Resultats de la cerca

N'hi ha dues menes un que és un text bíblic, conegut amb el nom de Sanctus , és cantat a la missa “Sant, sant, sant és el Senyor Déu de l’univers ” l’altre és una paràfrasi d’aquest “Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal ” Aparegut al segle V, a Síria, aquest trisagi era referit a Crist, bé que la tradició bizantina l’aplicà a la Trinitat En sorgiren discussions, que originaren una producció literària molt abundant Conegut per totes les tradicions litúrgiques, als Països Catalans era recitat en moments de perill o de calamitats

Estudià, entre altres, amb Zemlinski, Respighi i Casella, i el 1946 emigrà als EUA Destacà com a pedagog, tasca que exercí en diverses institucions de Nova York entre el 1948 i el 1980, any que es retirà a França La seva obra, que sol defugir l’atonalitat i du l’empremta del Romanticisme, inclou les òperes The Barrier 1950 i Esther 1957, la cantata The Glory around His Head 1955, tots tres amb lletra de LHughes, amb el qual collaborà sovint, la Missa Rachel Plorans 1962, música de cambra i diverses composicions orquestrals

L’església existia ja el 1038 era la capella de l’antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia La formació d’un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, feu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del segle XVII El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent fou ampliada al mateix segle XIX i renovada modernament L’abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l’església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi

Abans de la reforma del conciliII del Vaticà, les velacions només es podien usar fora dels temps d’advent i de quaresma, i hom anomenava obrir o tancar velacions el fet de permetre, o no, l’esmentada cerimònia, la qual, d’altra banda, no ha estat mai pròpia de les diòcesis catalanes

Ministre litúrgic, en les esglésies de tradició siríaca constitueix el primer dels ordes menors

Exemple de salmòdia responsorial, fou anomenat en llatí responsorium graduale , o simplement graduale , per tal com era entonat per un cantor que es collocava a les grades gradus de l’ambó El seu text acostuma a ser un salm i la seva melodia, basada molt sovint en algun dels antics modes autèntics, sol ser molt melismàtica Originàriament, abans de tornar al versicle es repetia la resposta, pràctica que caigué en desús a partir del segle VIII

Les creences varien quant als ritus celebrats —orgies sexuals, missa negra, etc— i quant a la recurrència de la nit festiva —cada dissabte d’ací en ve el nom o només una o poques vegades l’any, com és ara la Nit de Walpurgis, la del divendres sant, la de sant Joan festes de Sant Joan etc- - Projecció fantàstica de ritus esotèrics de certes sectes medievals relacionats amb la bruixeria, la creença està relacionada amb antics ritus pagans de fertilitat, com ho demostren la representació del diable en forma de boc, les orgies, el foc, etc

El 1592 apareix registrat com a cantor al cor de la capella reial de Granada Cap al 1597 esdevingué mestre de capella a la ciutat peruana de Cuzco, en ple territori inca El 1603 ocupà aquest mateix càrrec a la catedral de Puebla, a Mèxic Possiblement entre una destinació i l’altra passà per la catedral de Guatemala, on es conserven manuscrites la major part de les seves obres, fetes copiar pel mestre de capella Gaspar Fernandes Tota la producció conservada és de caràcter litúrgic Escriví una Missa de bomba , antífones, invitatoris i una collecció d’uns vint himnes

Des del 1557 fins a la seva mort ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Granada, des d’on desenvolupà una important tasca per a millorar el nivell musical del culte i s’encarregà de buscar i formar bons cantors i de mantenir un bon nivell en la capella musical Tot i que la composició encara no era una tasca associada a la responsabilitat del mestre de capella, escriví villancets i chanzonetas , a més d’obres litúrgiques en llatí De la seva producció es conserva una missa, diversos motets i una lamentació

Entre els segles X i XIII exercia les funcions de cantor primer i era anomenat també precentor, primicer i cabiscol Escollia els membres del cor i els instruïa i, el diumenge i les festes assenyalades, era l’encarregat d’entonar determinats salms, antífones, himnes i responsoris, i també de donar el to al bisbe durant la missa En alguns monestirs el xantre feia, a més, de bibliotecari A partir del segle XIV moltes de les seves tasques passaren a ser exercides per beneficiats, tot i que la dignitat de xantre es mantingué A les catedrals anglicanes, és el clergue responsable del cor