Resultats de la cerca

Germana de Wolfgang AMozart Intèrpret precoç, viatjà per les corts europees exhibida com a prodigi, com el seu germà Era coneguda amb el diminutiu de Nannerl Hom conserva el seu diari, interessant per les dades que aporta sobre la seva família Més tard fou professora de piano a Salzburg Morí cega

Estudià medicina i filosofia a Roma Morí ajusticiat a 24 anys per l’acusació d’haver emmetzinat un cristià i perquè es negà a acceptar l’absolució en canvi del baptisme Hom en conserva una poesia religiosa i algunes poesies profanes, una de les quals és la seva pròpia elegia

Sacerdot, d’origen humil, el 1810 s’uní a la revolta d’Hidalgo, el qual substituí, i organitzà la revolució al centre i al SW del virregnat A Chipalcingo proclamà la independència mexicana 1813, i a Apatzingan una constitució liberal 1814 però poc després els reialistes sufocaren la revolta Morí afusellat

Fill de Simó IV de Montfort Comte de Montfort El 1226 cedí els drets paterns del comtat de Tolosa a Lluís VIII de França, i fou nomenat gran conestable del regne del 1238 al 1241 Combaté valerosament a Palestina i caigué presoner dels musulmans Morí quan, alliberat, tornava del Llevant mediterrani

La contínua pressió de Castella sobre el regne de Granada impulsà Muḥammad II a demanar ajut als benimerins El soldà Abū Yūsuf Ya'qūb ibn ‘Abd al-Haqq acudí a la península Ibèrica i, prop d’Écija, vencé les forces castellanes manades per Nuño de Lara, que morí en la batalla

Intervingué en la llegenda dels Argonautes, segons la qual acollí amablement els navegants, però morí després, per equivocació, a mans d’un d’ells, Jasó En adonar-se de l’error, els Argonautes organitzaren jocs en honor de Cízic, que fou l’heroi epònim de la ciutat on havia regnat

Membre del partit liberal, succeí Ezequiel Zamora en la direcció de la revolució federal 1859-63, però fou derrotat a Coplé 1860 Elegit president provisional de la república 1863, promulgà la constitució federal del 1864 Derrocat el 1868, emigrà a Europa Morí durant el viatge de retorn al seu país

Comte de Lacy Lluità al setge de Gibraltar 1782-83 i fou enviat en missions diplomàtiques a Suècia i a Rússia Ascendí a tinent general 1779 Nomenat capità general de Catalunya 1789-92 en substitució de González de Bassecourt, fou desprestigiat pels Rebomboris del Pa i morí en el càrrec

Deixà els estudis de medicina Collaborà a les revistes locals Lo Gat del Famades  i La Poticràcia Anà a París 1913 amb Miquel Viladrich i hi treballà amb el pintor mexicà Diego Rivera i feu amistat amb Picasso De retorn 1916, dibuixà a l’estudi de Xaudaró a Barcelona Morí tuberculós

Debutà el 1911 al Teatre Gran Via de Barcelona en el paper de Mario Cavaradossi a Tosca , de G Puccini Actuà en diversos teatres de l’Estat espanyol tot interpretant òpera i sarsuela El 1916 participà en l’estrena de Tassarba , d’Enric Morera, al Gran Teatre del Liceu Morí prematurament