Resultats de la cerca
Es mostren 3930 resultats
Conflicte de les selfactines
Conflicte de les selfactines, agitació obrera contra la mecanització del filat de cotó una massa incontrolada incendia diverses fàbriques a Barcelona
talla crítica
Física
Dimensions mínimes que ha de tenir la part activa d’un dispositiu nuclear (reactor, bomba) perquè, amb una configuració dels seus elements i un combustible determinats, pugui mantenir-s’hi la reacció de fissió en cadena.
La quantitat de material fissible combustible que hi ha en un dispositiu que té la talla crítica és anomenada massa crítica
densitat potencial
Geografia
Densitat que tindria una porció d’aigua si es dugués adiabàticament (sense intercanvi de calor) i sense variacions de salinitat fins a la superfície (pressió d’una atmosfera).
La temperatura, la salinitat i la pressió profunditat determinen la massa específica o densitat in situ de l’aigua de mar
polaró
Física
Sistema format per l’acoblament d’un electró i el camp de deformacions que produeix a la xarxa cristal·lina d’un semiconductor a causa de la interacció amb els ions o àtoms de la xarxa.
L’efecte més important d’aquest acoblament és l’augment de la massa efectiva de l’electró en el seu moviment
cervell de gat
Geologia
Concreció calcària impura formada, sobretot en sòls antics de llocs secs, per nòduls dispersos en els llims.
Aquests nòduls s’acumulen principalment a la part alta, on se cimenten i prenen l’aspecte de massa nodular i compacta
massapà
Pastisseria
Pastisseria feta amb ametlles moltes i sucre i cuita al forn.
De vegades, hom afegeix a la massa ous batuts, o bé les clares soles, i la perfuma amb vainilla, canyella, etc
estat líquid
L’aigua, exemple d’estat líquid
(CC0)
Física
Estat de la matèria en què les molècules resten relativament lliures i poden canviar llur posició respectiva, però les forces de cohesió les obliguen a mantenir-se en un volum fix.
Els líquids ocupen un volum pràcticament constant en funció de la temperatura o la pressió L’estat líquid és l’intermedi entre el sòlid i el gasós els líquids i els gasos són anomenats fluids , i ambdós tenen una gran mobilitat molecular, manifestada en la difusió entre líquids o entre gasos, i no presenten rigidesa ni forma particular d’altra banda, líquids i sòlids constitueixen els estats condensats de la matèria, amb poca compressibilitat i amb interaccions moleculars elevades Dins un líquid, les molècules són atretes igualment en totes direccions per les veïnes i, per tant, la força…
pèndol
Pèndol
© Fototeca.cat
Física
Sistema físic format per un cos material que oscil·la al voltant d’un eix horitzontal que no passa pel seu centre de gravetat.
Per tal d’establir les lleis del pèndol, hom ha idealitzat l’anomenat pèndol simple o matemàtic , que consisteix en un punt material que penja d’un fil inextensible i sense pes, fixat en un punt immòbil Per a oscillacions de petita amplitud en què sin ϕ ≈ϕ ϕ és l’angle que forma el fil del pèndol en un moment determinat amb la seva posició vertical, el moviment del pèndol satisfà l’equació diferencial d 2 x/dt 2 Y - g/l x , en què x és l’elongació, t el temps, g l’acceleració de la gravetat i l la longitud del pèndol Aquesta equació, que és independent de la massa, no és més que…
camp de forces
Física
Regió de l’espai en què una partícula d’unes determinades característiques, marcades pel tipus de camp de què es tracta, rep una força, que generalment és proporcional a algun tipus de càrrega
genèrica, la qual expressa la resposta de la partícula a la influència del camp.
El camp elèctric i el camp gravitacional en són exemples, essent la càrrega elèctrica i la massa gravitatòria les respectives càrregues genèriques
cria enguixada
Apicultura
Veterinària
Malaltia micòtica de la cria de les abelles provocada pel Pericystis apis, que recobreix les larves d’una capa de color blanc i n’envaeix els òrgans interns.
Posteriorment les larves es contreuen i s’endureixen, i acaben transformant-se en una massa blanquinosa amb ratlles d’un negre agrisat