Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
la Costa Brava

Sector de la Costa Brava dins el terme de Torroella de Montgrí
© Jaume Ferrández
Nom aplicat a la costa de la regió de Girona.
Sembla que el nom fou encunyat per Ferran Agulló 1905 i publicat pel mateix autor a La Veu de Catalunya 1908 en un sentit restringit Blanes o Begur, i que Lluís Duran i Ventosa l’estengué des de Blanes a Begur i després a la frontera estatal francoespanyola Adoptat pel turisme internacional, el 1965 prengué el caràcter de denominació oficial amb aquesta extensió El canvi de nom aplicat a les marines de la Selva i de l’Empordà arrelà malgrat la complexitat de formes braves l’Albera, serra de Rodes, el Montgrí, massís de Begur, muntanyes de la Selva i baixes —sorrals, aiguamolls— que comprèn…
Palafolls

Vista del castell de Palafolls
© Alberto González Rovira
Municipi
Municipi del Maresme, estès a la dreta de la Tordera i accidentat pels darrers contraforts orientals del massís de Montnegre.
Situació i presentació Limita amb Tordera al N, Santa Susanna a l’W, Malgrat al S i Blanes Selva a l’E La serra de Miralles 335 m d’altitud, contrafort oriental del massís de Montnegre, s’aixeca a l’extrem nord-occidental i en davallen dues rieres que s’uneixen a Sant Genís de Palafolls, per formar la riera de Palafolls, que desemboca a la mar dins el terme de Malgrat les rieres de Roquet al N del terme i de Burgada aflueixen per la dreta a la Tordera El bosc cobreix els sectors muntanyosos El sector del bosc de Mas Xuclà es troba dins els límits del Parc Montnegre-Corredor El municipi…
Pidurutalāgala
Massís
Massís muntanyós al S de la república de Sri Lanka.
Amb 2 524 m, és el pic més alt del país
Vivarès
Comarca del Llenguadoc, Occitània, al sector oriental del Massís Central.
El relleu, format per altiplans cristallins aixecats fins a 900 i 1 200 m, és accidentat a l’W per fenòmens volcànics Hi abunden els prats, les fagedes i les coníferes L’activitat econòmica se centra en la ramaderia, el treball de la seda i el turisme, gràcies a l’abundància d’aigües termals i l’estiueig
selva de Turíngia
Massís
Massís hercinià d’Alemanya, paral·lel al Werra (afluent del Wesser).
Constitueix un horst allargat i estret, format per esquists primaris i arrasat per una superfície d’erosió terciària, el qual accidenta una gran part del SW del land de Turíngia El punt més alt és el Grosser Beer 982 m Hi ha indústries del cristall, de la porcellana i de la fusta gràcies a la riquesa dels boscs També hi ha jaciments de potassa
Black Hills
Massís
Massís muntanyós dels EUA, branca oriental de les muntanyes Rocalloses.
Situat a les Grans Planes, ocupa el sud-oest de Dakota del Sud i el nord-est de Wyoming El cim més alt és el Harney Peak 2 207 m Hi ha mines or, argent, plom El principal atractiu turístic de la regió és l’obra de l’escultor Gutzon Borglum que representa, en grans dimensions, els caps dels presidents Washington, Jefferson, Lincoln i Theodore Roosevelt, esculpits damunt la roca de la muntanya
puig de Bastiments

El puig de Bastiments
© Xevi Varela
Muntanya
Massís (2.881 m) muntanyós, al sector de capçalera del Ripollès.
És de formes relativament suaus, car l’erosió glacial fou poc intensa en aquest sector
Antitaure
Massís
Massís muntanyós de Turquia, que forma part del Taure central.
El cim més alt és el Berit Daǧ 3 014 m És cobert de boscs i difícilment penetrable Darrerament ha estat poblat per nòmades turcs i kurds
Aladag
Massís
Massís muntanyós de l’altiplà anatolicoiranià, Turquia, al Köroǧlu Daǧlari.
Culmina als 2 378 m al cim de Köroǧlu
Aladag
Massís
Massís muntanyós de l’altiplà anatolicoiranià, Turquia, al Taure central.
Culmina als 3 734 m al pic Kaldidaǧ
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina