Resultats de la cerca
Es mostren 803 resultats
Edgar Lawrence Doctorow

Edgar Lawrence Doctorow
© Mark Sobzcak
Literatura
Escriptor nord-americà, que signava E.L. Doctorow.
Després d’estudiar literatura al Kenyon College d’Ohio i a la Universitat de Columbia, fou mobilitzat i passà un temps a Alemanya En tornar als Estats Units compaginà l’escriptura amb ocupacions diverses entre d'altres, collaborà en guions de westerns que li proporcionaren la matèria i els recursos per a la primera novella, Welcome to Hard Times 1960, que aconseguí un èxit considerable Després d’aquest debut, el 1969 abandonà la feina d’editor a The Dial Press per dedicar-se exclusivament a la literatura De la seva obra sobresurten les novelles en què, barrejant fets històrics,…
Michel Mohrt
Literatura francesa
Escriptor francès.
Llicenciat en dret 1934, exercí a la seva ciutat natal el 1937 Posteriorment obtingué un diploma militar i el 1939, mobilitzat, lluità contra els italians als Alps, durant la Segona Guerra Mundial i fou condecorat Durant l’ocupació alemanya exercí l’advocacia a Marsella i fou secretari d’una organització industrial Acabada la guerra, s’incorporà a l’editorial Robert Laffont i el 1946 fou director literari d’una editorial a Montréal Del 1947 al 1952 residí als EUA, on fou professor de literatura francesa en diverses universitats Yale, Berkeley, Califòrnia, etc, i posteriorment s’incorporà a l…
Chiara Lubich

Chiara Lubich
© Peter Williams/CMI
Cristianisme
Ecumenista italiana.
Mestra de professió, el 1944 fundà a Trento el moviment catòlic dels Focolars, sota la seva direcció, el qual posava èmfasi en la iniciativa dels seglars, l’apropament de la litúrgia als fidels, el paper central dels evangelis en la fe cristiana i la unió de la humanitat a través del missatge de la pau i l’amor, aspectes que anticipaven les innovacions del Concili Vaticà II Estès a finals dels anys quaranta a tota Itàlia i a Europa des dels anys cinquanta, el moviment establí la seu a Roma el 1948 i el 1960 rebé l’aprovació papal Amb una importància creixent en la societat…
Ermanno Olmi
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
S’inicià amb la realització de documentals per a la companyia elèctrica Edisonvolta, i els anys cinquanta començà a rodar alguns curts Grigio , amb guió de Pier Paolo Pasolini El 1959 estrenà al Festival de Venècia el primer llargmetratge, Il tempo si è fermato , en el qual ja es manifestaven els trets principals de la seva filmografia posterior, bàsicament una temàtica centrada en les vides de personatges anònims i corrents tractades amb realisme i una gran dosi de simpatia Seguiren Il posto 1961 I fidanzati 1963 E venne un uomo 1965, biografia del papa Joan XXIII, el primer dels seus…
Ais de Provença
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Boques del Roine, França.
Nucli residencial, més que industrial maquinària agrícola, electrònica i balneari Universitat Turisme Des del 1948 s’hi celebra a l’estiu el Festival d’Ais de Provença, dedicat a l’òpera sobretot del segle XVIII —Mozart, Gluck—, però també de Rossini, etc Antic poblat gàllic, fou conquerit 123 aC pel procònsol romà C Sexti Calví Aquae Sextiae Màrius hi vencé els teutons 102 aC Fou assolada pels visigots 445, pels francs, pels longobards i pels musulmans 731 Fou arquebisbat segle VI Esdevingué capital dels comtes i, després, dels reis de Provença, dels casals de Barcelona i d’Anjou Jaume I…
Joan Baptista Enseñat i Morell
Comunicació
Teatre
Periodista, historiador i comediògraf.
Començà estudis de medicina a Montpeller, on s’inicià com a dramaturg i periodista, però abandonà la carrera per a dedicar-se a la literatura Visqué en diferents èpoques entre Barcelona, Madrid i París, on fou un dels fundadors 1878 de l’Alliance Latine i membre de l’Alliance Scientifique Universelle i de la Societat Etnogràfica Fundà i collaborà en nombroses publicacions periòdiques Durant la seva estada a Barcelona, fundà la revista satírica El Mosquito 1879 i collaborà en l'organització de l'Exposició Universal del 1888 A Madrid fundà El Ideal i collaborà a El Globo i també a La Mañana…
Castell d’Èguet
Art romànic
Situació Torre mestra de l’antic castell que es dreça sobre un cim de roques granítiques ECSA - J Bolòs Les restes del castell d’Èguet, consistents en una torre, s’alcen a la part alta del poble d’Èguet, al vessant de la solana de la plana cerdana Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 30’ 1” N - Long 2° 1’ 52” E La població d’Èguet és a 3 km de Font-romeu per la carretera nacional que uneix aquest poble amb Angostrina Un cop al poble d’Èguet, hem de pujar pel costat de l’església, fins a arribar al carrer de la Torre, que ens hi portarà planerament JBM-RMAE Història Un dels esments més…
Castell de Serola (Canavelles)
Art romànic
Situació Vista de llevant de les restes que formaven una sala o estança del castell ECSA - A Roura Castell situat damunt del congost de les Graus de Canavelles, sobre una petita elevació que s’alça al vessant de la muntanya Al seu costat, a l’altra banda d’un torrent el còrrec de la Coma, hi ha l’església de Sant Pere d’Eixalada o de Serola Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 58” N - Long 2° 15’ 17” E Des de la carretera que va de Prada de Conflent a la Cerdanya N-116, havent passat el túnel del castell de Nyòvols i poc abans d’arribar als Banys de Toès, surt a mà dreta un corriol que va a…
Castell de Mejanell (Estaràs)
Art romànic
Situació Magnífica Torre circular adossada a un edifici tarda que fou la torre mestra d’aquest desaparegut castell ECSA-J Bolòs D’aquest antic castell només n’ha pervingut la torre Pertany al municipi d’Estaràs per pocs metres, ja que el nucli habitat més proper és Sant Ramon, a ponent La torre s’aixeca a l’extrem d’un petit esperó delimitat per dos modestos barrancs, al mig d’un caseriu, vora l’església romànica de Sant Pere Mapa 34-14 361 Situació 31TCG655209 Des de Sant Ramon cal agafar la carretera de Calaf Al cap de poc més de 500 m es veu a la dreta la torre medieval Cal agafar el…
Castell de Perella (Prats de Molló i la Presta)
Situació Ruïnes de la torre mestra d’aquest castell, únic element que en destaca ECSA - A Roura Les ruïnes del castell de Perella, entre les quals predominen únicament els murs de la torre mestra, són al nord-est de la vila de Prats de Molló, a uns 400 m del seu nucli antic i uns 250 m a llevant del fort de la Guàrdia El castell de Perella fou bastit en un planell estret que hi ha al cim d’un serrat o contrafort que davalla vers el riberal del Tec Aquest serrat s’enlaira entre els fondals de dos torrents que el delimiten pels costats de llevant i de ponent Als altres dos costats, la fortalesa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina