Resultats de la cerca

El president italià Sergio Mattarella dissol el Parlament i convoca eleccions per al 4 de març Un dels motius de la crisi de govern és l’oposició frontal de la majoria de partits a aprovar la llei del Govern del primer ministre, Paolo Gentiloni, que donava la ciutadania italiana als fills dels immigrants nascuts a Itàlia uns 80000, tot i que n’eren exclosos els fills dels que havien arribat per mar des de la costa del nord d’Àfrica els darrers anys Gentiloni és el tercer primer ministre italià des del 2013

Louise Arbour, fiscal del Tribunal Penal Internacional de la Haia, anuncia el processament del president de la República Federal de Iugoslàvia, Slobodan Milošević, per la seva responsabilitat directa en la deportació de 740000 kosovars i en l’assassinat de 340 persones a Kosovo a mans de l’exèrcit serbi L’acusació es fa extensiva a Milan Milutinović president de Sèrbia, Nikola Sainović viceprimer ministre de Iugoslàvia, Vlajko Stojilković ministre de l’Interior de Sèrbia i Dragoljub Ojdanić cap de l’Estat Major de l’exèrcit iugoslau, contra tots els quals es dicta…

Per primera vegada des de la caiguda de l’URSS, els partits comunistes perden la majoria a la Duma cambra baixa del Parlament rus en les eleccions legislatives celebrades a Rússia Els comunistes aconsegueixen 111 dels 450 escons de la cambra Unitat, la candidatura encapçalada per Serguei Xoigu i propera al primer ministre, Vladímir Putin, és la segona força amb més representació 76 escons seguida de Pàtria-Tot Rússia, de l’exprimer ministre Ievgueni Primàkov També resulten elegits 111 diputats no adscrits a cap partit, la meitat dels quals són considerats propers al Kremlin

Fou secretari general de la Fédération des Syndicats Africains i un dels fundadors del Mouvement National Congolais MNC, creat el 1958 L’any 1959 trencà amb Lumumba president del MNC i prengué posició junt amb l’ala moderada d’aquest moviment Fou ministre de l’interior 1960-61 Primer ministre 1961-64, intentà de reconciliar els diversos grups polítics i assolí la dissolució del govern rebel de Stanleyville Abandonà el país en pujar Tshombe al poder 1964 El 1966 fou nomenat ambaixador a Bèlgica i el 1970 es retirà a la vida privada

Dirigí el diari El Imparcial , fou elegit diputat conservador i es destacà pels seus atacs contra el govern per la qüestió de Cuba Des del 1898 s’uní als “regeneracionistes” i exigí la transformació agrícola del país per tal de superar la pèrdua de les colònies Fou ministre d’agricultura 1900 i 1903, però s’oposà al govern de Maura i es passà als liberals Del 1905 al 1923 fou vuit vegades ministre de foment, organitzà els sindicats agrícoles, impulsà les obres públiques, sobretot hidràuliques, i envià expedicions científiques a Àfrica

Del 1936 al 1944 organitzà i dirigí la Transport and General Worker's Union Diputat laborista el 1945, fou ministre d’obres públiques des de l’abril del 1951 fins a la derrota laborista, a les eleccions, el mateix any Succeí Aneurin Bevan 1960 com a vicelíder del grup parlamentari laborista i fou representant d’Anglaterra 1960-63 a l’assemblea consultiva del consell d’Europa Ministre d’economia 1964-66 i d’afers exteriors 1966-68, trencà amb el partit laborista el 1976 i ingressà al partit socialdemòcrata el 1982

Amic d’Espronceda, participà en la conspiració dels numantins , de caràcter liberal, i hagué d’exiliar-se 1824 Moderat de primer i més tard progressista, i adscrit a la Unió Liberal, fou governador de Guadalajara, ministre de la governació 1847 i 1856, comissari reial a les Filipines i ministre plenipotenciari a Berlín Conreà la novella històrica El conde de Candespina 1832, Ni rey ni Roque 1835 llegendes en vers El bulto vestido de negro capuz 1835, i drames La corte del Buen Retiro 1837 i Don Jaime el Conquistador 1838

Cursà la carrera d’enginyer Elegit diputat en diverses legislatures de la tercera república, el 1880 fou nomenat ministre d’obres públiques i, el 1885, ministre de finances Fou elegit per a la presidència de la república com a solució de compromís per a succeir Jules Grévy 1887 Durant el seu mandat tingué lloc l’actuació del general Boulanger 1886-89, l’escàndol del canal de Panamà 1892 —la seva integritat, però, no fou mai posada en dubte— i l’agreujament dels problemes socials Morí assassinat a Lió per l’anarquista italià Sante Caserio

Comte consort d’Almodóvar, es distingí a Trafalgar i a la guerra contra Napoleó Fou empresonat per la inquisició de València per les seves tendències liberals el 1820, alliberat pels constitucionalistes fou proclamat, aquell mateix dia, capità general del País Valencià per votació popular En 1822-23 exercí el mateix càrrec a Mallorca Estigué exiliat a França 1823-32 Fou novament capità general del País Valencià 1835, ministre de la guerra 1835-36 i 1836-37 i ministre d’estat 1842-43 Caigut el seu amic Espartero 1843, es retirà de la política

Fou membre del partit socialdemòcrata i del dels petits propietaris, del qual esdevingué vicepresident el 1945 i president del 1947 al 1949 Durant la Segona Guerra Mundial lluità en la resistència hongaresa Posteriorment, fou ministre sense cartera 1945-46, ministre d’estat i d’agricultura 1946-48 i president del consell de ministres 1949-52 Membre del comitè central del Partit Socialista dels Treballadors Hongaresos, entre el 1952 i el 1967 dirigí el presídium de la República Popular d’Hongria Li fou concedit el premi Lenin de la pau 1961