dos Campionats del Món 1998, 2003 De la federació espanyola té la medalla d’argent 1997 i d’or 1998 de serveis distingits, i de la federació catalana, la medalla al mèrit esportiu 2001

Nascut a la Barceloneta, impulsà totes les penyes i clubs de natació que es fundaren en aquest barri entre els anys 1916 i 1929 Amb el Club Natació Athlètic assolí els Campionats de Catalunya i d’Espanya de relleus 4 × 200 m lliure 1921 i participà en la primera Travessia del Port de Barcelona 1926 El 1929 cofundà el Barceloneta Amateur Club i n’esdevingué el primer entrenador Fou distingit amb la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1953 i la de serveis distingits, en categoria d’or, de la federació espanyola 1967

Abans de competir en esport adaptat havia estat tercera de Catalunya en 100 m papallona En els Jocs Paralímpics assolí les medalles de plata en els 100 m papallona 1992, 1996 i els 100 m esquena 1996 i les de bronze en els 200 m estils 1996 i els relleus 4 × 100 m estils 1992, 1996 El 1994 establí el rècord d’Espanya dels 100 m papallona i els 100 m esquena, i el 1996 el dels 200 m estils Rebé la medalla d’argent de Barcelona al mèrit esportiu 1993

Membre del Club Natació Montjuïc, fou campiona de Catalunya quatre cops en 100 m 1957, 1959-61 i un en 4 × 100 m estils 1961 També fou recordista catalana de 100 m 1958, 1960 i 200 m 1959 Es proclamà campiona d’Espanya dels 100 m 1959 i dels relleus 4 × 100 m estils 1959, 1961 En el període 1959-60 fou cinc vegades internacional Després esdevingué entrenadora i treballà amb les categories inferiors del mateix club Té la medalla al mèrit esportiu del CN Montjuïc 1955 i de la federació catalana 1961

El 1966 fou designat primer president del Club Balonmano Cardedeu, càrrec que ocupà durant tres anys Posteriorment, inicià la carrera com a àrbitre, i després de dues temporades en la divisió d’honor espanyola 1973-75 aconseguí la categoria d’àrbitre internacional El 1981 esdevingué el president del Comitè d’Àrbitres espanyol, càrrec que ocupà en diferents etapes fins el 1990 El 1986 esdevingué també director de l’Escola Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola d’Handbol Rebé les medalles de plata i d’or i la placa al mèrit de la federació espanyola

El 1961 accedí a la presidència del CN Sabadell, on gestionà la transformació social i esportiva que visqué el club arran de la construcció de la piscina coberta 1959 El 1962 creà l’Escola Santa Clara, que des d’aleshores permet als joves esportistes del club compaginar els horaris d’estudi amb els d’entrenament a les mateixes installacions Fou la primera iniciativa d’aquestes característiques en una entitat esportiva privada a tot l’Estat espanyol Deixà el càrrec al gener del 1969 Fou nomenat soci de mèrit del CN Sabadell